Rita Barberá: l’‘alcaldessa d’Espanya’ que va perdre el títol per 1.000 euros
La senadora va deixar el partit que va fundar a València assetjada per les peticions dels seus companys de fer un pas enrere
ValènciaNingú hauria pensat mai que els diners serien els responsables de posar fi de manera imprevista a la carrera política de Rita Barberá. La justícia, però, va considerar que 1.000 euros eren suficients per acabar amb la vida pública d'una dirigent que l'any 2013 va ostentar l'honor de ser el càrrec electe més ben pagat de tot l'Estat. La decisió del Tribunal Suprem d’obrir una investigació contra ella per un suposat cas de blanqueig –que mesos abans havia comportat la imputació de tot l'equip que la va acompanyar a l'Ajuntament de València– arran de la donació de 1.000 euros per finançar la campanya electoral, va derivar en un final inimaginable en la relació entre el Partit Popular i la que va ser una de les seves més reeixides dirigents.
Rita Barberá (València, 1948-2016) sumava fins el passat 15 de setembre –moment en què es va donar de baixa com afiliada– 40 anys de militància al PP, comptant l'etapa d’Aliança Popular. Orgullosa militant popular, Barberá es vantava de ser l'afiliada número 3 del partit a València i presumia d'haver sigut una de les responsables d'aixecar el PP a la ciutat, primer, i arreu el país, després. Filla d'un periodista que va dirigir diversos diaris del Movimiento, Rita Barberá va seguir els passos del pare durant els seus anys de joventut i va treballar en diversos mitjans de comunicació. La seva carrera periodística va acabar quan l'any 1983 va ser escollida diputada de les Corts Valencianes.
És l'any 1991 quan Rita Barberá passa a primera línia política en aconseguir l'alcaldia de València gràcies a un pacte amb la regionalista Unió Valenciana. Serien les úniques eleccions a què s’ha presentat que no va guanyar, ja que després encadenaria cinc majories absolutes i una victòria més, la del 2015, que no li serviria per governar. Durant aquests 24 anys com a alcaldessa, Barberá va anar construint la seva imatge de dirigent senzilla i pròxima a la gent. Populista, fins i tot. Sabent que els vots es guanyen al carrer, Barberá visitava mercats per gaudir d'un bany de masses o saltava al balcó de l'Ajuntament quan els fallers l'hi demanaven, indistintament que al seu costat hi hagués el president del govern o el rei.
La seva cara amable, l'arribada de projectes importants que van dotar de projecció internacional la ciutat i la incapacitat de l'esquerra de rebatre el seu discurs de "Que bonica està València", van fer de Barberá un animal polític imparable a les urnes.
Una vida dedicada a l'alcaldia
Els 24 anys de govern li van servir per guanyar-se el sobrenom d’alcaldessa d’Espanya,alcaldessa d’Espanya amb què sovint els seus companys de partit –entre els quals el seu amic íntim Mariano Rajoy– descrivien la dirigent valenciana. València va ser sempre el centre de la seva acció política, i només quan el maig del 2015 va perdre l'alcaldia, va acceptar l'oferiment del partit de ser senadora en agraïment a 24 anys de serveis prestats. Abans havia renunciat a assumir cap càrrec en el govern espanyol, i el 2011, quan va dimitir Francisco Camps, va dir 'no' a la presidència de la Generalitat Valenciana.
Si bé ningú la va poder guanyar a les urnes, les ombres de la seva gestió municipal van debilitar un projecte polític que feia aigües amb la crisi. La seva reputació pública també va caure en picat després del vergonyant discurs del caloret faller en les seves últimes Falles com a alcaldessa i, dins del seu partit va perdre el favor dels seus companys quan la justícia a principis de 2016 va decidir investigar-la per un blanqueig de capitals que hauria servit per finançar la seva campanya electoral.
La seva situació judicial va acabar enderrocant un mite del PP que va haver d’abandonar el partit per la porta del darrere. La seva sortida de la formació conservadora va ser un gest per salvar la reputació del que va ser el seu partit durant tota la vida. De fet, va abandonar el partit però no l'escó al Senat i en les sessions que hi va acudir a la cambra alta era normal veure-la asseguda o parlant amb els senadors del Partit Popular.
La seva darrera aparició pública va ser el passat dilluns quan Rita Barberá va haver de comparèixer en qualitat d'investigada al Tribunal Suprem. Allà el jutge Cándido Conde-Pumpido la va interrogar en el marc de la cas Taula –derivada del cas Imelsa– que investiga un possible blanqueig que hauria permès aflorar diner negre d'origen il·legal. Barberá en seu judicial va mantenir la mateixa versió que ha donat públicament en els darrers mesos i és que ella va donar 1.000 euros al partit però mai li van tornar aquesta quantitat en bitllets de 500 euros, tal com asseguren altres imputats en la causa.
Rita Barberá va defensar la seva innocència i molts dels seus companys la creien. La situació política a Espanya, però, va impedir al PP fer una defensa tancada de la figura de la senadora, que va haver d'abandonar el partit que ella mateixa va ajudar a fundar a València per intentar facilitar la investidura del seu amic Mariano Rajoy.