Laura Borràs, la Khaleesi de l'independentisme

Si hem après alguna cosa durant aquesta campanya és que hi ha una sèrie que agermana totes les opcions polítiques, Joc de trons. Apareixia a la llista de Carlos Carrizosa, a la d'Alejandro Fernández i ara també a la de Laura Borràs, candidata de JxCat, que segurament sentiria calfreds si sabés que pot muntar un club de fans de les aventures dels Stark i els Targaryen amb gent de Ciutadans i el PP. Quin personatge triaria cadascun d'ells per a una hipotètica festa de cosplay? El discurs de foc nou per arribar a la independència –prometent el que fins ara ningú s'ha atrevit a fer– fa impossible imaginar-se Borràs com a qualsevol altre personatge que no sigui la Kalheesi, una dona de discursos abrandats i promeses d'un futur millor. El problema, però, és que tot bon seguidor de Joc de trons sap que la cosa no va acabar gaire bé i que la mare dels dragons va passar de ser adorada a defenestrada pels homes del seu cercle més proper (i de pas, odiada pels espectadors). Un avís per a navegants que sempre va bé recordar.

Borràs viu i respira política si fem cas a la seva tria de sèries, que es completa amb Borgen i House of cards. La sèrie de Kevin Spacey i Robin Wright és un dels retrats més desoladors de l'estament polític: els seus líders són autèntics psicòpates capaços de qualsevol cosa per rascar una petita quota de poder. ¿Li haurà servit a Borràs per fer una llista de les mil maneres amb què et poden fer la traveta per intentar enfonsar la teva carrera política?