Lamela no veu sedició en el comportament dels comandaments dels Mossos de Lleida l'1-O
La magistrada de l'Audiència Nacional que ha processat Trapero per organització criminal es declara no competent per als agents que dirigia
LleidaLa mateixa magistrada de l'Audiència Nacional que ha processat l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per sedició i organització criminal pel comportament dels policies catalans l'1-O considera que el comportament dels agents no pot ser considerat res més que un possible delicte de desobediència, molt més lleu. Per això, entén que ella, com a jutge de l'Audiència Nacional, no és competent per investigar-lo. Així respon Carmen Lamela a la petició que li fa un jutjat de Lleida perquè es faci càrrec dels mossos imputats a la zona pels fets del dia del referèndum i acusats de no impedir-lo, com Trapero.
Lamela rebutja assumir la investigació de quatre comandaments del cos a Lleida, responsables del dispositiu territorial durant l'1-O. El jutge d'instrucció 4 de Lleida va demanar que fos el jutjat de Carmen Lamela, el central d'instrucció 3, a l'Audiència Nacional, el que centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Però, tot i que el jutjat lleidatà els investiga per desobediència, sedició i falsedat documental, Lamela només hi veu un possible delicte de desobediència i recorda que aquest no és competència de l'Audiència Nacional.
A més, afegeix, el fet d'unificar els dos procediments comportaria que l'Audiència Nacional fos la competent per investigar l'activitat desplegada pels Mossos d'Esquadra actuants l'1 d'octubre, que quantifica en 7.000 agents, i assumir, doncs, totes les denúncies de ciutadans contra els Mossos que estan sent investigades als jutjats catalans, la qual cosa, considera, "per raons òbvies, totalment i absolutament impossible".
Segons la interlocutòria de Lamela, "no existeix connexió subjectiva dels fets que s'investiguen a Lleida per desobediència amb el delicte de sedició que investiga l'Audiència Nacional". En aquest sentit, recorda que la llei d'enjudiciament criminal estableix com a norma general que "cada delicte donarà lloc a la formació d'una única causa".
L'Audiència Nacional també considera que "tampoc existeix connexió material, ja que de les proves aportades, com ara les converses radiofòniques o els correus electrònics, no existeix cap comunicació amb les persones objecte d'investigació d'aquest jutjat". Es refereix a l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Soler, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, a qui Lamela va prendre declaració en qualitat d'investigats per un presumpte delicte de sedició.
Per tot això, l'Audiència Nacional ha rebutjat la competència plantejada pel jutjat d'instrucció 4 de Lleida. Aquesta decisió també la comparteix la Fiscalia de Madrid, que, quan va ser preguntada per la competència, va emetre un informe en què considerava que la causa de Lleida no era competència de l'Audiència Nacional.
Investigació als Mossos de Lleida
La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part), en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent i el responsable de sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O. També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre del 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.
