La CUP aprova presentar-se el 21-D en solitari
ERC, el PDECat i els cupaires concorreran en llistes separades, a les quals volen incorporar la societat civil
GranollersLa CUP es presentarà a les eleccions del 21 de desembre convocades pel president espanyol, Mariano Rajoy, encara que les considera “il·legítimes” i “imposades”. Ho farà perquè -en paraules d’Anna Gabriel- l’esquerra anticapitalista no es pot quedar sense veu en aquests comicis. Hi anirà en solitari, liderant una candidatura amb organitzacions de l’esquerra independentista i “rupturista” tal com ja va fer en les eleccions del 27 de setembre. Així, els anticapitalistes seran una de les tres opcions independentistes el 21-D, tenint en compte que l’opció d’una llista unitària és, ara per ara, remota tot i la pressió del president, Carles Puigdemont, l’ANC i els missatges dels consellers empresonats Jordi Turull i Joaquim Forn en la mobilització de dissabte per la llibertat dels presos polítics. ERC havia condicionat la seva aliança amb el PDECat a un pacte que anés més enllà de Junts pel Sí, que, com es va evidenciar ahir, no ha prosperat.
Lluny de la mítica assemblea de Sabadell -la de l’empat per a la investidura d’Artur Mas-, la trobada de la CUP ahir a Granollers va ser plàcida i amb resultats àmpliament avalats per la militància. Primer, van decidir per un 91,6% concórrer a les eleccions del 21 de desembre. Després, la fórmula de presentar-se en solitari va reunir el 64% dels vots. Davant la possibilitat de donar suport a una llista civil sense polítics i participar en una coalició d’esquerres, la militància va optar per “liderar una candidatura al més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i anticapitalista”. La fórmula és semblant a la candidatura que es va bastir per a les eleccions del 27 de setembre, en què la CUP va presentar-se amb la plataforma Crida Constituent, en la qual es van agrupar organitzacions com Endavant, Poble Lliure, Constituents per la Ruptura, Arran i la COS. Una de les novetats que pot incorporar la candidatura és l’aliança amb Som Alternativa, el nou espai que va presentar ahir l’exlíder de Podem Albano Dante Fachin.
Més enllà dels partits
Tot i que l’escenari que es dibuixa per al 21-D és el de tres llistes independentistes -el PDECat, ERC i la CUP-, els partits volen bastir candidatures que vagin més enllà de les seves sigles. ERC ha establert una aliança amb MES, Avancem i Demòcrates a través de la plataforma Catalunya Sí i ultima la incorporació d’independents a la llista. Els principals fitxatges de la llista són Ernest Maragall (MES) com a número 13 per Barcelona; el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, en el 15è lloc, i Fabian Mohedano (Avancem) en el número 25 -segons informa Aleix Moldes.
Per la seva banda, el PDECat -que volia una candidatura unitària encara que fos només amb ERC- explora bastir una llista del president. Segons va explicar ahir Europa Press, buscarà integrar el màxim nombre de personalitats de la societat civil per adquirir la “màxima transversalitat” i també canviarà el nom a la coalició, que ha registrat com a PDECat-Pacte Democràtic. Una decisió que dimecres ha de ratificar el consell nacional del partit. Una de les proves que les sigles quedaran en un segon pla, en un moment en què les perspectives electorals van a la baixa, és que no hi participarà la coordinadora de la formació, Marta Pascal. En l’impuls d’aquesta llista hi pot tenir un paper clau la iniciativa Llista Unitària 1d’Octubre, que es va presentar divendres per concórrer com una agrupació d’electors el 21-D. Els seus promotors són Francesc de Dalmases -que formava part del Pacte pel Referèndum i és pròxim al president- i Pere Pugès -exmembre del secretariat de l’ANC, entre d’altres-. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ara empresonat, també ha donat suport a la iniciativa.
En aquest context, la CUP també eixamplarà el seu abast. Tot i que es va descartar una coalició amb altres partits d’esquerres, l’opció guanyadora inclou bastir una candidatura “àmplia” i per això es buscarà incorporar persones del món de l’esquerra a les llistes de la CUP -a part de Fachin i exmembres de Podem, també Teresa Forcades, de Procés Constituent-. En el debat de l’assemblea, en què van participar 1.206 persones, la major part d’intervencions van defensar presentar-se a les eleccions, tot i que com apuntava la ponència política de l’assemblea l’“opció natural” hauria sigut fer boicot als comicis. Fins i tot les organitzacions més reticents a la política institucional, com Endavant i Arran, van defensar concórrer als comicis. Fonts d’aquestes organitzacions argumenten que un cop la resta de partits independentistes i també les entitats sobiranistes han descartat boicotejar les eleccions, tindria poc sentit que només ho fes la CUP. De fet, la mateixa ponència política elaborada pel secretariat nacional admetia que l’independentisme ha de guanyar “legitimitat social” i que és clau que en aquestes eleccions pugui superar el 50% dels vots.
Els diputats no repetiran
La CUP ultimarà al llarg d’aquesta setmana les llistes electorals, que tancaran divendres. Segons expliquen a l’ARA fonts de la formació, la setmana passada les assemblees territorials ja van proposar els noms per incorporar-los a la candidatura. No hi seran les cares que han integrat el grup parlamentari de la CUP en aquesta legislatura, ja que el consell polític va optar perquè no repetissin -de fet, estan limitats a un mandat-. També es treballa ja en el programa electoral, que passarà pel compromís de desplegar la República.
De fet, els anticapitalistes també valoren intentar bloquejar la legislatura si la resta de forces independentistes opten per la “política autonomista”. La portaveu del secretariat, Núria Gibert, ho va deixar clar: “La CUP no retornarà a la casella de sortida per reclamar llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Un avís per a navegants dirigit a ERC i el PDECat.