L’ANC revisarà l’estratègia i passat el 21-D canviarà la direcció

BarcelonaUna de les frases més repetides entre els membres del secretariat nacional de l’ANC aquests dies és que el Procés, i també l’entitat, han entrat en una nova fase. Amb el referèndum fet i la República proclamada, semblaria que l’ANC ha aconseguit els seus objectius però la realitat és que la independència no s’ha implementat i que l’horitzó són unes eleccions convocades per Mariano Rajoy i la pregunta -sense resposta- sobre si és possible seguir el Procés amb l’oposició frontal de l’Estat. Fonts de la direcció asseguren que ara l’ANC ha de treballar en un nou calendari, tenir en compte que l’Estat està disposat a exercir la “violència policial” com en el referèndum de l’1 d’octubre, i decidir quin paper vol tenir i pot tenir l’entitat en aquest context. Al replantejament del full de ruta s’hi suma un altre factor que alimenta un nou cicle a l’ANC: la marxa de cinc persones -entre les quals Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real- amb responsabilitats a l’entitat per incorporar-se a la llista del president Carles Puigdemont i el final de mandat de la meitat de la direcció actual, formada per 77 membres.

És per això que, després de les eleccions del 21 de desembre, l’ANC té dues cites importants: fer una assemblea general per decidir el full de ruta i organitzar les eleccions al secretariat nacional per escollir una nova direcció. La primera es preveu al febrer i la segona al març, tot i que encara no se n’ha convocat oficialment cap.

¿Quin és el paper que pot jugar l’ANC en un futur? Fonts del secretariat dibuixen tres escenaris segons el resultat de les eleccions que poden condicionar el paper de l’ANC: un Govern dels partits pro 155; una majoria sobiranista amb qui comparteixin objectius però no full de ruta; i un executiu amb qui hi hagi consonància sobre el camí a seguir. El primer obligaria l’ANC a exercir un nou paper no desitjat però fàcil -admet un dels consultats-, que seria fer oposició. El segon situa l’entitat en un escenari semblant al del 2012, d’empènyer les institucions cap a les seves tesis. I l’últim, més “desitjat” i alhora difícil, seguiria la dinàmica de l’última legislatura però amb una estratègia refeta. Això sí, després de respondre com a mínim a dues preguntes, afirma un membre amb responsabilitats. D’una banda, els costos que pot suposar la independència vista la repressió de l’Estat, i de l’altra, com pot una majoria independentista a les institucions catalanes “forçar” l’Estat a negociar. “Sempre havíem pensat que n’hi havia prou amb una majoria de vots per a la independència. Ara veiem que és condició necessària però no suficient”, admet un membre del secretariat, que creu que el conflicte polític només es pot resoldre si hi intervé un tercer actor, com la Unió Europea, fins ara del costat de l’Estat.

Renovació del secretariat

Un cop aprovat el full de ruta en l’assemblea general del febrer, s’engegarà la maquinària de les eleccions i qualsevol soci de l’ANC es podrà presentar per formar part de la direcció nacional. Després, serà el secretariat el que entre els seus membres escollirà el nou president. Els estatuts prohibeixen la reelecció més d’un cop dels membres de la direcció, i dels 77 actuals la meitat ja han complert dos mandats. Entre ells els que porten ara el pes de l’entitat: el mateix Sànchez; el vicepresident, Agustí Alcoberro, que ha assumit les funcions de president; el tresorer, Marcel Padrós; la fins ara coordinadora d’internacional, Francesca Ferreres, que va de número 49 per Barcelona de Junts per Catalunya; el seu relleu al capdavant d’aquesta comissió, Francesc Bellavista, i el coordinador de la comissió d’incidència política, Jordi Pairó. Dels que es podrien quedar també es preveu que una bona part decideixin no tornar-s’hi a presentar. “El desgast ha sigut molt gran”, descriu un membre de la direcció, que augura una renovació de dalt a baix de l’entitat que ha actuat de pal de paller de les mobilitzacions sobiranistes.