L'AMI crearà un registre voluntari d'alcaldes, regidors i diputats per impulsar l'assemblea de càrrecs electes

BarcelonaL’Associació de Municipis per la Independència (AMI) posarà fil a l’agulla avui per impulsar l’assemblea de càrrecs electes. Aquest organisme, previst en el full de ruta de l’ANC, hauria d’incorporar alcaldes, regidors i diputats que poguessin "assumir, en cas de necessitat, la màxima representació legítima i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència". És a dir, una assemblea preparada per substituir el Parlament si el govern espanyol decideix suspendre l’autonomia.

Segons han avançat fonts de l’entitat a l’ARA, l’AMI debatrà demà en una reunió de l’executiva la creació d’un registre voluntari de regidors, alcaldes, senadors i diputats de la cambra catalana, espanyola i europea per tenir un llistat dels càrrecs electes disposats a ser part d’aquest organisme. L’ANC ho veu amb bons ulls i deixa que sigui l’entitat que agrupa els càrrecs municipals independentistes qui prengui la iniciativa.

Es tracta d’una "proposta" a la qual la direcció ampliada de l'entitat ha de donar llum verda però que, segons els consultats, tirarà endavant. De fet, l’AMI ja va enviar un comunicat ahir a la tarda convocant una conferència de premsa per aquest matí a les onze, al Museu de Cultures del Món de Barcelona, per explicar l’impuls d’aquesta assemblea, però sense donar detalls. Membres de l’entitat asseguren que estaran "a punt" per reunir aquest òrgan en el moment que sigui necessari tot i que admeten que ara per ara no hi ha una data fixada per a la reunió de tots els representants municipals i parlamentaris.

Malgrat que l’AMI inclogui alcaldes de tots els colors del sobiranisme, l’assemblea de càrrecs electes no apareix en el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP. Aquest organisme està previst al full de ruta de l’ANC, on es deixa clar que "haurà d’estar preparada si es produeix un buit institucional per donar legitimitat democràtica i continuïtat al procés", incloent-hi –afegeix– "la capacitat per proclamar la independència i la convocatòria immediata de les eleccions constituents".

Tot i que ja fa temps que el debat sobre la constitució de l’assemblea de càrrecs electes es produeix entre les bambolines de les entitats sobiranistes, la decisió d’impulsar-la s’ha desencallat en els darrers dies. Segons els consultats, un dels detonants ha estat l’augment de la tensió institucional per la interposició de la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a més de la denúncia contra els sis regidors de Badalona per obrir les portes de l’ajuntament el 12 d’octubre i l’amenaça de detenció al regidor de Vic Joan Coma.

De fet, en el full de ruta de l’ANC es parla de conseqüències judicials pels dirigents polítics implicats en el procés com una de les casuístiques que haurien de propiciar la reunió d’aquesta assemblea. Es manifesta que "cap inhabilitació o intent d’intervenció [de l’Estat] pot canviar el compromís i l’actuació" dels dirigents polítics i és en aquest punt que l’assemblea de càrrecs electes ha de "donar garanties de continuïtat i legitimitat del procés de construcció de la república catalana".

Els intents de reunir l’assemblea

No és la primera vegada que s’intenta impulsar l’assemblea de càrrecs electes. L’any 2015, en la presentació del full de ruta de l’ANC es va anunciar una primera reunió "simbòlica" d’aquest òrgan que no es va arribar a produir. També en el si del debat intern de l’ANC per organitzar l’Onze de Setembre d’aquest 2016, que finalment va ser descentralitzat, un sector de l’entitat defensava fer un sol acte a Barcelona al voltant de la constitució d’aquesta assemblea, amb la participació de regidors, alcaldes i diputats.

Tot i que la seva reunió ara pot ser merament simbòlica, la constitució de l’assemblea de càrrecs electes pot obrir un altre front a l’Estat en un moment clau del procés.