L’ANC avala un Govern a cavall de Catalunya i Bèlgica

BarcelonaL’ANC va entrar ahir en el debat sobre la investidura del nou Govern mostrant-se favorable a un executiu repartit entre Brussel·les i Barcelona si aquesta és l’única opció que troben els partits per restituir el Govern de Carles Puigdemont anterior al 155. Enric Blanes, membre del secretariat, va dir en una entrevista a Onda Basca, que aquesta podria ser una “solució singular” a unes circumstàncies “tan anòmales”. Segons va detallar, es tractaria d’un executiu amb “consellers a Brussel·les sense cartera i consellers que estiguin al capdavant dels departaments en el dia a dia” a Catalunya. Blanes va precisar que el futur de Puigdemont l’havia de decidir el mateix president, però amb l’opció d’un govern mixt es mostrava, implícitament, a favor que els consellers i el cap de l’executiu que són ara a Bèlgica segueixin allà.

Per la seva banda, Òmnium va defugir entrar a considerar la situació. Eulàlia Solé, membre de la junta, va afirmar que “ara és l’hora dels partits” i va instar-los a negociar per donar compliment al resultat “clar” de les eleccions del 21 de desembre. “No volem entrar en quins són els pactes que s’han de fer, i estem convençuts que, com han fet en altres moments, es posaran d’acord”, va dir Solé, que va apostar per trobar la solució “idònia” i que s’adeqüi als “moments extraordinaris” actuals.

Paral·lelament, els dos partits majoritaris van mantenir ahir les seves posicions. El mateix dia que el Tribunal Suprem deixava empresonat el vicepresident, Oriol Junqueras, a Estremera, tant ERC com Junts per Catalunya van continuar apostant per investir Puigdemont com a únic pla possible. L’empresonament de Junqueras, juntament amb la decisió que prengui Pablo Llarena el dia 11 respecte als Jordis i Joaquim Forn, condicionarà l’estratègia d’investidura del president Puigdemont. En un document intern distribuït a tots els candidats, JxCat reiterava que qualsevol altre opció que no sigui Puigdemont és acceptar el 155. Des del nucli dirigent, tal com va publicar ahir l’ARA, defensen que la investidura de Puigdemont és possible aritmèticament (els independentistes tenen 70 diputats) i que si finalment no es produeix serà perquè algú ha volgut “alterar” el resultat de les eleccions. En aquest sentit, la direcció de JxCat descarta abonar un pla B -malgrat que ho demanin veus del PDECat- i està disposada a repetir eleccions si es produeix el bloqueig de la investidura perquè l’Estat veta que Puigdemont sigui investit a distància.

En el mateix document també es va voler reafirmar que l’estratègia és compartida amb ERC, acusant l’Estat de voler dividir l’independentisme. “No caurem en la trampa que està fonamentant l’Estat d’enfrontar Puigdemont i Junqueras. No ho vam fer en campanya i tampoc ho farem ara”, afirmen des de JxCat. Tanmateix, dijous va ser el mateix diputat al Congrés, Gabriel Rufián, el que va plantejar Junqueras com a pla B a Puigdemont si no tornava. Ahir, però, el portaveu republicà, Sergi Sabrià, va defugir posar sobre la taula aquesta alternativa i va insistir que ara mateix l’opció és Puigdemont.

Arrimadas, a l’expectativa

Malgrat que el resultat de les eleccions del 21 de desembre va ser una majoria absoluta independentista, Ciutadans vol aprofitar l’exili i els presos polítics per intentar formar Govern. En una entrevista a la Cadena Ser, Inés Arrimadas va admetre que és “molt difícil” que ella pugui ser investida presidenta de la Generalitat però va apuntar que els consellers a l’exili i els dirigents empresonats poden fer que l’independentisme perdi la majoria absoluta. “Com que no som nosaltres els que decidim si renuncien a l’escó hem de tenir presents tots els escenaris”, va dir la cap de l’oposició. També va criticar ERC i JxCat per mantenir el seu objectiu polític. Si tornen a governar “tornaran a fer el mateix”, va dir, afegint que “no han renunciat mai” la independència. Cs va assegurar també que batallarà fins al final per intentar presidir la mesa del Parlament, encara que els comuns ja hagin dit que no li donaran suport. Només així -i sempre que no votin els presos i els exiliats- podria tenir la presidència de la cambra.