"Jo me la vaig jugar i vull que els meus representants se la juguin": l'independentisme vol fer efectiva la República
45.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, omplen el passeig Colom per exigir "unitat" als partits
BarcelonaL'ANC ha tornat a convocar l'independentisme perquè surti al carrer per reclamar "República, ara". La mobilització, a Barcelona, ocupa des del monument de Colom fins el Parc de la Ciutadella. En un moment en què els partits independentistes –JxCat, ERC i la CUP– no han pactat encara un full de ruta comú dos mesos després de les eleccions, la manifestació té com a objectiu exigir unitat d'acció per deixar enrere el 155 i exigir al nou Govern que posi en marxa la República. Hi assisteixen els líders dels partits independentistes, des de la CUP fins al PDECat, passant per ERC, JxCat i Demòcrates.
A les 17.30 la capçalera, que ha sortit de la part baixa de Via Laietana, ha arribat fins a pla de Palau, on s'ha instal·lat un escenari. El grup Lexus ha engegat les actuacions amb la interpretació de la cançó 'Herois' dedicada als presos polítics i, tot seguit, diverses persones que van defensar els col·legis, treballadors públics que pateixen el 155 o una membre dels bombers han pres la paraula per demanar que hi hagi govern. "Jo me la vaig jugar i ara vull que els meus representants se la juguin", han repetit.
També s'ha dirigit als manifestants Jordi Pairó, membre del secretariat nacional de l'ANC, que s'ha mostrat contundent: "Què cony està passant? Què no se'ns està dient? Per què ens vam trencar la cara l'1 d'octubre i per què patim represàlies? No va servir de res? Què vol dir investir un candidat efectiu? Un de posat pel govern espanyol? Ja n'hi ha prou! La voluntat a les urnes no cedeix ni un sol pas". Després, el vicepresident de l'entitat, Agustí Alcoberro, ha assegurat: "Ja no ens sentim ciutadans del Regne d'Espanya, ens sentim i som ciutadans de la República Catalana. Exigim la seva implementació i el ple desenvolupament com una nació dins la comunitat de nacions lliures del món".
Pocs després de les 16.00 han començat a arribar els dirigents de les principals formacions, entre els quals hi havia el vicepresident del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa; els consellers Josep Rull i Jordi Turull; la vicepresidenta del PDECat, Neus Munté; els dirigents d'ERC Isaac Peraire, l'eurodiputat Jordi Solé i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell –l'11 de novembre a la d'homenatge als presos que va tenir lloc al carrer Marina no hi va assistir per recomanació del seu advocat–; el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri; els diputats de la CUP Natàlia Sànchez i Carles Riera; els dirigents cupaires Albert Botran i Gabriela Serra, i el líder de Demòcrates, Antoni Castellà.
Abans de començar la mobilització, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clamat a través de Twitter que els presos polítics "no els han d'indultar, els han d'alliberar". "Són ostatges d'un estat policial. Per això plantem cara. Per això milers de persones sortiran avui de nou al carrer", ha dit Puigdemont, que ha afegit que els partits republicans han "d'anar junts" per "derrotar" l'estat espanyol.
La mobilització, paral·lelament, també s'ha fet a Londres, on ha assistit la consellera Clara Ponsatí, que ahir va anunciar que tornava a Escòcia, a la universitat, i obria així un nou front internacional del Procés.
En declaracions als mitjans de comunicació, el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha assegurat que "des del primer dia l'ANC va deixar clar que vol que es faci govern i que la República que vam votar l'1 d'octubre s'implementi". També ha dit que la mobilització és "per defensar la sobirania del Parlament" en un moment en què els tribunals han tornat a vetar la candidatura a la presidència de la Generalitat, en aquest cas, la de Jordi Sànchez. Sobre la negociació entre els partits, Alcoberro ha preferit "no entrar en el debat de noms" i s'ha limitat a demanar que es faci govern.
També han fet declaracions la resta de líders polítics presents a la manifestació. Des de Junts per Catalunya, Josep Costa ha dit que "som aquí reivindicant el respecte per la voluntat popular i el nostre dret a fer govern". Costa ha remarcat el compromís de fer govern "fidel" a allò que ha votat la ciutadania. "El candidat és Jordi Sànchez. És un despropòsit que no se li permeti la investidura, però no ens rendirem", ha dit. La vicepresidenta del PDECat, Neus Munté, ha reclamat sortir de la situació de "bloqueig", però ha reafirmat que el candidat a la presidència és Jordi Sànchez. Ha lamentat que el Tribunal Suprem hagi prohibit la candidatura de l'exlíder de l'ANC, empresonat a Soto del Real des del 16 d'octubre: "Hi ha una majoria parlamentària que proposa Jordi Sànchez i sento molta llàstima quan es diu que no es pot governar des de la presó. No hauria de ser-hi".
Per la seva banda, l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha dit que "serem al carrer les vegades que faci falta per defensar els valors republicans i el projecte compartit que tenim amb la ciutadania". Solé ha assegurat que és una "prioritat" fer govern i ha defensat també l'objectiu de "sumar més gent" al projecte sobiranista.
El full de ruta de l'ANC
Després de les eleccions del 21 de desembre, l'ANC es va endinsar en un procés de renovació intern que culminarà el 17 de març amb les eleccions al secretariat, d'on ha de sorgir un nou president o presidenta. La nova direcció assumirà el mandat de l'assemblea general, que va apostar per seguir reclamant la posada en marxa de la República Catalana i impulsar la mobilització i la internacionalització del conflicte sobretot amb la denúncia dels presos polítics. Així es va ratificar en l'assemblea general que va celebrar l'entitat al Pavelló de la Mar Bella davant més de 2.000 persones el 25 de febrer.
El full de ruta elaborat per la ponència aprovat pel secretariat el 13 de gener parla "d'instar el Govern i el Parlament a construir la República declarada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l'estat espanyol". En el full de ruta també hi destaca la voluntat de "mantenir i intensificar la mobilització de manera no violenta", un atribut que es repeteix de manera constant. "Caldrà definir noves estratègies de confrontació cívica amb l'Estat, sempre de manera no violenta", especifica el document.
L'estratègia, però, dista del que va aprovar ahir l'assemblea d'Òmnium, que prioritza eixamplar les majories a favor de l'estat independent. Tot i que ahir a TV3 el vicepresident de l'entitat cultural, Marcel Mauri, va deixar clar que serien a la mobilització "fent costat" a l'ANC, aquest cop la manifestació només l'ha convocada l'ANC.