L'Audiència salva Cristina i envia Urdangarin a la presó

BarcelonaLa infanta Cristina de Borbó no trepitjarà la presó si no és per veure el seu marit. L’Audiència de les Illes Balears s’ha cregut que, tot i que era sòcia d’una de les principals empreses de la trama Nóos i firmava algunes operacions, no decidia ni sabia res dels delictes d’Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres. L’exduc de Palma haurà de complir una condemna de sis anys i tres mesos entre reixes, menys d’un terç del que reclamava el fiscal Pedro Horrach. Torres, condemnat a vuit anys i mig de reclusió, s’arriscava a passar-ne setze i mig tancat.

La sentència que ahir gairebé va tancar -encara es pot recórrer- un cas judicial de set anys només condemna set dels disset acusats i ho fa amb penes molt per sota del que reclamava la Fiscalia. “No m’esperava aquest tipus de sentència”, va declarar ahir el jutge que havia instruït el cas, José Castro. El magistrat va recalcar que “la ignorància de què [la infanta] feia gala ha merescut crèdit del tribunal”. El fiscal Horrach ha demanat una vista per dimarts per reclamar que Urdangarin i Torres vagin immediatament a la presó encara que apel·lin al Suprem.

Les tres jutges del tribunal van dictar una sentència llarga, de 741 pàgines, centrada en qüestions tècniques i arguments jurídics. Passava de puntetes per les declaracions dels implicats i gairebé ni tan sols parlava de l’exduquessa de Palma ni de la dona de Torres, Ana María Tejeiro, també responsable civil. Les pàgines que els dedicaven es poden comptar amb els dits d’una mà.

Cristina de Borbó s’enfrontava a una acusació per delicte fiscal i una petició de condemna de vuit anys de presó que només sostenia el col·lectiu ultra Manos Limpias com a acusació popular. Segons el tribunal no hi ha cap prova que la germana del rei d’Espanya “intervingués en la gestió” dels negocis d’Urdangarin, i els clients tampoc la van veure “participar en cap dels projectes”. No només la defensa, sinó que també deixa molt clar que el fet que li faci pagar 265.000 euros a mitges amb Urdangarin “no es pot confondre amb cap responsabilitat criminal”. Amb tot, el tribunal reconeix que l’exduquessa de Palma es va enriquir amb l’evasió d’impostos i la malversació que va cometre Urdangarin, però condemna Manos Limpias a pagar la meitat del cost del judici per “mala fe” acusant Cristina.

La sentència només dedica sis línies a exculpar la casa reial, assenyalada durant tot el procés per Torres, que va assegurar que controlava tot el que feien. El tribunal mateix admet que “algunes persones relacionades amb la casa reial” estaven en contacte permanent amb els dos socis però també diu que aquestes reunions no demostren que els avalessin.

Urdangarin està condemnat per prevaricació, malversació de diners públics, tràfic d’influències, frau a l’administració, falsificació de documents, i frau fiscal. La sentència diu que el 2002 el cunyat del rei i Torres van decidir aliar-se. Van acordar que Torres “assumiria les tasques de direcció de l’estructura” i el marit de la infanta es dedicaria a aconseguir diners “proporcionant els contactes necessaris al més alt nivell institucional que li procurava el seu privilegiat posicionament”. Segons el tribunal si tancaven els negocis era “per la confiança” que donava Urdangarin “a causa de la seva proximitat amb el cap de l’Estat” en una època en què “formava part de la família reial”. Les jutges troben “especialment reprovable” que Urdangarin no actués “com s’esperava d’algú integrat a la família reial”.

Professor i alumne

A través de la projecció pública del marit de la infanta i la direcció empresarial de Torres els dos socis van aconseguir que l’Instituto Nóos -teòricament sense afany de lucre- i Nóos Consultoria Estratégica cobressin vuit milions d’euros entre el 2004 i el 2008. La sentència deixa clar que ells dos eren els que prenien les decisions, presentaven i venien els projectes i decidien què i com ho cobraven. L’estrateg econòmic de la trama era Torres, condemnat per prevaricació, falsificació de documents, malversació de diners públics, frau a l’administració, tràfic d’influències, frau fiscal i blanqueig.

Exprofessor de la prestigiosa escola de directius Esade, Torres va conèixer Urdangarin a l’aula, quan era el seu alumne. La sentència el considera l’autèntic cervell de Nóos i, de fet, explica que va encarregar una trama de societats pantalla internacional per amagar i blanquejar els diners que aconseguia. D’aquí que el castigui amb la pena més alta del cas. Urdangarin i Torres, a través de l’Instituto Nóos, Nóos Consultoria i la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social van recaptar prop de sis milions de les administracions balears i valencianes, a més de 114.000 euros de la Comunitat de Madrid. El gruix més important dels diners va sortir dels congressos milionaris sobre esport i turisme Illes Balears Forum (2005 i 2006) i Valencia Summit (2004, 2005 i 2006). Però la sentència només castiga els socis i els polítics pels negocis a Mallorca. Explica que el llavors president Jaume Matas va acceptar la proposta del marit de la infanta per fer els congressos “ometent els tràmits legalment establerts” i “revestint” la decisió amb “certes formalitats” per “dotar-la d’una aparença de legalitat”. L’expresident balear va cooperar amb el fiscal per aclarir els fets i això li ha garantit una rebaixa de la condemna a tres anys i vuit mesos de presó. Però, paradoxalment, la col·laboració dels implicats illencs els pot haver jugat a la contra: ni els alts càrrecs del País Valencià ni els de Madrid han reconegut res i tots són absolts.

El tribunal manté que “no es pot descartar” que el cost milionari dels cinc congressos “fos ajustat al preu de mercat”. Tampoc considera acreditat que s’intentés justificar “mitjançant la confecció de factures falses”. Critica la manera com es van fer els contractes a les Illes però afegeix que “no consta acreditat” que els congressos de València, gairebé calcats als de Mallorca, es paguessin de manera irregular i tampoc que no van complir “les expectatives proposades”. Ni tan sols diu res que una entitat pública pagués a la fundació d’Urdangarin mitjançant donacions mensuals perquè pressionés per aconseguir uns Jocs Olímpics a Madrid l’any passat.

La sentència del cas Nóos acaba amb set anys de procés. El pròxim pas serà dirimir si Urdangarin ha d’entrar ja a la presó.