Política13/11/2017

L'Audiència rebutja els recursos de Comín i Serret contra l'euroordre de detenció

Lamela assegura que "no se'ls persegueix per les seves idees ni per defensar la independència"

Ot Serra
i Ot Serra

MadridLa jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa per rebel·lió contra el govern de Carles Puigdemont, Carmen Lamela, ha rebutjat el recurs que havien presentar Antoni Comín i Meritxell Serret contra l'euroordre de detenció i entrega (OEDE). En una interlocutòria de cinc pàgines, Lamela s'ha ratificat en la seva decisió de procedir a la cerca i captura dels consellers perquè compareguin davant la justícia espanyola.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el seu recurs, Comín i Serret criticaven la vulneració dels seus drets pel fet que Lamela hagués justificat l'euroordre per delictes presumptament comesos que no estaven inclosos en la investigació. La magistrada, que va intentar que es fes una extradició d'urgència, va marcar la casella de 'Corrupció' entre una llista de 30 delictes que justifiquen una extradició per la via ràpida dins la UE. De fet, va fonamentar l'ordre de detenció en la malversació de fons públics i va deixar la rebel·lió i la sedició en segon pla, que són els delictes en els quals s'ha focalitzat la fiscalia i que comporten més anys de presó.

Cargando
No hay anuncios

Lamela, en la interlocutòria feta pública aquest dilluns, argumenta que la malversació de fons públics és un dels delictes que el ministeri públic assenyala en la seva querella, motiu pel qual desestima l'argument de Comín i Serret. A més, els consellers consideraven que l'Audiència Nacional no és competent per investigar els delictes de rebel·lió i sedició, però la jutge ha subratllat que haurien d'haver al·legat sobre la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella, i no sobre la que sol·licitava l'euroordre de detenció.

En el seu raonament, la magistrada també assegura que "no se'ls persegueix per les seves idees ni per defensar la independència de Catalunya", sinó per "aprofitar-se del càrrec per a finalitats il·lícites". Les defenses havien al·legat que els emparava la inviolabilitat parlamentària.