Jordi Sànchez, amb tot a favor per rellevar Forcadell

BarcelonaL’ANC va obrir el dia de Sant Jordi el termini de presentació de candidatures al nou secretariat nacional que haurà de conduir-la i liderar-la durant els mesos d’activitat més densa: la campanya municipal -per a l’ANC i els partits del sí, primera volta de les plebiscitàries- i un estiu d’hiperactivitat mobilitzadora per garantir l’èxit de l’Onze de Setembre a la Meridiana que donarà el tret de sortida a la campanya de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, l’exdirigent de la Crida Jordi Sànchez ultima converses a diverses bandes per formalitzar la seva candidatura al secretariat i després postular-se per a la presidència de l’entitat.

Vinculat durant anys a ICV i actualment adjunt al síndic de greuges, Rafael Ribó, Sànchez té el suport d’amplis sectors de la cúpula de l’organització independentista, cosa que el fa el virtual candidat més ben situat, sense perdre de vista que, tractant-se d’una entitat assembleària, el resultat de l’operació esdevé imprevisible pel sistema de votació.

Sànchez va ser un dels firmants del manifest commemoratiu dels 40 anys de l’Assemblea de Catalunya i dels 31 de la Crida a la Solidaritat que el 2011 i el 2012 passaven simbòlicament el testimoni en la lluita per l’alliberament nacional a l’ANC. Si bé fonts de la cúpula de l’entitat donen per feta la presidència de Sànchez, el cert és que encara hi ha incògnites per resoldre, com l’eventual incompatibilitat del càrrec a l’ANC amb el seu actual càrrec a la sindicatura. Compta amb l’impuls del que vindria a ser l’aparell de l’ANC, liderat pel coordinador en funcions de l’àrea d’incidència política, Pere Pugès, i pel vicepresident en funcions de l’entitat, Jaume Marfany, que abandonaran el càrrec per mandat estatutari així que s’hagi escollit el nou secretariat nacional, el 9 de maig. Però també té l’aval de l’entorn de Forcadell, partidari d’imprimir un perfil clarament social a l’entitat amb l’objectiu de sumar el màxim de suports al projecte independentista. Dos sectors que últimament han incrementat les seves diferències.

Debat intern candent

Més enllà de Sànchez, també l’exdirector del Museu d’Història Agustí Alcoberro -pròxim a ERC- i l’editor i vicepresident d’Òmnium Quim Torra -a qui el govern de CiU a Barcelona va situar al capdavant del Born Centre Cultural-, es perfilen per ser en un secretariat que haurà de fer equilibris per mantenir la cohesió. Les candidatures es poden presentar fins a l’1 de maig, quan se sabrà el llistat de candidats. El 9 de maig s’escolliran els 75 membres del secretariat, que el 16 de maig faran la reunió constituent i triaran el comitè permanent, el president, el vicepresident, el secretari i el tresorer.

En qualsevol cas, el procés de relleu intern no es pot desvincular dels moviments que Pugès i els seus afins ja fan per, un cop passades les municipals i des de fora de l’ANC, reobrir el debat de la candidatura unitària liderada per Artur Mas i, com a mínim, amb ERC. Una discussió que va superar el pacte del gener entre Mas i Junqueras auspiciat per l’ANC, Òmnium i l’AMI. És un debat que rebutgen Forcadell i els seus, que entenen que aboca el sobiranisme a una batalla caïnita com la posterior al 9-N, i que veuen amb recel els sectors esquerrans de l’entitat.

Sànchez haurà d’afrontar el debat i els dos sectors confien tenir-lo al costat. Mentre que uns diuen que passat el 24-M toca reobrir un debat “tancat en fals” i que busca maximitzar suports i preservar la figura de Mas, els altres opinen que serà un fracàs que només tensarà l’entitat, atenent a les votacions de les esmenes al full de ruta que l’assemblea general va aprovar el 12 d’abril a Lleida.

Els equilibris amb les llistes

Allà, tant les esmenes que reclamaven a l’ANC forçar una llista unitària com les que demanaven que ni figurés en el full de ruta van tenir suports insuficients però gens menyspreables -entre 500 i 700 vots a favor cadascuna i un miler en contra-. La solució de consens inclou que l’ANC convocarà en última instància, i sempre en cas d’una trencadissa sobiranista que l’acord del full de ruta va semblar que allunyava, una consulta interna vinculant per decidir si impulsa de cara al 27-S la “candidatura de país” que rebutgen ERC i la CUP.

Així, mentre els convergents es limiten a “deixar fer” sobre aquest tema, la queixa de Mas pels “incompliments” de Junqueras al Parlament ha encès les alarmes en entorns republicans. Hi veuen interès per generar un ambient de desconfiança que justifiqui un cop de puny sobre la taula de l’ANC que torni a traslladar la pressió a ERC.