El laberint dels pressupostos

BarcelonaDimarts es produirà una de les imatges més icòniques de cada legislatura: el titular d’Economia, Jaume Giró, lliurarà a l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, un dispositiu amb el projecte de pressupostos del Govern. Just una estona abans, el consell executiu presidit per Pere Aragonès hi haurà donat el vistiplau després de mesos de preparació amb els departaments i d’intentar fer la quadratura del cercle malgrat -com denuncien des de la Generalitat- no disposar dels ingressos extres dels fons covid per a Salut que fins ara havia transferit l’Estat. Algunes dades concretes del pressupost s’han sabut amb comptagotes -ahir l’ARA va avançar que hi haurà 85,2 milions més per a Cultura-, però el marc general és que són uns comptes expansius amb 3.500 milions d’euros més que els anteriors, que compten amb partides que han de provenir dels fons europeus i que no hi ha previstes pujades d’impostos.

Ara bé, l’executiu topa amb un problema: no té cap acord tancat amb el seu soci potencial, la CUP, amb la qual Giró s’ha reunit periòdicament des de l’estiu per mirar de llimar friccions. Fins ara sense èxit. Ahir Esquerra -en un acte a la Llotja de Mar amb Oriol Junqueras i Marta Rovira des de Suïssa- va instar els cupaires a teixir una aliança “estratègica” per evitar la “sociovergència”, en al·lusió al fet que el PSC pugui acabar sent el soci alternatiu per tirar-los endavant. Junqueras va disparar contra Junts, soci de govern, acusant-los de protagonitzar amb els socialistes un model “caduc”, que enyoren “els de sempre” i que ha aplanat el terreny a la “corrupció”: va citar l’ampliació de l’aeroport del Prat i el pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. “Volem treballar amb la CUP per garantir un futur sostenible i lluitar contra els interessos elitistes”, va dir Rovira, tot i que els cupaires es queixen que no es compleix el pacte d’investidura.

Què separa el Govern i la CUP?

La sensació que descriuen els uns i els altres de la negociació dels pressupostos del 2022 és ben diferent: així com la CUP afirma des de fa setmanes que no s’avança, el Govern assegura que les converses no van tan malament. Què els separa? Els anticapitalistes han insistit molt en la internalització del 061 i denuncien que el Govern no els ha plantejat una fórmula concreta. Però fonts governamentals diuen que sí que se’ls ha ofert incorporar el compromís de fer-ho a través d’una disposició addicional als pressupostos o a la llei d’acompanyament. La CUP també demana augmentar el pressupost d’habitatge fins a 1.000 milions d’euros i denuncia que l’executiu en preveu 600, tot i que des del Govern afirmen que si més enllà de la partida principal se’n sumen d’altres de relacionades amb l’emergència habitacional ja s’arriba gairebé a la xifra que demana la CUP. On no hi ha marge és en la pressió fiscal: els cupaires volen apujar impostos i el Govern ja hi ha tancat la porta.

L’última reunió dels negociadors es va fer divendres -avançada per l’ARA- i no va servir per tancar acords. Així, avui els cupaires reuneixen la coordinadora oberta parlamentària (COP), on hi ha representades les assemblees territorials i les organitzacions que donen suport a la formació, per decidir si hi presenten una esmena a la totalitat i com ho traslladen a la militància perquè hi digui la seva -informa Xavi Tedó -. El termini començarà la setmana que ve: un cop dimarts arribin els comptes al Parlament, la mesa haurà d’admetre el projecte a tràmit i els grups tindran deu dies per presentar-hi, si volen, esmenes a la totalitat després d’escoltar les compareixences de tots els consellers en comissió. Serà del 9 al 19 de novembre, doncs, que la CUP discutirà internament quin és el posicionament en aquest primer ple.

Ahir la diputada Eulàlia Reguant, que porta el pes de les negociacions amb l’executiu, no era optimista: a Catalunya Ràdio assegurava que estaven “més a prop del no que del sí”, tot i que no renunciava a continuar treballant. Segons la CUP -a diferència del que diu Esquerra- no s’està complint el pacte que van signar per donar suport a la investidura de Pere Aragonès. Un acord en què s’incloïen qüestions pressupostàries -com els 1.000 milions anuals en polítiques d’habitatge-, però també d’altres que no tenen a veure amb els comptes, com la no presència dels antiavalots en els desnonaments i la retirada de la Generalitat de les causes contra activistes si no hi ha lesions. Cal tenir en compte que la CUP només ha donat suport als pressupostos una vegada. Va ser el 2017 a canvi del compromís de llavors, president, Carles Puigdemont, de fer l’1-O. Aquest 2022 la contrapartida amb el Procés està descartada: la CUP defensa un nou referèndum unilateral aquest mandat que ni Esquerra ni Junts veuen. Tot i això, ahir a ERC va intentar fer apropaments sense calendari: va defensar el referèndum com la “millor eina” i la taula ed diàleg, de la que reneguen els cupaires, com un “pols a l’Estat” per fer la independència.

Escenaris alternatius

Però, a diferència d’anys anteriors en què el Govern tenia un únic soci potencial, aquesta vegada la coalició d’ERC i Junts té més pretendents al Parlament. El PSC s’hi ofereix des de fa mesos i des d’aquesta setmana també els comuns. Davant aquest panorama, el fet que la CUP decideixi o no presentar-hi una esmena a la totalitat és clau. Si no la presenta, el Govern continuarà negociant amb els anticapitalistes. Ara bé, si la presenta s’activaran els plans alternatius perquè el Govern necessitarà l’aliança dels socialistes o dels comuns per superar el debat a la totalitat al ple i poder engegar el tràmit dels pressupostos al Parlament (debat en comissió per departaments i aprovació final al ple). Sinó, Catalunya no disposaria de nous comptes l’1 de gener del 2022 (hi hauria pròrroga dels del 2020). La possibilitat de pactar amb els socialistes no s’entoma de la mateixa manera per part d’ERC o de Junts. Els republicans insisteixen amb la CUP en públic i en privat, perquè dependre dels socialistes a Catalunya desactivaria -creuen- la seva potencial força negociadora amb el PSOE al Congrés. En canvi, des de Junts, tot i que també aposten per la CUP, hi ha veus pragmàtiques que no veuen malament l’opció dels socialistes. Tot i la distància amb el Procés, en termes econòmics s’hi entenen.

La tria del soci per als comptes va molt més enllà del debat pressupostari. Pactar amb el PSC no seria innocu per al Govern d’Aragonès: seria el primer cop després dels anys àlgids del Procés que el PSC se situaria com a soci clau i implicaria entrar en una fase de geometria variable. També representaria el trencament de la majoria independentista del 14-F, perquè a més de no tenir un full de ruta comú tampoc sostindria la governabilitat del país.