Borràs va anunciar que seria presidenta de la fundació de Junts... per què encara no ho és?
Tres mesos després del congrés, tot just l'ha proposat la direcció, que necessita encara l'aval del consell nacional
BarcelonaEl 23 d'octubre, pocs dies abans del congrés de Junts per renovar la direcció, Carles Puigdemont anunciava el seu pas endavant per a la presidència del partit i Laura Borràs la seva voluntat d'assumir el lideratge d'una nova fundació vinculada a Junts. Una entitat que fins aquell moment estava lligada a Demòcrates, el partit de Toni Castellà. Ara bé, tres mesos després del conclave, Borràs no és encara presidenta de la fundació. De fet, tot just aquesta setmana passada l'executiva del partit va proposar el seu nom, però el nomenament encara trigarà setmanes a arribar, segons les fonts consultades.
Per quin motiu? D'acord amb els estatuts aprovats en l'últim congrés, és necessari que sigui el consell nacional de la formació el que ratifiqui els patrons nomenats per l'executiva. Una reunió que no es produirà, segons fonts de Junts, fins al mes de març aproximadament. Després encara l'hauran d'acceptar com a patrona els actuals membres de la fundació i, posteriorment, escollir-la presidenta, si s'escau. Hi ha qui veu un alentiment volgut del procediment, mentre que l'entorn de la fundació fins ara de Demòcrates treu ferro a la situació. De fet, asseguren que s'han hagut de fer reformes dels estatuts –canviar Demòcrates per Junts– i, tot i que encara no presideixi la fundació, han convidat Borràs per parlar del pla estratègic en la pròxima reunió.
Sigui com sigui, l'encaix de Borràs no estarà exempt de dificultats. D'entrada hi ha 14 patrons que provenen de l'època de Demòcrates. L'expresidenta de Junts voldria renovar els membres de la fundació per altres noms vinculats a diferents sectors de l'independentisme. "Vol un patronat transversal", asseguren fonts coneixedores de les seves intencions. També voldria, segons algunes fonts, encaixar a l'estructura de la fundació –que no en el patronat– persones de la seva confiança com Aurora Madaula, tot i que des del seu entorn declinen comentar aquesta idea. De moment, la fundació està presidida per Jordi Mas i la maquinària la porta el director executiu Daniel Planàs, de la més estreta confiança de Castellà.
Fonts properes a la fundació actual s'obren a ampliar els membres del patronat –que no a canviar-los– per introduir-hi altres sensibilitats properes a Borràs. Ara bé, segons aquestes fonts només es poden ampliar fins a 20 membres, de manera que els actuals patrons mantindrien la majoria. Cal veure com es resolen aquestes dues perspectives diferents: entre els membres que ja porten la fundació i la voluntat de Borràs.
Els dubtes legals
En tot aquest procés, però, Borràs es pot trobar una altra pedra a la sabata: que el protectorat de les fundacions, l'òrgan públic-administratiu depenent de la Generalitat que s'encarrega de supervisar-les, posi problemes al seu nomenament. A finals d’any, un informe del Govern ja alertava que els inhabilitats per delictes contra el patrimoni, l'ordre socioeconòmic o falsedat no poden ser patrons d'una fundació, segons el Codi Civil català. Borràs va ser condemnada per falsedat documental i inhabilitada per exercir un càrrec públic i aquesta setmana passada el Tribunal Suprem va començar a revisar el seu cas en recurs de cassació. Tanmateix, l’article 332.3 del Codi Civil de Catalunya no aclareix si una persona condemnada per aquests delictes, però sense sentència ferma, pot igualment ser patró d’una fundació. A preguntes de l’ARA, la conselleria de Justícia continua sense mullar-se: "El departament no pot fer valoracions sobre escenaris de caràcter futurible. La direcció general de Dret, Entitats i Mediació valora cada cas quan rep de manera formal i positiva qualsevol petició". De totes maneres, d'aquí a poques setmanes se sabrà si el Suprem converteix en ferma la sentència o accepta el recurs de la defensa de Borràs.
Què hi diuen els experts? Fins a tres fonts consultades per l’ARA entenen que, tot i que la llei no ho digui, una lectura garantista de la legislació hauria de portar a interpretar que, fins que no hi hagi sentència ferma, un inhabilitat ha de poder ser patró. L’experta en dret financer i tributari i professora de la UB Maria Dolors Torregrossa recalca que aquesta és la postura més conforme a la Constitució: "Preval la presumpció d’innocència", afirma. El mateix sostenen fonts jurídiques de la Coordinadora Catalana de Fundacions. L’expert Fernando Pindado, investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP-UAB), també hi està d’acord.
Fonts de Junts s'agafen a aquesta interpretació i afegeixen que, si arribés una sentència ferma, es podrien utilitzar altres fórmules per tal que Borràs tingués un paper preponderant a la fundació; sigui de directora acadèmica o un altre encaix en el patronat que driblés una eventual inhabilitació ferma. Posen l'exemple de Raül Romeva, que fins al mes de desembre era president de la Fundació Irla d'ERC tot i estar inhabilitat de manera ferma per l'1-O: hi va renunciar després de l'informe del Govern sobre els patrons de la fundació. Ara bé, Romeva ha continuat a l'Irla com a portaveu de l'entitat.
Sense inscripció al cens català
Al seu informe, l’únic que la conselleria de Justícia apuntava sobre la Fundació Demòcrates (ara de Junts) era que no consta al cens que l’ordenament jurídic català preveu per garantir la transparència en les fundacions polítiques. No és obligatòria la inscripció en aquest cens, segons fonts de la conselleria de Justícia consultades per l’ARA. Tampoc hi és, per exemple, la dels comuns, la Fundació Sentit Comú –sí les dels altres principals partits catalans–. Però, inscrites o no, les fundacions de formacions polítiques tenen unes obligacions de transparència específiques. Si els partits dels quals depenen reben subvencions, els seus comptes estan fiscalitzats pel Tribunal de Comptes. En el cas de la Fundació Demòcrates, no ha passat per aquest examen perquè el partit matriu no n'havia rebut.
