Lamela veu una “organització criminal” darrere de l’1-O
Sànchez reclama al TC sortir de la presó per fer campanya el 21-D
Barcelona“La confluència estratègica de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada amb el pla de l’organització criminal, va ser el que va permetre la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la ulterior declaració d’independència”. Aquesta frase consta a l’informe que la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha enviat al magistrat del Suprem Pablo Llarena, en què facilita que tota la causa passi finalment a aquest tribunal. Lamela defensa que s’han d’acumular totes les causes per rebel·lió i sedició “perquè s’estan investigant els membres d’una organització complexa i heterogènia, en què cadascun compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, contravenint l’ordre constitucional”.
L’Audiència Nacional va remetre dimarts l’informe al Suprem, al límit del termini que li havia donat Llarena, que ara ha de prendre una decisió, malgrat que l’informe de Lamela no és vinculant. La fiscalia, en canvi, tal com va avançar l’ARA, s’oposa de manera rotunda a passar la causa al Suprem. En concret, el text de Lamela no diu que tota la investigació s’hagi de passar a l’alt tribunal, sinó que especifica que és primordial que tota la causa s’investigui conjuntament.
Segons l’informe de Lamela, tot el Govern, Forcadell, els membres sobiranistes de la mesa i els líders de l’ANC i Òmnium, els Mossos d’Esquadra i l’actuació de determinades persones del CTTI i del Diplocat, com a “integrants d’aquesta organització”, han dut a terme des del 2015 una “premeditada estratègia perfectament coordinada amb el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils”.
El paper de l’ANC i Òmnium
Per aquesta raó Lamela considera que no es pot escindir la investigació, “sinó que s’ha de realitzar de forma conjunta i en un únic procediment amb l’objectiu de determinar i valorar amb la coherència pertinent la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascuna pot haver incorregut”.
De la mateixa manera que en les seves interlocutòries, Lamela diu que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més d’un mes a Soto del Real, eren els “assessors i ideòlegs” de “l’organització” i, com a tals, van actuar com a “braç civil de l’aixecament sota l’empara de les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les del 20 i 21 de setembre i l’1 d’octubre”.
Precisament, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, va demanar ahir al Tribunal Constitucional (TC) que deixi en suspens la seva presó provisional perquè pugui concórrer en igualtat de condicions amb els altres candidats a les eleccions del 21 de desembre, segons van revelar a la Cadena SER fonts de la seva defensa. En un recurs d’empara presentat al TC per una suposada vulneració dels seus drets fonamentals per l’empresonament, l’advocat de Sànchez sol·licita que, mentre es resol aquest recurs, es deixi en suspensió la seva estada a la presó. La presentació d’aquest recurs d’empara per part de Sànchez, que es presenta als comicis com a número dos en la llista de Junts per Catalunya (JxCat), és un primer pas necessari per, en cas que aquest recurs no prosperi, poder acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’advocat considera que l’assumpció del cas per part de l’Audiència Nacional, tenint en compte que no és competent per jutjar suposats delictes de sedició i rebel·lió, vulnera el dret a un jutge ordinari. La defensa també critica que la magistrada Lamela hagi justificat la presó de Sànchez amb motius no esgrimits pel fiscal en la declaració, com el risc de fuga o la destrucció de proves: “Esmenant la plana al fiscal, la magistrada va perdre la seva imparcialitat i va impedir a Sànchez defensar-se adequadament”. Alhora, l’advocat denuncia que la magistrada no va justificar mínimament per quines raons entenia que hi havia risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració delictiva. Aquest recurs se suma al que va presentar la defensa dels consellers Jordi Turull i Josep Rull, que també figuren a la llista de JxCat.