Auca d'en Piuet/Piolín/Tweety i els policies (en quatre escenes)
L'episodi del dibuix animat del vaixell que allotja agents dels cossos estatals contra l'1-O ha proporcionat dos grans plaers als catalans: mofar-se d'una amenaça i discutir de llengua
BarcelonaSi l'haguessin deixat escollir, a l'independentisme no se li hauria acudit un episodi més hilarant per fer front a l'ofensiva de l'Estat contra l'1-O.
Heus ací l'auca d'en Piuet en quatre escenes (i una discussió lingüística). L'afer va començar unes hores després de l'arribada de tres vaixells per allotjar policies estatals (queixosos) contra l'1-O, un fitxatge que ha convertit els Mossos en el poli bo de la pel·lícula, tot i que els guionistes de la fiscalia estan mirant què poden fer per revertir-ho.
Primera escena
Arriba el 'Moby Dada'
Un cop superat l'ensurt, vam parar compte en els dibuixos d'un dels vaixells, el 'Moby Dada': tres animalons dels dibuixos animats de fa 40 anys, liderats per un bonic i groc Piuet (conegut com a Piolín abans de la normalització lingüística, batejat com a Tweety pels seus creadors).
Les bromes que va provocar la situació –aquells policies durs 'engabiats' en un vaixell custodiat per un ocell dibuixat– van inundar la xarxa.
ARANWS20170922_0113El vaixell de Piolín per allotjar policies revoluciona les xarxes
Segona escena
El que en castellà es diria un 'tupido velo'
Al ministeri de l'Interior –que prou feina té a crear tumults en la ment dels jutges i intentar sotmetre el major dels Mossos– devia treure de polleguera aquesta reacció burleta dels catalans que canten quan veuen porres. I van decidir posar-hi remei. Van tenir una idea brillant... per tirar més llenya al foc: posar unes lones per tapar el coi de dibuixos en el buc del vaixell.
Arribats a aquest punt, va sorgir l'humor oportunista: la censura sobre en Piuet es va assimilar a l'ofensiva contra el referèndum i va sorgir el #FreePiolin.
Tercera escena
Si no són gent de mar...
I la cosa es va complicar. Potser cal ser de mar –i de rius i de muntanyes– per tenir present que a la costa sempre hi fa vent i que era impossible que l'ocellet quedés realment tapat. O sigui que aquest dilluns al matí el vaixell tenia aquest aspecte, amb les lones rebregades i que deixaven en Piuet a la vista gairebé del tot.
Quarta escena
Lones retirades, Piuet alliberat
Finalment, ahir a la tarda es va produir la rendició de la lona, i en Piuet va tornar a regnar.
Debat lingüístic col·lateral
Ara que ja hem assumit el canvi dels diacrítics...
Però una gran part de catalans segur que ha gaudit més del debat col·lateral que ha generat l'afer: com n'hem de dir de l'ocell?
Aviat farà un any de la retirada traumàtica de gairebé tots els accents diacrítics i la polèmica estava amortitzada. Ens calia una nova discussió lingüística, i en Piuet ens l'ha proporcionat.
Tots els espectadors de l'època original d'aquests dibuixos animats censats a l'estat espanyol, gent de més de 40 anys aferrada als seus costums, coneixen l'ocell groc com a Piolín, el nom que la traducció estatal va donar a l'original Tweety. Entremig, amiguets, hi ha hagut la normalització lingüística que tant venerem i que ens va permetre aprendre els diacrítics en centres educatius, cosa que no van poder fer els nostres pares. Però si això vol dir que hem de referir-nos a l'ocell de la Warner com a Piuet, ens rebel·lem.
Per sortir d'aquest atzucac, prometo demanar un article sobre el tema al cap de Llengua de l'ARA, Albert Pla Nualart, un home que mai defuig una bona polèmica.