El laboratori de Badalona

BadalonaQuan Xavier García Albiol va assolir l’alcaldia de Badalona i va aconseguir que el PP toqués poder institucional de debò a Catalunya, es va passar del xoc inicial a l’observació de l’experiment que hi havia al darrere. El nou alcalde representava un PP desacomplexat que coquetejava amb la xenofòbia i es va teoritzar que podria ser un assaig estratègic de Rajoy. Quatre anys després, es presenta en societat la nova aportació del laboratori badaloní: una confluència (de les coalicions ara toca dir-ne confluència ) de gairebé tota l’esquerra radical. Guanyem Badalona ha aconseguit posar tothom a l’olla municipal: Podem, CUP, Procés Constituent, els indignats i, al començament del projecte, els d’ICV que ara van amb una part de Podem. És allò de l’acudit dels dos comunistes que es reuneixen i acaben en tres escissions. En paraules d’un dels que hi van intervenir, Antonio Baños, de Súmate: “A l’esquerra tenim tendència a estar barallats”.

Som al Parc del Gran Sol de Llefià, un barri combatiu que acull l’acte de propulsió de Guanyem Badalona davant d’unes 500 persones ocupant l’amfiteatre on alguns estius fan una polèmica suelta de vaquillas. Avui no mana la força animal, és l’hora de la paraula contundent contra el sistema i contra Albiol, a qui qualifiquen entre tots de “xenòfob, racista, autoritari, reaccionari, feixista, masclista i fatxa”. No m’atreveixo a aventurar quins dels set adjectius no li fan nosa.

La “confluència” genera dues imatges interessants. L’una és Podem i les CUP de bracet. Jaume Asens, de Podem, hi ironitza: “Potser és l’únic acte d’aquesta campanya on coincidiré amb el David Fernàndez”. Segurament. Trajectòries, estils, estratègies i objectius són dispars però Badalona es mereix l’esforç. L’advocat de les causes impossibles estableix un paral·lelisme amb l’abril del 31 i recorda que “quan hi ha règims a punt de caure, passen coses que ningú s’imagina”. En Fernàndez adreça la tradicional salutació inicial als subcontractats de Movistar, en vaga indefinida. Parla fluix però impacta fort: “Mai tan pocs havien robat tant a tanta gent, en tan poc temps i amb tanta barra”.

La segona imatge potent és la de Fàtima Taleb, musulmana i candidata, donant la paraula a una monja benedictina, Teresa Forcades. Dues dones, dos caps coberts per motius semblants. La Fàtima és combativa i vol acabar amb un “govern que sembra l’odi a Badalona”. La Teresa centra el discurs en els seus conceptes habituals: democràcia segrestada, capacitat de revocar governants i sentències com “votar no és suficient”.

“Si estirem fort...”

L’acte acaba amb la candidata a alcaldessa, Dolors Sabater, que cita l’Ovidi -“ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”- i continua justificant la necessitat de desallotjar Albiol. L’acte, batejat com “Si estirem fort...”, acaba, lògicament, cantant L’estaca. S’alcen nombrosos punys enlaire i es percep un aire de fraternitat republicana.