L’article 155: la via constitucional per frenar l’independentisme

BarcelonaL’aplicació de l’article 155 de la Constitució per evitar la independència de Catalunya obre la porta a diferents escenaris, com la suspensió gradual de l’autonomia o de certes competències. Els experts consultats per l’ARA discrepen sobre la viabilitat d’aplicar mesures com la suspensió del president i dels membres del Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions o el control dels Mossos d’Esquadra per l’Estat.

Aquest article s’inspira en una altra Constitució?

L’article 155 emana de la Constitució alemanya i és present en altres cartes magnes europees. “És una norma administrativa que va impulsar l’estat alemany perquè els lands apliquin correctament els dictats de les competències que coordina; és un repartiment competencial del seu model federal”, assenyala Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB, que ho exemplifica amb el fet que “s’adreci a les autoritats i no als càrrecs públics”. L’advocat Pere Lluís Huguet admet que la “nostra Constitució és producte de moltes constitucions europees”. Tomàs Gui, president de la secció de dret constitucional del Col·legi d’Advocats de Barcelona, exposa que “aquest article és la clàusula de salvaguarda en dret internacional copiat de la Constitució alemanya per evitar que un land se salti les directrius marcades”.

El 155 implica la suspensió de l’autonomia?

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, considera que, malgrat que l’Estatut estigui subordinat a la Constitució, “això no vol dir que es pugui modificar de qualsevol manera”. “No ens podem inventar mecanismes de suspensió de l’autonomia que no formen part de la Constitució, no es poden extralimitar en la utilització d’aquest article”, creu. Barceló va més enllà: “L’Estat no pot aplicar la suspensió de l’autonomia perquè la modificació de l’Estatut no hi cap a l’article 155, perquè només es pot fer amb els procediments que s’estableixen i ha de ser posteriorment referendada pel poble català”. No ho veu igual Gui, que remarca que l’Estat té carta blanca: “L’Estatut està subjecte a la Constitució i l’article 155 s’aplica en exercici de la carta magna perquè està en perill la unitat d’Espanya. El govern espanyol té facultats legals constitucionals per prendre les mesures que consideri oportunes”. L’advocat Pere Lluís Huguet anota que “no comporta la suspensió de l’autonomia, però habilita el govern espanyol a aplicar mesures per tornar a l’ordre constitucional”.

L’Estat pot destituir el president i el Govern?

Gui torna a reiterar que “l’Estat pot destituir el Govern perquè la Constitució està per damunt de l’Estatut”. “Amb l’article 155 es prenen les funcions de la Generalitat i s’atribueixen al president del govern espanyol si obté el suport del Senat”, afegeix el dirigent del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Arbós en discrepa: “Aquest article no permet substituir les autoritats de les comunitats autònomes, és a dir, no permet que Millo, per exemple, substitueixi Puigdemont”. “El 155 no permet anul·lar facultats que deriven de la Constitució i l’Estatut perquè significaria modificar aquestes normes”.

Se suspèn el Parlament i es convoquen eleccions?

On sí que coincideixen la majoria dels experts és en la dificultat de suspendre el Parlament i convocar eleccions. Huguet assegura que la “suspensió del Parlament, així com la convocatòria d’eleccions anticipades, és molt complexa perquè és un article pensat per recuperar competències si s’incompleix la llei, com ja ha fet l’Estat amb les finances de la Generalitat”. Huguet revela que la suspensió del Govern no comportaria convocar eleccions com demana Ciutadans, “perquè la facultat la té només el president i per escollir un nou president haurien de suspendre el Parlament actual”. Barceló també destaca que “no és possible assumir funcions del president, com ara convocar eleccions, perquè suposa una modificació de l’Estatut que vulnera alhora la Constitució”. Arbós no descarta que arribin fins a aquest extrem, però alerta que la supressió del president i del Parlament implicaria, a més, alteracions de l’ordre públic: “Han de ponderar-ne la utilitat segons els objectius que es proposen”.

Els Mossos passen a estar sota control de l’Estat?

Aquesta és una de les mesures que el govern espanyol té damunt la taula i la que és més fàcil d’aplicar sota l’empara de la llei de seguretat nacional. “Poden nomenar un nou cap dels Mossos que coordini el cos, nomenar una autoritat funcional amb les atribucions de les seves competències i que n’assumeixi el comandament”, aclareix Huguet. Gui corrobora que “el president espanyol pot prendre la decisió unilateral d’assumir el control dels Mossos en defensa de la seguretat nacional”. Gui també insisteix que “l’article 155 és prou ampli per protegir qualsevol actuació que desbordi la Constitució, i la declaració d’independència, si s’aprova al Parlament, pot motivar que l’Estat assumeixi el control de la policia catalana”. Barceló rebat que “l’article 164.2 de l’Estatut estableix que el comandament suprem dels Mossos d’Esquadra correspon a la Generalitat i no al govern de l’Estat”.

Article 155

1. Si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actua de manera que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les seves obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.

2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.