L’acord del TC, un “disbarat” que acaba amb la separació de poders

MadridEl resultat del ple extraordinari del Tribunal Constitucional ha aixecat polseguera en l’arena política i també ha generat molts dubtes en l’àmbit jurídic. Els cinc experts en dret constitucional consultats per l’ARA avisen que els magistrats del TC es van extralimitar de les seves competències i no van atendre el que el govern espanyol els va reclamar: admetre un recurs o no. “D’acord amb tota la jurisprudència del TC, la convocatòria del president designat com a candidat és un acte irrecurrible”, assenyala la catedràtica de la UAB Mercè Barceló, cosa que ja discutien el Consell d’Estat, els lletrats del TC i el ponent del recurs.

El TC va optar per posposar deu dies l’admissió del recurs, fet que, d’entrada, segons l’exlletrat de l’alt tribunal Joaquin Urías ja és una mostra que els jutges “no van ser diligents”. En canvi, van decidir aplicar mesures cautelars, cosa que la llei del TC no preveu en referència als recursos d’inconstitucionalitat. “De cap de les maneres”, considera Barceló, que recorda que les mesures cautelaríssimes s’apliquen quan es presenten recursos d’empara i en situacions de “vulneració flagrant de drets”. La decisió del tribunal suposa una “contradicció”, en paraules del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, atès que es van prendre decisions sobre el fons de l’assumpte, que s’aborda un cop el recurs està admès a tràmit i totes les parts hi han pogut dir la seva. A tot això se li ha d’afegir que els acords presos ahir no estan acompanyats de cap fonamentació jurídica, que presumiblement es publicarà en els pròxims dies.

Entrant al contingut d’aquestes mesures cautelars, els experts discrepen que el TC pretengui traspassar al jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena la decisió sobre si Carles Puigdemont pot anar a la investidura o no. “No hi ha cap norma jurídica que sotmeti la capacitat de ser elegit a una instrucció judicial. És un disbarat constitucional que digui que encara que comparegui i obtingui els vots no se’l pot investir sense permís d’un jutge. Això acaba amb la separació de poders i l’autonomia parlamentària”, afirma Urías, ratificat pel catedràtic de la UB Xavier Arbós, que creu que el TC “ha d’aclarir si algú que no ha sigut privat de ser diputat té dret a ser candidat o no”. En aquest sentit, lamenta que serà Llarena i no el TC “qui marcarà precedent de cara al futur”.

La situació planteja un conflicte entre els drets constitucionals que corresponen a Puigdemont com a diputat i les limitacions penals pel fet que sobre seu pesi una ordre de detenció en territori espanyol. Segons la professora de la UB Mar Aguilera, el sufragi passiu -ser escollit o votat per la ciutadania o la resta de parlamentaris- només es pot privar quan hi ha una sentència judicial ferma, tal com es desprèn de “desenes de resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans”. En aquest sentit, considera “poc prudent” posar línies vermelles a la seva investidura tenint en compte que d’aquí uns mesos, quan s’emeti la resolució del recurs, la impugnació de Rajoy podria ser rebutjada.

Una altra de les crítiques a l’actuació del tribunal és que s’hagi posicionat sobre la investidura telemàtica i el vot delegat dels exiliats a Brussel·les fins i tot abans que el Parlament s’hi hagi pronunciat. “En tot allò vinculat al Procés, des del 2014 el TC ha entrat en qüestions internes del Parlament”, critica Arbós, que creu que “no era el moment de decidir-ho”. L’acord, a més, suposa una intromissió en la dinàmica parlamentària que “fa miques” la normativa de la cambra.

El calendari del Parlament

Urías retreu al tribunal que posposi deu dies l’admissió del recurs sabent que el ple és demà. Dibuixa un escenari en el qual si Puigdemont no obté permís per ser investit i Torrent ha de triar un altre candidat, incomplirà la normativa del Parlament, que en aquesta legislatura marca dimecres com l’últim dia en què es pot celebrar la investidura. Segons Arbós, el TC, si descartava no admetre el recurs, hauria hagut d’adreçar-se a Torrent per proposar-li que el calendari s’aturi fins que no es resolgui el recurs i es dictamini si Puigdemont pot ser investit i amb quina fórmula. Bona part de la responsabilitat recau sobre Torrent, que haurà de decidir si continua amb el ple. Tot i les advertències del TC, Pallín creu que el president no incorrerà en delicte de desobediència si s’avé a la investidura a distància perquè el Parlament representa la sobirania popular. Això sí, la votació quedaria sense efecte.