L'acord CiU-ERC, només pendent dels últims detalls

BarcelonaFumata blanca cada cop més a la vista. Després d'uns dies d'estira-i-arronsa negociador, les dues principals forces al nou Parlament, CiU i ERC, es troben a les portes de rubricar un acord global per garantir l'estabilitat del nou overn i fixar el 2014 com l'horitzó per celebrar la consulta d'autodeterminació. El pacte encara s'ha de reflectir per escrit i queden per tancar els últims serrells. Detalls, d'altra banda, que les fonts del nucli negociador consultades per l'ARA consideren "importants". Fonts de totes dues formacions coincidien a afirmar ahir que, ara sí, l'acord general està ben encarrilat, si bé ara s'entra en la fase decisiva, i per això també més complexa: la de les concrecions. "La música sona bé, ara falta que conflueixi la lletra", és a dir, la plasmació en un document escrit que ha de blindar el pacte per garantir estabilitat parlamentària al Govern, resumien fonts coneixedores dels contactes.

Només un desengany imprevist a l'hora de posar en negre sobre blanc l'entesa podria trastocar els plans, que passen per escenificar dissabte a la tarda el pacte de legislatura amb una foto conjunta de les cúpules de CiU i ERC, amb Artur Mas i Oriol Junqueras al capdavant. Una imatge que ha de simbolitzar l'obertura d'una etapa política decisiva per a Catalunya. Al matí, els consells nacionals de Convergència, d'Unió i d'Esquerra preveuen reunir-se per separat per ratificar-ho. Només complicacions d'última hora -que les parts admeten que no desitgen- podrien endarrerir fins dilluns la posada en escena.

Una sensació molt estesa entre dirigents de totes les parts és que la resolució definitiva de la negociació pot cristal·litzar aviat, cosa que justificaria els preparatius pel cap de setmana. De fet, Unió va reunir l'1 de desembre el seu consell nacional, però davant la possible imminència del pacte de governabilitat convocarà una sessió extraordinària, ja que per estatuts un acord d'aquest abast ha de ser ratificat en aquest marc.

Les dues cares del desllorigador

El desllorigador de les converses té dues cares. D'una banda, ERC havia posat com a condició ineludible definir un termini clar, un horitzó concret, per celebrar el referèndum d'autodeterminació. No en tenia prou amb el mer compromís de convocar-lo prioritàriament en algun moment de la legislatura que ara comença. Els republicans ja no volen cap element d'ambigüitat que deixi oberta una escletxa a posposar sine die el que consideren que ara ja és una decisió vital per a la supervivència econòmica del país.

Els nacionalistes, en canvi, eren reticents a concretar el dia en què els catalans seran cridats a les urnes per decidir el seu futur col·lectiu, amb l'argument que cal evitar que el futur govern que tornarà a presidir Mas sigui esclau d'uns terminis que inevitablement estaran condicionats també pels esdeveniments imprevisibles que puguin envoltar el procés. Finalment, però, els negociadors de CiU han donat per bona una fórmula que estableixi clarament l'any de la consulta, el 2014. Amb la feina formal de la comissió negociadora del referèndum enllestida, encara hi ha un punt pendent de polir que afecta la concreció temporal, i les dues parts, segons les fonts consultades, s'han donat fins divendres per acabar-ho de perfilar a partir d'un esborrany compartit. Els contingut de l'últim esborrany d'acord que es van intercanviar ahir els nuclis negociadors encara no satisfan plenament cap de les dues parts, però cada cop s'acosten més. La melodia és cada cop més afinada. La partitura encara no.

En privat, dirigents de les dues formacions reconeixen que seria "lògic" celebrar la consulta en la segona meitat de l'any 2014. El referèndum d'Escòcia, previst per la tardor del 2014, no és un element menor en les negociacions per concretar els terminis de l'autodeterminació catalana. Tant a CiU com a ERC tenen present que una derrota de l'independentisme a Escòciapodria influir fins a dinamitar la moral del sobiranisme català. I en aquest context, ningú perd de vista que l'Onze de Setembre del 2014, una data d'alt contingut simbòlic -farà 300 anys justos que Catalunya va perdre les estructures d'estat amb la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques de Felip V-, encaixaria a la perfecció dins d'aquest termini.

