L'Audiència envia a presó els expresidents de FGC condemnats per malversació

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés a la presó dels dos expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Enric Roig i Antonio Herce, condemnats a quatre anys i mig de presó per malversació de fons, una vegada denegat l'indult que van sol·licitar al govern. espanyol

Segons han informat fonts judicials, la secció sisena de l'Audiència està notificant als dos condemnats que han d'ingressar a la presó en els pròxims dies, després que el Govern acordés el passat 19 d'abril denegar-los l'indult que sol·licitaven.

A l'espera d'aquest indult, els condemnats, que van ser presidents de Ferrocarrils de la Generalitat durant els governs de CiU, tenien suspesa la pena de quatre anys i mig de presó que els va imposar el Suprem per la contractació il·legal d'un pla de pensions per a directius, amb el qual van malversar 2,7 milions d'euros.

L'Audiència de Barcelona va acceptar suspendre l'entrada a la presó dels dos condemnats mentre el govern espanyol resolia si els indultava, però ara no tenen una altra alternativa que ingressar per complir la pena de quatre anys i mig.

Inicialment, l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys de presó tots dos exdirectius i va absoldre el tercer acusat, Albert Vilalta, també expresident de FGC i després conseller de Medi Ambient en l'època de CiU.

No obstant això, el Suprem va estimar després parcialment els recursos presentats per les defenses i la Fiscalia contra la sentència de l'Audiència i va rebaixar a quatre anys i mig les penes de presó, mentre va fixar en vuit anys i mig la inhabilitació dels dos acusats per un delicte de prevaricació.

A més, la sentència del Suprem va obligar els condemnats a indemnitzar els Ferrocarrils de la Generalitat amb els 2,7 milions d'euros desviats, tal com reclamava la Fiscalia en el seu recurs.

Els tres expresidents de FGC, que successivament van dirigir l'empresa pública fins al 2004, van ser processats per la contractació irregular d'un pla de pensions, a l'esquena del consell d'administració de la companyia, que va permetre que una quinzena de directius cobressin 2,7 milions d'euros en sobresous.

L'Audiència de Barcelona va considerar provat en la seva sentència que Enric Roig i Antoni Herce van idear una "trama" per a la creació del milionari pla de pensions, "ambicionant un enriquiment econòmic personal molt superior al que li proporcionaria la seva retribució salarial".

Per al tribunal, Roig i Herce -que van cobrar del fons 178 i 46 milions de les antigues pessetes, respectivament- van fer extensiu el benefici del pla a d'altres directius de l'empresa "per emmascarar el seu il·legal enriquiment", com es desprèn del fet que alguns càrrecs van percebre la seva retribució sense complir ni tan sols els requisits per fer-ho.

En la seva declaració en el judici, els tres processats van al·legar que el pla de pensions pretenia evitar la fugida de valuosos directius de l'empresa, en els anys previs als Jocs Olímpics, quan molts d'ells marxaven al sector privat, però l'Audiència va desmuntar aquesta versió argumentant que l'"incomprensible avantatge econòmic va arribar a comptables, gestors i fins i tot membres de l'assessoria jurídica".