Largo Caballero i Indalecio Prieto, el líders socialistes de la Segona República que Madrid vol esborrar del mapa
Els expresidents del PSOE van encarnar les dues ànimes socialistes, la de caràcter més marxista i la més liberal
La presentació de l’avantprojecte de llei de memòria democràtica del govern de Pedro Sánchez ha portat la triple dreta madrilenya a rescatar personatges històrics de la Segona República per posar a prova la Moncloa. I a la diana hi ha precisament dos històrics dirigents del PSOE: Francisco Largo Caballero (del 1932 al 1935) i Indalecio Prieto (del 1935 al 1948), càrrecs de pes durant la Segona República que van encarnar les dues ànimes socialistes, la de caràcter més marxista i la més liberal.
L’Ajuntament de Madrid, governat pel PP i Ciutadans, ha decidit tirar endavant la proposta de Vox de retirar el nom dels dos líders socialistes dels carrers de la ciutat. Fins i tot sense un informe històric previ. El partit ultra diu que s’empara en l’actual llei de memòria històrica. L’oposició denuncia que s’està forçant la normativa.
Largo Caballero també va ser secretari general de la UGT i president del consell de ministres del govern republicà just iniciada la Guerra Civil. Cosa que per a Vox, que posa els dos líders al mateix sac, és una figura que “no ha de ser digna d’honors per la seva sanguinària trajectòria política i personal”. Al seu torn, a Indalecio Prieto -que va morir a l’exili a Mèxic- el vincula a una “deriva revolucionària i radical del PSOE”.
El més paradoxal del cas és que, després d’impulsar la proposta a l’ajuntament madrileny, el líder del partit ultra, Santiago Abascal, ha manifestat aquesta setmana que està en contra de retirar-los les plaques dels carrers. Però només perquè, a parer seu, si es mantenen Prieto i Largo Caballero és un motiu més per recuperar Francisco Franco.
