L’aliança Podem-IU multiplica o resta?

MadridPablo Iglesias va rebre dures crítiques dins i fora del partit durant el primer debat d’investidura fallit, quan va retreure al PSOE tenir el passat “tacat de calç viva”. Però mentre el seu número dos, Íñigo Errejón, es removia al seu escó, disconforme amb el to i el discurs del líder de Podem, molts dirigents del partit començaven a rebre desenes de missatges de suport. Molts eren de militants d’Esquerra Unida (IU), que fins llavors havien renegat del projecte de Podem perquè fugia de la vella dicotomia dreta-esquerra. Aquell 2 de març Iglesias va recuperar les velles reivindicacions del Partit Comunista i ho va poder fer gràcies als 65 escons que carregava a l’esquena: mai IU havia tingut un altaveu similar al Congrés.

Aquell episodi va ser la primera escenificació d’un divorci entre Iglesias i Errejón. Les dues ànimes del partit tornaven a aflorar i la guerra arribaria al seu zenit amb la destitució del secretari d’organització, Sergio Pascual. Però aquesta pugna va eclipsar el gran debat soterrat dels últims mesos a Podem: ¿què es fa si hi ha una segona volta, si el 26 de juny torna a haver-hi eleccions? Per a un sector dins de Podem, l’eclosió de Ciutadans el 20-D va evidenciar que Iglesias ja no era l’únic que tenia la clau i el llenguatge de la nova política. Obviar la dicotomia dreta-esquerra quan tens un peu a l’hemicicle i toca parlar de programa i de govern ja no és tan fàcil. Davant el fracàs de les negociacions amb el PSOE i unes enquestes cada cop més pessimistes, Iglesias ha vist que només li quedava un últim cartutx per cremar i intentar fer el sorpasso al PSOE el 26-J: sumar amb IU. Calia deixar enrere les velles reticències, posar sobre la taula per primera vegada la possibilitat d’una aliança estatal i tenir en compte que els postcomunistes no poden negociar a l’alça amb només dos diputats i onze milions de deute que necessiten eixugar.

La guerra entre els partidaris d’una aliança i el sector que rebutja frontalment abraçar l’etiqueta de “front d’esquerres” s’ha lliurat les últimes setmanes a les xarxes socials. El sector d’Errejón, en alerta davant el risc de perdre encara més quota de poder dins del partit si se suma a IU, ha brandat el lema de la “transversalitat”. El primer principi: que en política dos i dos no sempre fan quatre. És a dir, que amb una suma de sigles o bé una nova marca electoral no sempre es treuen més bons resultats, perquè es pot perdre el votant que dubtava entre el PSOE i Podem i que ha titllat sempre de radical IU. El 26-J serà clau l’abstenció, i en la ment dels dos partits encara hi ha el pacte entre socialistes i IU el 2000, en què van perdre un total de 3 milions de vots. Si se sumen els vots del 20-D, Podem, les confluències i IU van treure gairebé 600.000 vots més que el PSOE, i s’haurien quedat a només tres diputats dels socialistes.

L’efecte Garzón i la llei D’Hondt

Els defensors de l’aliança posen Alberto Garzón, candidat d’IU, com un dels possibles revulsius de cara el 26-J. És el polític més ben valorat a l’enquesta del CIS i no s’ha vist desgastat per les negociacions. Si el 20-D va tenir l’efecte Ada Colau de la mà de les confluències, les pròximes eleccions podrien tenir l’efecte d’un front d’esquerres amb la intenció de trinxar el PSOE superant les limitacions de la llei D’Hondt i d’arraconar-lo cap a una gran coalició. La cúpula de Podem està convençuda que la pròxima campanya ja no pivotarà sobre qui ha sigut el responsable de forçar eleccions, sinó sobre possibles aliances.

L’altre interrogant és saber si les confluències constituiran un partit propi instrumental per intentar tenir grup al Congrés .Tant Colau com Anova pressionen per incorporar IU al projecte a l’Estat, alhora que cadascuna defensa presentar-se amb un partit instrumental per tenir entitat pròpia respecte a Podem. Sigui com sigui, el límit serà el 13 de maig. Iglesias ja ha delegat al nou secretari d’organització, Pablo Echenique, les negociacions. El sector més díscol cada cop té més coll avall que els detalls de l’acord es coneixeran en qüestió de dies i que seran a nivell estatal.