Comissions per controlar l'acord

L'altre escull negociador que queda per desbloquejar és el protocol de relacions CiU-ERC per garantir l'estabilitat parlamentària del nou govern d'Artur Mas. És l'aspecte que més amoïna la federació nacionalista, temorosa que els seus nous socis es desmarquin en algunes votacions compromeses que s'aniran produint durant tota la legislatura. Conscient de la duresa de les retallades que haurà d'aplicar per ajustar-se al límit de dèficit del 0,7% del PIB pel 2013, CiU vol lligar curt els republicans perquè realment donin estabilitat a l'executiu, malgrat que els pugui costar un cert desgast, i no caiguin en la temptació de fer oposició, pressionats per la resta de grups parlamentaris. A la vegada, ERC vol que aquests protocols serveixin per blindar la seva intervenció en totes les decisions del Govern que haurà de validar al Parlament, i que garanteixin el compliment fil per randa dels terminis del procés sobiranista.

Una de les fórmules que s'han d'acabar de perfilar en els pròxims dies per assegurar la unitat d'acció al Parlament consistiria, segons fonts coneixedores de les converses, a crear diverses comissions de seguiment. Les propostes que els negociadors tenen damunt la taula preveuen tres comissions específiques: una de pressupostos, una altra d'activitat parlamentària i una tercera sobre el procés preparatori de la consulta d'autodeterminació. Podria haver-hi una quarta comissió més general per avaluar el compliment global del pacte de governabilitat. Tot plegat amb Artur Mas i Oriol Junqueras com a principals garants fonamentals per a l'èxit d'una operació de legislatura que les dues parts admeten complicada.

A principis de setmana, aquest era un dels aspectes de la negociació que estaven més verds. El cert és que hi ha recels i suspicàcies històriques mútues que, malgrat tot, perviuen. Si bé cal tenir en compte la sintonia entre els líders dels grups parlamentaris de CiU i d'ERC, Oriol Pujol i Junqueras respectivament, dins la direcció d'ERC hi ha moltes prevencions sobre la voluntat real de CiU de caminar cap a l'exercici del dret a decidir. D'aquí la insistència a posar per escrit un compromís inequívoc amb els terminis i l'horitzó de la consulta. Pels republicans ja no valen escenaris prioritaris ni redactats amb fórmules verbals en condicional. De fet, fonts de la cúpula republicana no es cansen de recordar que no estan reclamant cap concessió a CiU, sinó que apliqui el programa amb què va concórrer als comicis i compleixi que la consulta s'ha de fer sí o sí, amb el vistiplau o sense del govern espanyol. Interpreten que l'electorat els ha encomanat un paper de garant que CiU no farà marxa enrere: els resultats electorals del 25 de novembre -ERC va passar de 10 a 21 diputats- ho posarien de manifest, segons aquesta visió. Amb la concreció de la consulta encarrilada, la política fiscal centrarà ara els últims compassos de les converses en les properes hores.

La política fiscal, encarrilada

De fet, ahir les fonts consultades reconeixien que malgrat que hi ha hagut avenços en aquesta matèria, no es pot considerar que hi hagi un pacte tancat. Els republicans admeten que hauran de ser coresponsables d'un ajustament d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros. Els números són damunt la taula de negociació, i no hi ha fórmules màgiques per domesticar un deute que segueix assetjant la hisenda de la Generalitat. Així, CiU no posa traves a la recuperació del tram de l'impost de successions per a les grans fortunes i també estaria disposada a tocar a l'alça l'impost de patrimoni. Una altra taxa proposada per ERC, l'eurovinyeta per als camions que circulin per l'Eix Transversal, també està en estudi. En aquest cas, però, el problema seria més aviat d'implementació de la mesura, per assegurar que els vehicles que utilitzin aquesta via no puguin trobar maneres de saltar-se el pagament. L'acord, a tocar.