Per què Lambán va plantar Aragonès?

BarcelonaAbans de les dotze del migdia de dijous tot estava més o menys pactat. La relació entre els equips de comunicació de Pere Aragonès i Javier Lambán -capitanejats per Marçal Sarrats i Ramón Buetas- era fluida i s’intercanviaven missatges per acordar quina seria la convocatòria als mitjans de comunicació: una escenificació conjunta dels dos presidents a Balaguer (Noguera) i una reunió després de sis anys d’incomunicació entre Catalunya i l’Aragó amb els Jocs d’Hivern com a principal teló de fons. El consens passava per posar l’accent en les qüestions “tècniques” de la candidatura i per donar un missatge de col·laboració per donar força a l’esdeveniment del 2030. Res més lluny de la realitat: cap a les sis de la tarda el president aragonès, Javier Lambán, va trucar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan tot just entrava en un acte al Parlament, i li va comunicar que suspenia la reunió, per a sorpresa del cap de l’executiu català.

Què passa en aquestes hores? Per què Lambán acaba plantant Aragonès i assegura ahir en roda de premsa que la Generalitat té “nul·la voluntat” d’acord? Com acostuma a passar en aquestes ocasions, les interpretacions són lliures i contradictòries a banda i banda. A les 13.26 hi ha una trucada entre el cap de gabinet de Lambán, José María Giral, i el cap de l’oficina del president català, Sergi Sabrià, que segons les autoritats aragoneses no va bé i és un dels detonants de la decisió de Lambán de no acudir a la cita. Una sensació que en cap cas tenen al Palau de la Generalitat, ja que veuen interessos electorals en el moviment de Lambán. Des del Govern expliquen que amb la conversa Sabrià-Giral es va posar en context la trobada perquè anés bé, després de la distància arran del Procés.

En aquesta conversa telefònica hi van aparèixer sis anys d’incomunicació entre els dos governs, els retrets que ha fet Lambán a l’independentisme des del referèndum i, fins i tot, la topada per les obres de Sixena, amb les quals el president aragonès va acomiadar el 2017 el seu discurs de Cap d’Any.

Una trucada que, segons la versió del president de l’Aragó, va estar farcida de “manifestacions radicals” i va ser “desencoratjadora” sobre la voluntat de Catalunya d’organitzar els Jocs d’Hivern del 2030 amb l’Aragó. I és que Lambán va tornar a recriminar a la Generalitat que s’erigeixi com a “líder” de la candidatura situant el seu govern en una situació “subalterna”, en al·lusió a diverses declaracions de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Ara bé, des de la Generalitat mantenen que no hi ha discussió: la gran part de les proves es faran en territori català i asseguren que en això hi ha pacte a escala tècnica.

A més, l’Aragó volia una compareixença conjunta amb Catalunya posterior a la reunió, mentre que a la plaça Sant Jaume eren partidaris que, a l’acabar la cimera, Aragonès seguís amb la seva visita a Castelló de Farfanya i que Lambán, si volia, tingués micròfons davant dels mitjans.

Sánchez i el COE, informats

Per al president de l’Aragó, el fet que no hi hagués una roda de premsa amb Aragonès va ser una “falta de respecte institucional intolerable” i, davant d’aquestes discrepàncies nuclears, va decidir anul·lar la trobada. “Lluny de ser un pas endavant, la reunió hauria sigut un pas enrere”, va valorar, i va afegir que ja tenien els detalls de tot el que havia passat el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. Després truca a Aragonès i ja no hi ha res a fer: no viatja a Balaguer.