L'Audiència Nacional manté Sànchez i Cuixart a la presó

MadridL'Audiència Nacional manté els presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la presó. La secció segona de la sala penal ha confirmat la presó provisional acordada per la jutge d'instrucció Carmen Lamela.

Els cinc magistrats han avançat la decisió en què desestimen els recursos de Sànchez i Cuixart un cop celebrades aquest matí les vistes d'apel·lació. En els pròxims dies, la sala ha de dictar les actuacions amb els arguments en què es basa per confirmar la decisió de Lamela del dia 16 d'octubre. Un dels cinc magistrats, José Ricardo de Prada, ha anunciat un vot particular en contra de la decisió majoritària i a favor de deixar-los en llibertat.

Avui, els advocats s'han desplaçat fins a la seu judicial del carrer Génova per defensar els recursos que havien presentat per demanar que sortissin de la presó. La vista a la secció segona de la sala penal s'ha celebrat aquest matí, en presència de cinc magistrats i del fiscal. Després de la negativa de la sala, Jordi Sànchez presentarà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals, després que la sala de l’Audiència Nacional hagi rebutjat el recurs d’apel·lació de la seva defensa en què es demanava l’alliberament.

Els arguments

Tal com ha exposat en el recurs, l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha argumentat que l'Audiència Nacional no té competències per investigar-lo per sedició i ho ha provat amb documentació del jutjat d'instrucció número 13, que es va declarar competent d'aquests delictes -juntament amb el de rebel·lió- i que va ser el que va motivar els escorcolls al departament d'Economia. "Si la competència és de l'Audiència Nacional, no s'haurien fet els escorcolls i els Jordis no haurien convocat concentracions", han criticat els lletrats. A més, Pina ha recriminat la magistrada per haver fet una "interpretació extravagant" de la llei per empresonar el seu client i ha defensat que el deixi en llibertat i que, com a molt, li retiri el passaport o l'obligui a comparèixer periòdicament al jutjat.

Per la seva banda, la defensa de Jordi Cuixart va aportar material videogràfic per demostrar que el 20 de setembre, en la concentració davant del departament d'Economia, el president d'Òmnium va demanar "expressament respecte pels Mossos i membres dels cossos de seguretat de l'Estat" i que s'aïllés qualsevol persona violenta. Així ho ha defensat la seva advocada, Marina Roig, davant la sala, on també ha demanat un "canvi d'ubicació" de la presó si no s'avé a deixar-lo en llibertat. A més, afegeix que "en tot moment" Cuixart va fer "crides a la mobilització pacífica". Segons l'escrit de l'advocada, les imatges demostren que el seu client "va mediar" per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís del departament. També considera que el risc de fuga "no està justificat" perquè Cuixart "té feina i domicili coneguts", i assegura que la jutge "no pot al·legar" risc de destrucció de proves perquè el fiscal no ho va fer en la seva demanda ni pot parlar de reiterar el delicte, perquè la jutge "no concreta a què es refereix".

La declaració d'independència i el 155

Un altre dels motius dels advocats per defensar els líders independentistes ha sigut que la declaració d'independència i l'aplicació del 155 han desvirtuat els arguments de la jutge per mantenir la presó provisional. Declarar la independència era l'objectiu principal de les mobilitzacions de Sànchez i Cuixart i la motivació principal de la magistrada per empresonar-los, però aquesta raó "ja no té sentit", han al·legat els advocats, després que el Parlament ja declarés la independència i el govern espanyol hagi suspès l'autonomia de Catalunya. En aquest sentit, el risc de reiteració delictiva, diuen els lletrats, "queda superat" pels fets.

Tot i que el 16 d'octubre el fiscal va demanar la presó incondicional pel risc de reiteració delictiva, la jutge hi va afegir a més el risc de destrucció de proves i de fuga, una cosa que, d'acord amb el principi d'acusació, la magistrada no pot fer. Els lletrats s'han queixat d'aquesta irregularitat i que Lamela justifiqués l'ordre de presó provisional en una sola pàgina i sense especificar quines proves es podien destruir.