L’amenaça de l’exèrcit sacseja la precampanya

BarcelonaEls equips de campanya passen setmanes preparant quin missatge llancen cada dia. Dediquen temps i recursos a determinar què es diu en cada acte, quines persones hi assistiran i quin és el tall de veu que volen que es reprodueixi durant bona part de la jornada. Les previsions, però, no sempre es compleixen: sempre hi ha algun dia, de camí a les eleccions, que les declaracions d’un determinat dirigent condicionen tota l’agenda mediàtica. Això és exactament el que va passar ahir amb les paraules del ministre de Defensa, Pedro Morenés, que va assenyalar que l’exèrcit no actuaria a Catalunya “si tothom compleix el seu deure”. Unes declaracions -posteriorment rectificades per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, convençuda que “no hi ha previsió de fer servir les forces armades”- que van provocar el rebuig unànime dels partits catalans.

“És inqualificable en un context democràtic”, va dir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en l’acte de presentació de la campanya de Junts pel Sí. “Només algú amb por a la democràcia pot fer una afirmació d’aquestes característiques”, va dir la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, des de Madrid, on es va desplaçar per abordar la crisi dels refugiats. Homs, que fins fa uns mesos era portaveu de l’executiu -precisament el va substituir Munté-, va reptar el PP a “respectar” el resultat de les eleccions del 27-S, també en cas que se’n desprengui una majoria a favor de la independència. “Només fem aquest prec”, va dir el conseller.

El candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va ser més dur en les formes i va definir Morenés com un “energumen” i un “mercader d’armes”. Íñigo Errejón, número dos de Podem -partit integrant del pol d’esquerres format també per ICV-EUiA- i molt implicat en la precampanya catalana, va afirmar que les paraules del ministre de Defensa eren “profundament irresponsables”. “Es tracta d’una amenaça als catalans i també a la democràcia d’Espanya”, va afegir Errejón.

Amb la seva contundència habitual, un dels primers a respondre a Morenés va ser Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés. “És un insensat, i èticament es tracta d’una persona molt low cost. És una vergonya que una persona teòricament culta i viatjada digui tantes bajanades”, va assegurar Tardà. També des de Madrid, el portaveu del PSOE a la cambra estatal, Antonio Hernando, va considerar les paraules del ministre com “la típica declaració innecessària”. Això sí: va apuntar que li agradaria llegir les declaracions senceres fetes a RNE.

Des d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, líder del partit, va titllar les paraules del ministre de Defensa de “torpesa majúscula”. En la seva línia habitual, però, el cap de files dels democristians es va encarregar de culpar també els independentistes del clima polític. “Uns i altres van afegint llenya al foc, instrumentalitzant una idea d’Espanya i una altra de Catalunya”, va justificar-se Duran, que apuntava a Twitter que al PP no li fa res “donar-li vots a Junts pel Sí”.

Ramon Espadaler, candidat dels democristians als comicis del 27-S, també va vincular les paraules del ministre amb l’independentisme: “O hi posem tots plegats una mica de seny o prendrem mal”. “Les posicions extremes es retroalimenten”, va afegir des de Deltebre. Unió segueix pugnant per ocupar l’espai corresponent a la tercera via, i ataca tant els partidaris del sí -als quals veuen escorats cap a la unilateralitat- com el sector més dur del PP.

Mas, l’exèrcit català i l’OTAN

Al seu torn, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar en una entrevista al Financial Times que “seria impossible per a Catalunya no tenir la seva pròpia estructura de defensa”. Mas admet que el disseny de la política militar d’un eventual país independent és el tema “més delicat” entre la construcció de les estructures d’estat perquè “no hi ha consens”. “Però el meu partit, i jo personalment, creiem que Catalunya ha de seguir formant part de l’OTAN. I com a membre de l’OTAN haurem de complir els nostres deures”, afirma el president del Govern al rotatiu britànic. Mas admet, però, que l’hipotètic exèrcit català “seria petit”. Aquesta qüestió caldrà debatre-la, si finalment s’obre, en el marc del procés constituent.