L'Audiència Nacional condemna el PP i Ana Mato per la Gürtel i confirma la caixa B de Bárcenas
L'extresorer del partit afronta 33 anys de presó i més de 44 milions d'euros de multa
MadridCop contra la corrupció al PP amb la sentència de la primera etapa de la Gürtel (1999-2005). L'Audiència Nacional ha condemnat el partit presidit per Mariano Rajoy com a partícip a títol lucratiu d'aquesta trama de suborns i contractacions irregulars, que en una de les seves branques va permetre finançar irregularment el partit a través d'una caixa B. Els diners haurien servit per pagar campanyes electorals del PP en diferents localitats madrilenyes, com Majadahonda o Pozuelo de Alarcón.
Una de les condemnes principals recau, també, en l'extresorer del partit Luis Bárcenas, insígnia de la corrupció al PP, amb altres causes obertes com la que pròpiament s'anomena 'caixa B'. Ha sigut condemnat a 33 anys de presó i a pagar una multa de 44 milions d'euros. També la seva dona ha sigut condemnada a 15 anys de presó. Bárcenas va intentar deslliurar la seva dona de responsabilitats penals per l'ocultació de fons milionaris a l'estranger i assumir ell una pena més gran, però finalment el tribunal no ha accedit a considerar aquesta alternativa.
Es tracta de la primera sentència en la qual la justícia dona per confirmada la comptabilitat paral·lela del PP i la descriu així: "Estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial existent almenys des de l'any 1989, les partides de la qual s'anotaven informalment, a vegades en simples fulls manuscrits com les corresponents a Bárcenas, en les quals es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats entregades a membres rellevants del partit".
També ha sigut condemnada l'exministra de Sanitat Ana Mato com a partícip a títol lucratiu i haurà de pagar 28.467 euros. Mato hauria fet viatges i festes sufragades amb diners provinents de l’entramat societari de Francisco Correa, el màxim responsable del cas, que ha sigut condemnat a gairebé 52 anys de presó. Com un dels seus dos socis, Pablo Crespo, condemnat a 37 anys de presó, se l'ha absolt del delicte d'associació il·lícita. En canvi, Álvaro Pérez, 'El Bigotes', a qui només se li atribuïen delictes de suborns i contra la hisenda pública, ha quedat absolt i no afronta cap pena de presó. Pérez està més vinculat a la trama valenciana del cas. A l'exdona de Correa, Carmen Rodríguez, que va ser excap de gabinet de l'Ajuntament de Majadahonda, li han caigut gairebé 15 anys de presó.
Entre els altres condemnats hi ha els exalcaldes de Majadahonda Guillermo Ortega, amb 38 anys de presó; l'exconseller madrileny Alberto López Viejo, amb 31 anys de presó, i l'exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda, amb 14 anys de presó. La resolució inclou 28 condemnes per prevaricació que comporten un total de 194 anys d'inhabilitació. En total, 29 condemnats dels 37 que inicialment estaven acusats i més de 351 anys de presó per delictes d'associació il·lícita, frau a l'administració pública, suborns, falsedat documental, malversació de fons públics, prevaricació, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d'influències i apropiació indeguda. Els fets jutjats, pels quals Correa hauria percebut 8,4 milions d'euros, han sigut condemnats set anys i mig després que el jutge Baltasar Garzón ordenés les primeres detencions, l'any 2009.
Vot particular del president
La sentència compta amb un vot particular del president del tribunal, Ángel Hurtado, que era partidari d'exonerar el PP de la responsabilitat civil. Considera que "cal partir de la seva total absència de participació i de desconeixement dels fets delictius" i que no queda acreditat que la formació fos coneixedora del que passava a les agrupacions de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón. "Ortega i Sepúlveda estaven actuant d'amagat del partit, i encara menys s'explica que el PP hagi tingut un benefici", argumenta el jutge, que opina que els "autèntics beneficiaris" són els dos exalcaldes, que són els que es van presentar a les eleccions municipals del 2003.
És l'argumentació que han anat sostenint els dirigents del PP en ser preguntats per aquesta qüestió, i han adduït sempre que el PP a escala nacional no coneixia res, tal com va subratllar Mariano Rajoy quan va declarar a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares en qualitat de testimoni. Els dos jutges que per majoria han imposat el seu criteri qüestionen la "credibilitat" dels testimonis que van negar la comptabilitat paral·lela, entre els quals Rajoy. La formació ja ha anunciat en un comunicat que recorrerà la sentència.
Bárcenas, peça fonamental
Els jutges descriuen l'entramat de Correa com un "eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local gràcies a l'estreta relació amb influents militants del PP, que tenien possibilitats d'influir en els procediments de presa de decisions en la contractació pública de determinats organismes públics". La sentència relata que les empreses gaudien d'un arbitrari tracte de favor de l'administració pública amb la finalitat d'obtenir il·lícitament importants beneficis. Una altra via era cobrar comissions quan l'adjudicatària era una tercera empresa, unes comissions que es repartien el mateix Correa o bé els càrrecs públics que influïen en el procediment.
En la sentència, els jutges consideren que Bárcenas és una peça fonamental de "l'autèntic sistema de defraudació de l'erari públic". Conclouen que l'extresorer del PP feia les gestions necessàries perquè les adjudicacions "caiguessin en l'empresari concret que interessava". Però bona part del càstig sobre Bárcenas es deu al fet d'haver traslladat aquests beneficis a Suïssa i haver-se apoderat de fons que corresponien al PP, encara que la formació renunciés a reclamar-los.
Revisió de mesures cautelars
La fiscalia de l'Audiència Nacional ja ha sol·licitat que se celebri una vista evocant l'article 505 del Codi Penal per revisar les mesures cautelars de 16 dels condemnats. Entre ells, Bárcenas, la seva dona, López Viejo, Sepúlveda o Ortega. És probable que el ministeri públic sol·liciti el seu ingrés a presó preventiva mentre la resolució encara no sigui ferma, atès que les defenses poden recórrer la sentència al Tribunal Suprem. Bárcenas encara està immers en la causa de la caixa B, motiu pel qual la fiscalia podria tenir més motius per demanar que ingressi a la presó.