Per què Laura Borràs no ha sortit a les fotos de Puigdemont amb Sumar i el PSOE?

BarcelonaHi ha hagut dues fotografies icòniques al llarg de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez. Les dues s'han fet a Bèlgica. En la primera, Carles Puigdemont compartia protagonisme amb la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i en la segona, dilluns passat, amb el número tres dels socialistes espanyols, Santos Cerdán, a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. En totes dues hi havia, òbviament, Puigdemont, restituït com a actor polític en el tauler espanyol, acompanyat d'una persona de la seva confiança dins de Junts: amb Díaz, Toni Comín; amb Cerdán, Jordi Turull. En cap de les dues reunions ha fet acte de presència Laura Borràs, malgrat ser el màxim càrrec orgànic de Junts per Catalunya: és la presidenta del partit. Puigdemont és ara actualment militant de base –tot i que la direcció li ha confiat tota la negociació sobre la investidura– i Turull és secretari general de la formació, per tant número dos de l'expresidenta del Parlament.

Per què Borràs no ha estat present en aquestes trobades? Fonts del seu entorn hi treuen ferro, argumentant que des del primer moment el seu rol ha estat el d'estar "informada" de les converses, però no negociar directament amb els socialistes. Diuen que ha donat els seus punts de vista a través dels òrgans de direcció del partit i ha despatxat gairebé diàriament amb Turull, que sí que ha mantingut una interlocució directa amb càrrecs orgànics del PSOE. Si en alguna ocasió la informació no ha fluït prou –amb Turull és amb qui manté la relació més tibant–, ha demanat actualitzacions de l'estat de les converses sense problema. En aquest sentit, expliquen, per exemple, que Borràs sabia que es produiria la reunió pública entre Puigdemont i el PSOE, malgrat que la resta de la cúpula de Junts ho va saber tan sols minuts abans que el partit fes el comunicat amb la fotografia al Parlament Europeu.

On sí que va ser present Laura Borràs, en canvi, va ser a la trobada que va mantenir la permanent –l'òrgan més restringit de la direcció de Junts– el passat 20 d'octubre a la Catalunya del Nord, la primera de la cúpula de forma presencial amb l'expresident Carles Puigdemont. Segons fonts coneixedores de la reunió, Puigdemont i Borràs van coincidir en les línies del seu discurs i es va revalidar la confiança en l'exiliat perquè seguís portant ell la negociació. De fet, a diferència d'Esquerra, a JxCat no hi ha formalment un equip de negociadors. L'únic que té tota la informació és Puigdemont i la interlocució amb els socialistes l'han dut a terme Turull però també l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, peça clau de la negociació sobre la llei d'amnistia.

Aval al pacte amb el PSOE?

Ara bé, què pensa Laura Borràs d'un eventual pacte amb els socialistes? La presidenta del partit manté el silenci mediàtic, com la resta dels dirigents de la formació –s'hi van comprometre a l'inici de les converses–, i només ha fet aparicions mediàtiques puntuals. La més destacada va ser el 15 d'octubre al cementiri de Montjuïc, després de l'ofrena al president afusellat Lluís Companys, en què va afirmar que Junts no renunciaria a la unilateralitat. Un acte en què fonts coneixedores expliquen que va aprofitar per parlar amb el líder del PSC, Salvador Illa, que coneix de primera mà les negociacions. També, expliquen les mateixes fonts, va conversar amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en l'acte de la setmana passada a Sant Cugat del Vallès organitzat per la patronal Cecot.

Així, malgrat que no digui res públicament, totes les fonts asseguren que difícilment es desmarcarà del pacte que segelli Puigdemont. "No anirà en contra del president", es reafirmen, tot i que els dirigents borrassistes són els que es mostren més inquiets en relació amb el PSOE. Un dirigent territorial explica que només cal veure els seus circuits de xats: la majoria rebutgen pactar amb els socialistes i investir Pedro Sánchez. Sense anar més lluny, tot i que no és militant de Junts, l'expresident Quim Torra s'ha mostrat crític: "El català a la UE, l'independentisme fora de l'Europol, grans èxits de l'esforçat estat espanyol. Següent pas: una amnistia que no amnistiï", ha reblat aquesta setmana Torra, que és del cercle de confiança més proper a l'expresidenta del Parlament.