Laura Borràs s'aparta temporalment de la vida pública per centrar-se en el seu judici

BarcelonaLaura Borràs farà un parèntesi en la seva activitat pública per centrar-se en la seva defensa. Aquest divendres comença el judici contra ella per haver fraccionat presumptament contractes per beneficiar un empresari quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). S'enfronta a sis anys de presó i 21 d'inhabilitació i ha decidit aparcar temporalment tant els actes públics com les xarxes socials, on és especialment activa. En un vídeo distribuït precisament a través de les xarxes explica que pren la decisió per defensar la feina que va fer al capdavant de la ILC i per concentrar-se en demostrar "amb proves" la seva innocència.

"Avui és un dia difícil. Estic a les portes d'un procés que sempre ha tingut un objectiu clar", explica la presidenta suspesa del Parlament en el vídeo. "No estava preparada per a això i necessito fer un parèntesi envoltada dels meus", segueix. No renuncia ni a la presidència de Junts ni tampoc a continuar reivindicant-se com a presidenta de la cambra catalana, tot i que les seves funcions estiguin suspeses des de l'estiu, precisament a conseqüència de l'obertura del judici contra ella.

Quan ella arribi aquest divendres al matí al Palau de Justícia de Barcelona l'estarà esperant part del sobiranisme, que defensa que la causa contra ella no és més que una nova demostració de la repressió de l'Estat contra el moviment. No hi serà, però, Òmnium Cultural, que s'ha desmarcat de la concentració de suport a la presidenta suspesa del Parlament. L'entitat considera que no es tracta d'un "judici per exercir drets civils i polítics" i ha decidit no enviar una delegació de l’entitat a les portes del TSJC aquest divendres, tot i que sí que hi assistiran alguns membres de la junta directiva a títol individual. La causa contra Laura Borràs genera incomoditat a Òmnium. En un primer moment, en la llista de represaliats que va elaborar l’entitat l’any passat, no hi va incloure la presidenta suspesa del Parlament com a represaliada, però sí que l'hi van afegir posteriorment per la seva condició de víctima per l'espionatge amb Pegasus. Un joc d’equilibris que ha tornat a evidenciar ara amb la concentració d'aquest divendres amb motiu de l’inici del judici.

Qui tampoc hi serà és l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que lidera l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (ERC). L'entitat, segons ha explicat a l'ARA, només dona suport als encausats per temes relacionats "clarament amb la independència" i en defensa del país, els drets i les llibertats. I afegeix que es manté al marge "en temes personals, polítics o professionals de persones relacionades amb la mateixa entitat o de l’àmbit polític i institucional en general". Sí que hi anirà l'ANC, amb el seu vicepresident, Jordi Pesarrodona, al capdavant o el Consell de la República, que engloba la causa en "la persecució política de l’independentisme a través dels poders judicials".

També s'absentarà el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, segons ha avançat Nació Digital. L’alcaldable ha dit a Betevé que està centrat en "la feina de guanyar les eleccions", que és el mateix argument que ha fet servir, per exemple, per justificar que ahir no fos a la presentació del llibre de l'expresident Jordi Pujol, malgrat que l'acte de Borràs l'ha organitzat la seva formació. L'expresident Artur Mas tampoc hi anirà, tal com han confirmat a l'ACN fonts de l'oficina de l'expresident, tot i que el juliol del 2022 va signar un manifest de suport a Borràs, amb els també expresidents Quim Torra i Carles Puigdemont. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha assegurat aquest dijous que el partit "tanca files" amb la presidenta de la formació i ha remarcat que el "gruix" de la direcció i del grup parlamentari de Junts acompanyarà Borràs al TSJC.

ERC i la CUP, en canvi, ja van anunciar a principis de setmana que no hi enviarien cap representant. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va reiterar dilluns, com ha fet des del principi de la investigació, que és "un cas que no té res a veure amb la repressió política". L'endemà, la cupaire Eulàlia Reguant va denunciar que "barrejar les coses i posar-ho tot al mateix sac fa un mal servei a la repressió política" per explicar la seva absència. Poques hores després, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, confirmava el que ja es donava per fet: que l'executiu no hi assistiria. "El Govern considera que no hi ha de ser, i no hi serà", es va limitar a dir. A les portes del judici, el president Pere Aragonès ha assenyalat que el cas que afecta la presidenta de Junts és de "presumpta corrupció" després de demanar que tingui "un judici amb totes les garanties". Tampoc hi serà Alba Vergés, vicepresidenta primera del Parlament, que va agafar la presidència interina de la cambra des de la suspensió de Borràs.

Borràs ja assumeix que Isaías Herrero té un pacte amb la Fiscalia per condemnar-la

Aquest divendres, doncs, comença el judici contra ella amb la resolució de les qüestions prèvies, que aquest dijous han sumat una nova petició. Borràs ha demanat ser l'última a declarar perquè es considera l'única acusada. L'advocat de la presidenta suspesa del Parlament, Gonzalo Boye, ha presentat un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè es modifiqui l'ordre de les compareixences assumint, diu, que els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, haurien arribat a un acord amb la Fiscalia. "Els coacusats s'han transformat en coacusadors al costat del ministeri fiscal i, per tant, l'única forma de garantir, mínimament, el dret de defensa passa perquè aquesta part intervingui sempre en últim lloc".

La decisió correspon ara al tribunal, amb Jesús María Barrientos al capdavant, i es dirimirà aquest divendres en la primera sessió del judici. Boye cita les informacions periodístiques que apunten a negociacions entre Herrero i Pujol i la Fiscalia per arribar a un acord que faciliti la confessió de tots dos. El fet és que encara no s'ha anunciat cap pacte entre les parts i, de moment, la Fiscalia manté els escrits d'acusació.

A Borràs i a Herrero, els dos principals acusats, la Fiscalia els demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a més de multes econòmiques (en el cas de Borràs de 144.000 euros; la meitat en el d'Herrero). El ministeri públic manté que "van actuar de mutu acord" perquè la "retribució dels treballs informàtics" es fes a través de "fraccionar indegudament" la contractació administrativa "en diversos contractes menors". En total, la ILC va pagar 277.438,17 euros. A Pujol, empresari com Herrero, se li demanen 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació per haver estat un "col·laborador necessari", a l'haver emès presumptament pressupostos i factures per competir de manera fictícia amb els d'Herrero.