Lambán se sent insultat pel COE i l'independentisme i assegura ser l'únic que ha buscat l'acord
Iceta s'espolsa les responsabilitats i recorda que les candidatures són cosa del Comitè Olímpic
BarcelonaLa Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol i, fins i tot, la Moncloa (tot i que mai en públic) assenyalen el president de l'Aragó, Javier Lambán, com el màxim responsable del fracàs de la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030. Però Lambán no està disposat a deixar les crítiques sense resposta i intenta imposar un relat contrari al que defensen tots els altres actors implicats en la negociació. "Per defensar l'interès de l'Aragó, estic rebent una allau d'insults i desqualificacions del president del COE i de l'independentisme", ha piulat aquest dimecres al matí, l'endemà que Alejandro Blanco posés punt final a la candidatura conjunta. Però no s'ha limitat a això i ha arribat a defensar la tesi completament oposada a la de la resta: "El cert és que el govern de l'Aragó és l'únic que va buscar un acord fins a l'últim moment i ho seguirà fent de cara al 2034".
Quan parla del 2034 ho fa perquè el govern aragonès ja ha explicat que es posa a treballar en una candidatura amb l'epicentre a Jaca, que ja ho ha intentat sense èxit en quatre ocasions en les últimes dècades. El que no sembla probable és que, després de l'experiència dels últims mesos, la Generalitat accepti compartir projecte amb l'Aragó, almenys si Lambán segueix sent-ne el president.
De fet, el Govern insisteix que encara és possible una candidatura catalana per als Jocs del 2030, per més que el COE li ha repetit tant en públic com en privat que aquesta és una opció que no tindran en compte. Fonts de l'organisme olímpic interpreten que la Generalitat no ha assumit encara la realitat. Aquest dimarts en roda de premsa la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, insistia en el 2030 quan dilluns Blanco s'havia reunit amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per deixar-li clar que l'única via oberta seria per al 2034.
El paper del Comitè Olímpic Espanyol
Alejandro Blanco va subratllar en la roda de premsa de dimarts que el paper del COE és el de presentar les candidatures olímpiques, però que abans cal que hi hagi un acord polític entre governs. "Aquesta candidatura l'hem destrossat a casa", deia, i lamentava que ni tan sols s'hagi pogut presentar davant el Comitè Olímpic Internacional. En les negociacions, a més del COE, de la Generalitat i del govern aragonès, també hi havia representat l'executiu espanyol, que aquest dimecres en boca del ministre d'Esports, Miquel Iceta, ha reaccionat al fracàs de la candidatura conjunta com una "oportunitat perduda".
Ara bé, Iceta ha preferit no passar de les lamentacions. "No em correspon a mi establir cap mena de responsabilitat ni de retret cap a ningú", ha dit, i ha destacat la "bona feina" del COE, que ha remarcat que és qui té la potestat per decidir –i no pas el govern espanyol– si es presenta o no una candidatura. "L’obligació del govern d’Espanya és donar un aval institucional i econòmic a la candidatura, fet que ja existia en aquest cas", ha subratllat. La patronal espanyola (CEOE) també ha lamentat la situació: "És una autèntica pèrdua per a la imatge d'Espanya i també per a les oportunitats econòmiques per a Catalunya i l'Aragó", ha dit el seu president, Antonio Garamendi, durant l'assemblea general de l'entitat.
Qui també ha lamentat el fracàs olímpic ha estat l'exjugador de bàsquet Pau Gasol, que ha criticat la "politització" de l'esdeveniment que, segons ell, ha fet Lambán. El president de l'Aragó, un cop més, no s'ha mossegat la llengua: "El català Pau Gasol m'ha respsonsabilitzat del fracàs dels Jocs de 2030. Amb el respecte que em mereix aquest esportista, hauria d'informar-se millor i no donar per suposat que el COE obeeix a estrictes criteris esportius. En aquest cas, ha sigut un aliat de l'independentisme".
Des de Catalunya s'opina que, al marge de Lambán, el govern espanyol no ha complert amb el que s'esperava d'ell i "ha cedit al xantatge" de l'Aragó. Va ser precisament el govern espanyol qui va demanar a Lambán que s'impliqués en la candidatura conjunta amb Catalunya, i quan les coses es van començar a posar complicades no ha tingut prou força per fer-lo desistir de la seva posició maximalista.