L’ANC promourà la mobilització permanent per culminar el procés
Cridarà al suport popular a les institucions des de l’aprovació de la llei de desconnexió fins al referèndum
Barcelona“La mobilització ciutadana és, sense cap mena de dubte, l’element desllorigador i definitori que legitimarà les decisions polítiques” en la recta final del procés. Aquesta frase de la proposta de full de ruta de l’ANC –avançada ahir per l’ARA– és tota una declaració d’intencions del paper que jugarà la principal entitat del sobiranisme per assegurar que el procés culmini amb èxit, ja sigui a través d’un referèndum o d’una proclamació d’independència al Parlament en cas que l’estat espanyol impedeixi la votació, un escenari que també preveu l’entitat.
Llegeix la proposta de full de ruta sencera
El fil conductor del nou full de ruta de l’Assemblea, que ha preparat la comissió d’incidència política de l’entitat i ha avalat el secretariat nacional per unanimitat, és la mobilització popular perquè les institucions catalanes aguantin el pols amb l’Estat per fer el referèndum. Segons avancen fonts de l’entitat a aquest diari, el punt de partida d’aquesta mobilització “permanent” serà l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica al Parlament i la convocatòria del referèndum, que Junts pel Sí i la CUP pretenen executar en un sol dia per esquivar el veto del Tribunal Constitucional.
“La clau serà el moment de la llei de desconnexió”, assenyala un membre de l’ANC consultat, que recorda que la funció “bàsica” de l’entitat és la mobilització, tal com ha demostrat –recorda– cada Diada. L’entitat assumeix que ha arribat “l’hora de la veritat” per demostrar múscul al carrer i començar una mobilització “sostinguda en el temps”, “pacífica i democràtica, proporcionada però contundent”, fins a arribar a la data del referèndum. Al full de ruta de l’entitat per a aquest 2017 (obert a esmenes fins a l’assemblea del 29 d’abril), la direcció de l’ANC defineix el paper de la ciutadania com a “determinant” en tots els moments decisius del procés.
La idea de la mobilització permanent, que l’ANC ha madurat durant els últims mesos, s’ha reiterat en diverses ocasions des de les files polítiques. El Govern i els partits independentistes tenen clar que per culminar amb èxit el procés, la fermesa política s’haurà de complementar amb l’escalf al carrer. Ahir mateix, el vicepresident, Oriol Junqueras, va assegurar en una entrevista a RAC1 que la independència depèn d’una “combinació” entre les decisions polítiques i la mobilització popular. Dies enrere, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també parlava de la mobilització “permanent” com un eix bàsic per defensar el referèndum.
Quin format tindran aquestes mobilitzacions? Segons totes les fonts consultades, encara és una incògnita, perquè en funció de la resposta de l’Estat i del seu nivell de bel·ligerància –asseguren–, el sobiranisme civil adaptarà el format de la protesta. Tanmateix, les bases de l’entitat ja estan debatent aquests aspectes, i en el resum sobre la trobada de les territorials al novembre a Cervera –un document avançat per 'La Vanguardia'– es parla d’“acampades indefinides”, “vagues generals”, “concentracions ràpides” o “grans manifestacions”. Fonts consultades de l’ANC admeten que són escenaris que s’estan estudiant, però afirmen que la decisió es prendrà quan arribi el xoc.
El veto “físic” de la votació
En cas que el govern espanyol intenti evitar la votació sobre la llei de transitorietat al Parlament, l’entitat que presideix Jordi Sànchez preveu dur a terme les “mobilitzacions necessàries” per assegurar-la. Ara bé, si es produeix la suspensió de l’autonomia o el govern espanyol impedeix “de forma física” la votació, l’ANC aposta perquè el Parlament, amb la majoria de Junts pel Sí i la CUP sorgida de les eleccions del 27 de setembre, declari la independència. Fins i tot es preveu que pugui ser l’Assemblea de Càrrecs Electes, una plataforma que promou l’Associació de Municipis per la Independència per incloure tots els representants escollits que defensen la independència, qui proclami la República.
Malgrat tenir la resposta a punt per si l’Estat impedeix el referèndum, els esforços de l’ANC estaran centrats en la mobilització per fer-lo possible i les accions per guanyar-lo. El full de ruta aposta perquè cada partit faci la seva campanya, però que hi hagi un marc unitari que aglutini tots els partidaris del sí i permeti augmentar la base social favorable a la independència.
L’ANC es compromet a abocar la “totalitat de recursos logístics i econòmics, i tota la seva gent”, a favor de la victòria en el referèndum. Per considerar-lo “homologable” internacionalment, però, l’Assemblea hi posa condicions: una pregunta clara i binària; el “màxim nombre de vots” per a l’opció guanyadora, i no fixar un mínim de participació. En aquest sentit, aposten per la pregunta “Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?”.
La judicialització del procés
Tot i que fonts de l’ANC situen el tret de sortida de la mobilització constant en la tramitació de la llei de desconnexió al Parlament, també esmenten que els processos judicials contra el procés poden accelerar la resposta popular. El detonant pot ser la investigació engegada contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ara bé, la resposta a la primera condemna pel procés –la inhabilitació d’Artur mas, Irene Rigau i Joana Ortega– encara no ha arribat. Fonts de les entitats sobiranistes van explicar dimarts que era per “no cremar cartutxos”. L’ANC vol assegurar-se que cap independentista estarà cansat de sortir al carrer quan arribi l’hora de la mobilització permanent.
