Barcelona“Era Maragall?” Un home que fa estona que es mira el candidat republicà a Barcelona, Ernest Maragall, aprofita el moment en què ell marxa per confirmar les sospites. Fa una dia primaveral i a la plaça del Rei, el punt on ens ha citat Maragall, costa trobar-hi algú que no sigui turista. Un músic de carrer canta per a les persones assegudes a la terrassa del bar i grups amb guies en diferents idiomes fan el recorregut històric per la plaça. En aquest context, Maragall passa gairebé desapercebut. Un veí sí que l’atura per donar-li claus per imposar-se a Ada Colau.
La plaça del Rei és per a l’alcaldable un lloc que té molt a veure amb els seus inicis com a treballador a l’Ajuntament. Va ser, explica, un dels punts centrals de la seva activitat en la clandestinitat abans de la Transició. Des de les escales que donen accés al Museu d’Història de Barcelona és des d’on alguns dels participants a les assemblees -entre els quals els germans Maragall, Ernest i Pasqual- parlaven a la multitud que s’unia a la plaça per abordar millores laborals, polítiques i democràtiques. Hi participaven treballadors públics d’àmbits molt diversos. Des d’agents de la Guàrdia Urbana fins a mestres o bombers.
“Érem un moviment emergent de treballadors de l’administració pública que, com el conjunt del país, ho volíem tot, ho cridàvem tot i ho exigíem tot”, explica Maragall, que en aquella època feia d’informàtic al consistori. “El que estava en joc era la lluita per la democràcia”, afegeix, i explica que el moviment es va traduir després en marxes per la ciutat i, fins i tot, en una ocupació de l’Ajuntament. Nega, però, que aquest fos el seu primer moviment amb consciència política. Ja abans el seu centre d’acció era el Centre Social de Sants.
L’últim cop que el candidat republicà va posar els peus a la plaça abans de l’entrevista va ser per participar en un acte de suport a Raül Romeva. Veu un “fil roig connector” entre les lluites per la democràcia d’abans de la Transició i la realitat política que es viu avui a Catalunya. “Som en part els mateixos lluitant per les mateixes qüestions”, resumeix.
Per acabar, una pregunta que formula un rival en la cursa electoral: Manuel Valls. “Com pot pensar el futur de Barcelona volent fer-la palanca de la República i des de fora de la UE?” “És des de Barcelona que estem reconquerint l’Europa que els estats han fet malbé, que tornarem a donar sentit a l’Europa dels drets i la cohesió social”.
EL QÜESTIONARI
Com viu?
De lloguer.
Què és el més car que té?
Una casa a la Cerdanya i un apartament al Maresme.
Què és el primer que ensenya de Barcelona?
L’Eixample.
Què és el que menys li agrada de la ciutat?
El que no hem sabut fer a Montjuïc.
Una cançó?
Chanson pour l’auvergnat, de Georges Brassens.
El millor alcalde?
Es diu Pasqual Maragall.
Quin candidat d’una altra llista voldria a la seva?
Laia Bonet, del PSC.
Última sèrie que ha vist?
Borgen.
Un emoji? No n’envio.