La Fiscalia de l'Audiència Nacional ordena als Mossos que denunciïn i investiguin possibles delictes de sedició

MadridMés pressió als Mossos i el Parlament en una setmana clau per al procés cap a la independència. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat a la policia catalana, la policia espanyola i la Guàrdia Civil que denunciïn i investiguin qualsevol delicte de sedició a Catalunya, ja que encaixaria dins dels "delictes contra la forma de govern", que, en el marc de la reforma del Codi Penal, han passat a ser competència d'aquest tribunal.

informeexecució, autoria, participació, circumstàncies concurrents

En una instrucció lliurada dijous passat, el fiscal Javier Zaragoza afirma que l'Audiència Nacional seria competent per actuar en cas de sedició contra les persones no aforades, amb la qual cosa en quedarien exclosos els diputats autonòmics i els membres del govern de la Generalitat, que haurien de ser investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, si calgués, pel Suprem. Aquesta resolució afectaria, doncs, la resta de participants en els actes independentistes, com podrien ser "altres autoritats, funcionaris públics o particulars".

Penes d'entre 10 i 15 anys de presó

L'Audiència Nacional podria exercir la seva competència en aquest cas si s'executen "actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el propòsit sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, en el cas de la comunitat autònoma de Catalunya". Aquest delicte de sedició –penat amb entre 10 i 15 anys de presó– podria comportar també, avisa el fiscal en cap, els de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i ús indegut de fons públics, que serien competència de l'Audiència Nacional com a delictes connexos.

A més, Zaragoza recorda que en el cas del delicte de sedició se sanciona també "la conspiració, la proposició i la provocació" per cometre'l, i afegeix que no és necessari que s'utilitzi "força o violència" per incórrer-hi, sinó només el fet d'"impedir l'aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions".

El fiscal en cap esmenta en l'escrit, d'onze pàgines, altres delictes contra les institucions de l'Estat que "presumiblement poden ser comesos en el curs d'aquest procés independentista il·legal", com envair amb força el Parlament, alterar-ne el funcionament o impedir als seus membres acudir a les seves sessions.

Els Mossos, preocupats, no volen ser en batalles polítiques

Alguns sectors dels Mossos d'Esquadra veuen amb preocupació l'ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, mentre estan a l'espera de rebre directrius dels seus comandaments i exigeixen quedar al marge de disputes polítiques. Segons han informat a Efe fonts policials, en el si de les bases de la policia catalana s'ha rebut amb preocupació i neguit aquesta ordre, de la qual la majoria d'agents s'han assabentat per la premsa, ja que fins al moment no han rebut cap tipus de directriu per part de la conselleria d'Interior ni de la cúpula de la policia catalana.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha declinat valorar públicament la resolució, davant la qual tampoc s'ha volgut posicionar el director dels Mossos, Albert Batlle. No obstant això, fonts de la policia catalana consultades per Efe han remarcat que els Mossos d'Esquadra han de complir i faran complir la llei, com fan sempre, tot i que han lamentat que se'ls faci servir en batalles polítiques, des de totes bandes, per intentar erosionar l'adversari.