El laboratori és Puigdemont

BarcelonaEra l'abril del 2018 i Carles Puigdemont s'asseia a Berlín en una cafeteria d'un hotel amb Gonzalo Boye i Isabel Elbal. La parella d'advocats li esbossa els següents passos a seguir –ja l'havien detingut un mes abans a Alemanya– quan l'expresident aixeca la vista i pregunta:

–I això funcionarà?

–No ho sé, això és la pissarra. Ara s'han de barrejar els productes i mirar que no exploti el laboratori.

–I el laboratori soc jo?

–Sí.

–D'acord.

"Qualsevol altre hauria sortit corrent", ha admès aquest divendres Gonzalo Boye des de Brussel·les, en un acte en què Junts ha volgut reivindicar la combinació de l'estratègia judicial i política a l'exili com a motor de l'amnistia. "Sense exiliats, no n'hi hauria", ha resumit l'advocat amb Puigdemont i Comín al costat. "Gonzalo, contigo empezó todo", li ha contestat l'exconseller, mostrant-se convençut que l'ingredient necessari de l'exili era un lletrat "amb visió política" que, ha recordat, li va presentar el seu amic i cap de llista de Sumar a Catalunya, Jaume Asens.

A través dels documents jurídics de Gonzalo Boye –batejats com a Domino 1, 2, 3...– els exiliats no només van trobar un rumb jurídic sinó també una estratègia política a seguir després de l'1-O: el lletrat ha sigut l'encarregat de portar a la pràctica l'estratègia de "confrontació" de Puigdemont als tribunals, fet que ha contribuït a engrandir el perfil més irredempt de l'expresident. I, quan aquesta estratègia passava per un mal moment –amb la sentència contrària de Luxemburg a la immunitat el juliol de l'any passat–, va ser el mateix Boye qui va posar sobre la taula l'amnistia com un escenari després de les eleccions espanyoles. En paraules de Comín, l'advocat no només ha fet de "pica-plets" davant dels jutges, sinó que ha sigut el "legislador" de la llei que es va aprovar dijous al Congrés dels Diputats.

A mig camí

Junts ha escollit com a escenari d'aquest acte un lloc simbòlic, el Press Club de Brussel·les. El mateix lloc on ara fa sis anys i set mesos justos Puigdemont va arribar a Bèlgica per iniciar la batalla contra l'extradició. Era 31 d'octubre del 2017, acabava de proclamar la independència i compareixia davant d'una gran expectació mediàtica. En aquell moment acabava de conèixer Boye, hi va mantenir una primera conversa en persona en un hotel de Brussel·les: "Vostès quina estratègia volen: passar-se pocs anys a la presó o continuar lluitant? Puc fer les dues, però no són compatibles", li va preguntar l'advocat. "Continuar lluitant". "Perfecte, és el que m'agrada a mi".

Per a Puigdemont, aquest camí encara no s'ha acabat i ha aprofitat per demanar el vot per a Junts el 9-J: "Això s'ha de reforçar, no s'ha d'abandonar". I és que també ha admès –com el seu lletrat– que tot just comença la segona part del partit, l'aplicació de l'amnistia als tribunals. A Espanya, però també a Europa. Si arriba a bon port, Boye haurà assolit el súmmum de qualsevol advocat: extingir la responsabilitat penal dels seus clients sense passar pel banc dels acusats.