Lamela començarà demà a embargar béns de Puigdemont i els exconsellers per 6,2 milions

MadridLa magistrada Carmen Lamela començarà demà el procés d'embargar béns de Carles Puigdemont i els exconsellers del govern de la Generalitat en vèncer aquest dimarts, dia 7 de novembre, el termini per dipositar una fiança per responsabilitats civils per valor de 6,2 milions d’euros, una operació que, segons els advocats, consultats per l’ARA, no serà realitzada.

Lamela va imposar aquesta fiança a petició de la Fiscalia General de l’Estat -que va quantificar el pressupost previst per la Generalitat per a processos electorals en 6,2 milions d’euros- el 31 d’octubre, en admetre la querella a tràmit; per tant, no es va esperar a prendre declaració als 14 querellats, que estaven citats per al dijous dia 2 de novembre.

La magistrada podia haver-se esperat -norma habitual- a escoltar els exconsellers abans d’adoptar aquesta mesura de caràcter real, una conducta que sí que va mantenir el magistrat instructor de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en admetre la mateixa querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres més de la mesa.

Però Lamela va preferir avançar-se (https://www.ara.cat/es/Lamela-marca-territorio_0_1898210294.html), marcant territori, amb un gest per deixar constància, potser, que ella ja estava instruint la causa de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament; l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana.

Durant les declaracions dels exconsellers de dijous passat, dia 2 de novembre, la magistrada els va notificar la fiança de 6,2 milions d’euros. És per això que el termini venç aquest dimarts, dia 7 (tres dies hàbils a partir de dijous passat).

Andreu Van den Eynde, lletrat de l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va presentar en aquell moment un certificat que qüestiona l’afirmació de la Fiscalia General de l’Estat (vegeu document adjunt). Aquest document va ser expedit per la Intervenció General, departament de Vicepresidència, amb data 31 de octubre del 2017.

La data és important: les finances de la Generalitat ja estaven intervingudes i, per tant, controlades pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Rosa Vidal Planella, interventora general de la Generalitat de Catalunya, assenyala que s’han comptabilitzat compromisos de despesa per valor de 25.521,34 euros del total de crèdits pressupostaris del programa 132 ‘Organització, gestió i seguiment de processos electorals’, que pujaven a 6,181 milions d’euros.

I, afegeix, d’aquella quantitat s’han reconegut obligacions de pagament de 19.366,68 euros, segons va ser comptabilitzat en data 9 de juny del 2017.

El Tribunal Constitucional va declarar nul·la i inconstitucional la disposició per la qual s’assignava la partida pressupostària del programa 132 el 5 de juliol del 2017, en cas que es destinessin els fons a finançar el referèndum de l’1 d’octubre.

"És per això -diu el certificat- que aquesta Intervenció General, a la vista d’aquesta sentència, va realitzar les actuacions necessàries per bloquejar de qualsevol ús i execució de les partides pressupostàries mencionades a partir d’aquell moment”.

Durant la declaració de dijous passat, 2 de novembre, en notificar-se la fiança, l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va expressar espontàniament, en absència del seu lletrat, Van den Eynde, que no l’abonaria. En l’acta consta que va manifestar que no li donava la gana d’aportar la fiança.

Però l’advocat va protestar, ja que no hi havia sigut present durant la manifestació del seu client, i va demanar retirar l’expressió, cosa que no va ser acceptada. En canvi, s’hi va afegir que Romeva no havia volgut significar el que va quedar registrat en l’acta.