L'Audiència Nacional rebutja el recurs de la fiscalia i confirma la llibertat per a la membre dels CDR Tamara Carraso
La sala d'apel·lacions evita entrar a valorar si se li ha d'imputar un delicte de terrorisme
MadridLa sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha confirmat aquest dilluns la llibertat amb mesures cautelars per a l'activista de Viladecans dels Comitès de Defensa de la República (CDR) Tamara Carrasco. La fiscalia havia presentat un recurs d'apel·lació i demanava l'ingrés immediat a la presó per terrorisme i rebel·lió. Desestima així el recurs i manté les mesures cautelars: Carrasco no pot sortir de l'Estat ni del seu municipi si no és per anar a treballar o bé demana permís judicial, i està obligada a comparèixer en seu judicial cada setmana. Segons el tribunal d'apel·lacions (consulteu aquí la interlocutòria), "la investigada ha complert escrupolosament les mesures i restriccions a la seva llibertat i [...] no consta que disposi ni de mitjans ni de contactes internacionals idonis per escapar-se de l'acció de l'administració de la justícia, i per tant no presenta risc de fuga".
La sala, però, evita pronunciar-se sobre el delicte que li imputa i entrar en el fons de la investigació. Si el 12 d'abril, després que declarés a l'Audiència Nacional, el jutge Diego de Egea no va veure-hi terrorisme i va decidir rebaixar l'acusació a un delicte de desordres públics, ara la sala d'apel·lacions evita pronunciar-se sobre la qualificació jurídica. Considera que "els indicis no revesteixen la gravetat necessària per adoptar una mesura de privació de llibertat, que és de naturalesa excepcional".
En un missatge a Twitter, però, Carrasco ha assegurat que l'Audiència Nacional retira els càrrecs de sedició, rebel·lió i terrorisme que demana el fiscal. "Soc molt feliç i gràcies pel vostre suport!", ha afegit.
En el recurs, la fiscalia assegurava que "és evident que de l'activitat dels CDR i del contingut de les manifestacions que la investigada duu a terme en un àudio" difós per WhatsApp on crida a tallar carreteres, "es dedueix l'interès que sigui efectiu el resultat del referèndum il·legal secessionista" i, amb una "evident motivació política", s'incorre en un possible delicte relacionat amb el terrorisme. A més, creu que "el suport exprés i actiu" al referèndum de l'1-O i al desplegament dels seus resultats pot portar igualment a un delicte de rebel·lió.
L'instructor del cas: "No hi ha proves de pertinença a organització terrorista"
Gràcies a la interlocutòria de la sala d'apel·lacions transcendeix per primer cop quins van ser els arguments del jutge De Egea per deixar Carrasco en llibertat amb mesures cautelars i rebaixar el delicte a desordres públics. Considera que "no hi ha proves de la pertinença a organització criminal, i encara menys terrorista". Assegura que la membre dels CDR no volia "causar por, sinó aconseguir un estat independent". I assenyala, com ja va fer en el seu moment l'advocat de Carrasco, Benet Salellas, que en les proves que es van recollir a casa seva no apareix "cap document amb text amenaçant, ni fotografies, ni projectes de l'atac". I no s'acaba aquí: "Ni calendaris ni llocs d'assemblees".
En definitiva, el jutge no es creu la versió de la fiscalia, que sostenia que Carrasco preparava un atac contra una comissaria de la Guàrdia Civil. "La significació de l'agrupació de la Guàrdia Civil, sense deixar de ser una prova que pot portar a una imputació per desordres públics, no sembla que hagi de tenir res a veure amb una informació necessària per a la comissió d'un atemptat", assenyala De Egea.
De fet, la interlocutòria revela que la fiscalia va arribar a plantejar que Carrasco era la líder d'un grup per dur a terme "intervencions pròpies de violència al carrer" com "el llançament de còctels molotov" o "sabotatges a instal·lacions elèctriques. Finalment, recorda que els CDR "de moment no estan il·legalitzats" i que, per tant, no podem parlar de pertinença a organització terrorista.
Pendent d'un segon investigat
Fins ara la causa estava totalment sota secret de sumari pendent de la detenció d'un segon membre dels CDR, en aquest cas d'Esplugues del Llobregat. Les forces de seguretat van escorcollar casa seva però no van localitzar-lo i no l'han pogut detenir. A Carrasco la van traslladar immediatament a la caserna de Tres Cantos, als afores de Madrid, en el marc de la llei antiterrorista, tot i que no li van aplicar el règim d'incomunicació.