L’ANC prepara una caixa solidària per als condemnats del procés

BarcelonaArtur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, a banda d’estar inhabilitats per exercir un càrrec públic, també afronten una multa d’entre 24.000 i 36.000 euros. Aquesta sanció econòmica, fruit de la primera condemna per uns fets relacionats amb el procés d’independència, es pot convertir en habitual a mesura que avancin les causes judicials contra dirigents polítics per la seva implicació en la desconnexió que preparen Junts pel Sí i la CUP. És per això que, segons expliquen fonts de les entitats sobiranistes a l’ARA, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) estudia crear una “caixa de resistència” o “solidària” que serveixi per respondre a les multes que els dirigents polítics hagin de sufragar com a conseqüència de les condemnes judicials.

L’objectiu és que no hagin d’exposar el seu patrimoni i disposin d’una ajuda econòmica. Malgrat que aquesta és una idea que es treballa, de moment, en el si del secretariat nacional de l’ANC, les mateixes fonts apunten que la voluntat és pilotar-ho conjuntament amb Òmnium. De fet, el mateix president de l’ANC, Jordi Sànchez, va suggerir crear un fons d’aquest estil compartit pel conjunt del sobiranisme civil la setmana passada en una entrevista a TV3, preguntat per les condemnes de l’expresident Mas i les exconselleres Rigau i Ortega.

El pròxim que s’enfrontarà a una condemna és Francesc Homs, líder del PDECat al Congrés, pendent de la sentència al Suprem pel 9-N. Després serà el torn de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa de Junts pel Sí. Estan investigats per desobediència per haver admès a tràmit les resolucions del debat de política general relacionades amb el referèndum i les conclusions de la comissió del procés constituent, tot i que una sentència del TC sobre la declaració rupturista els ho prohibia. Les multes rondarien les xifres dels ja condemnats pel 9-N.

Des del sobiranisme assumeixen que la resposta de l’Estat a les lleis de desconnexió o a la convocatòria de referèndum serà l’aplicació de la nova llei del TC, que el mateix PP ha admès que va tirar endavant per frenar el procés. L’última reforma atorga al Constitucional competències per fer complir les seves sentències i sancionar aquells que es neguin a seguir-les, ja sigui mitjançant una multa econòmica o la suspensió del càrrec públic.

La nova legislació permet imposar multes d’entre tres mil i trenta mil euros a aquelles autoritats públiques que incompleixin les resolucions del TC, amb el permís de reiterar les sancions fins que la persona en qüestió obeeixi l’alt tribunal. El fons de solidaritat que explora crear l’ANC, doncs, hauria de servir -segons preveuen- per respondre a aquest tipus de situacions. Més enllà dels càrrecs electes, aniria destinat també als ciutadans que es veiessin implicats en un procés judicial pel procés.

Tot i que la creació d’aquest fons se situa en un futur pròxim, encara s’està estudiant -com admeten els consultats- el criteri per determinar si totes les condemnes relacionades amb el procés poden ser sufragades amb aquesta caixa.

El precedent de les Illes

La caixa de resistència es va utilitzar en el cas de la vaga dels docents pel decret de trilingüisme a les Illes Balears, en època de govern del PP. La seva funció era ajudar econòmicament els professors que es van declarar en vaga indefinida i no cobraven, a més de contractar assessoria jurídica. Va arribar a reunir fins a 700.000 euros amb aportacions privades sota l’empara legal de l’Obra Cultural Balear.