L’Audiència cita Rajoy per la falta de col·laboració del PP
Els jutges citen el president del govern espanyol perquè respongui a les preguntes del tribunal i les parts presencialment a l'Audiència, però el deixen escollir la data en funció de la seva agenda
MadridEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, compareixerà com a testimoni davant del tribunal del cas Gürtel a causa de la falta de cooperació del PP en el judici. La declaració del cap de l’executiu espanyol, per a la qual encara no hi ha data, serà en principi presencial, tot i que tenint en compte les seves funcions s’haurà de fer “de manera que no pertorbi l’adequat exercici del seu càrrec”. El tribunal no es refereix a la possibilitat que declari per videoconferència, tot i que en cas que ho demanés es podria acordar.
La raó de fons que ha portat el tribunal del cas Gürtel -per majoria i amb l’oposició del seu president, Ángel Hurtado- a acceptar aquesta prova proposada per l’acusació popular de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade) té l’origen en la declaració de Jesús Santos, advocat i representant legal del PP que, el 13 de febrer, es va negar a respondre a cap pregunta a les parts.
Al PP se’l jutja com a partícip a títol lucratiu per haver-se embutxacat 245.000 euros de la trama de Francisco Correa als municipis madrilenys de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda. La llei estableix en aquests casos que la negativa a declarar pot representar una confessió de la seva responsabilitat. I així ho va demanar la Fiscalia Anticorrupció després de la negativa de Santos.
Abans del judici, en la seva interlocutòria d’admissió de proves del 4 de febrer del 2016, els magistrats van descartar la declaració testifical de Rajoy, però van deixar la porta oberta que s’acordés al llarg del procés. Aquesta negativa a la petició d’Adade es va decidir “sense perjudici que en un altre moment la sala pugui acordar que testifiqui, si es considera necessari, en vista del desenvolupament del judici oral”.
El tribunal considera que ara sí que es donen els requisits perquè Rajoy declari. En primer lloc, per “la significativa posició processal del PP, que es va negar a prestar cap declaració sobre els fets”, en acollir-se al dret a no declarar al febrer. “Volem comptar amb tot el material probatori necessari que [...] ens permeti arribar a una deliberació en les millors condicions, amb tots els elements necessaris [...], de la manera més completa, correcta i informada possible”, mantenen els magistrats. És a dir, que el PP podia negar-se a col·laborar en el judici, però el president del govern espanyol, que compareixerà com a testimoni, estarà obligat a dir la veritat de tot el que se li pregunti.
Videoconferència o presencial?
En principi, aquesta declaració es farà presencialment, i el president haurà d’anar a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. Amb tot, la llei dona a Rajoy certa flexibilitat a l’hora de sol·licitar quan i com s’efectuarà l’interrogatori. Els magistrats no preveuen la possibilitat que es faci des del seu despatx però, en cas que ho demanés, l’última paraula la tindria el tribunal.
Encara que el president ja ha donat per feta la seva disposició a declarar en persona, l’article 731 bis de la llei d’enjudiciament criminal -que no cita el tribunal en la seva interlocutòria- permet a la sala, “d’ofici o a instància d’alguna part”, “per raons d’utilitat, seguretat o d’ordre públic” o quan la compareixença “resulti costosa o perjudicial”, prendre declaració per videoconferència. El president del tribunal, Ángel Hurtado, en un vot particular discrepant, ja ho ha demanat: que Rajoy declari a distància per l’ús que els mitjans poguessin fer de la seva compareixença i per evitar-li “l’exposició pública que és veure’l arribar i ser a l’Audiència Nacional”.