L’art de la demonització

Si alguna cosa saben fer a Madrid, on la connivència entre polítics i mitjans és molt acusada, és demonitzar algú. Ho van fer amb Carod-Rovira durant el tripartit, va continuar amb Artur Mas després de la Diada del 2012 i ara ho proven amb la CUP. La maquinària la tenen tan greixada que quan un dels seus membres gosa rebel·lar-s’hi, com ara Pedro Sánchez, són més implacables encara. La demonització no sempre té els efectes desitjats a curt termini (Carod i Mas van viure els seus millors moments quan eren els ogres de la política espanyola) però a la llarga resulta letal perquè tanta pressió aplicada sobre una sola persona sol acabar sent insuportable. No queda clar què passarà en el cas de la CUP, que es mou en uns altres registres, o fins i tot amb Podem, que de moment resisteix. Però l’única lliçó vàlida fins ara és que aquestes campanyes mai són innòcues. Els efectes poden trigar, però arriben.