L’única guanyadora és l’extrema dreta
MadridÉs possible que davant la incertesa de les enquestes Pablo Casado hagués signat ahir el resultat de les eleccions, amb la dependència de Vox com a mal menor. Però si analitzem els motius de la repetició electoral, la maniobra ha resultat ser un absolut fracàs i deixa el PP en mans de Santiago Abascal. Alfonso Fernández Mañueco buscava repetir l’efecte Ayuso, és a dir, absorbir Ciutadans i obtenir una àmplia majoria que li permetés negociar des d’una posició de força amb Vox. Però res de tot això ha passat. Els vots de Cs han anat tots cap a Vox excepte una petita minoria urbana de Valladolid que encara ha confiat en la figura del centrista Francisco Igea. Fora de l’entorn urbà, Cs ha desaparegut del mapa succionada per l’extrema dreta nacionalista.
La irrupció de Vox, l’únic guanyador clar dels comicis, ve a recordar-li a Casado una obvietat: el PP ho tindrà molt difícil per arribar a la Moncloa sense aquests socis tan incòmodes. Però a diferència d’Ayuso, que va obtenir una majoria incontestable, amb cinc vots per cada un de Vox i 40 escons d’avantatge respecte al seu immediat perseguidor, Mañueco només té 2,3 vots per cada un de l’extrema dreta i un exigu avantatge respecte al PSOE. A més a més, Mañueco ha estat desautoritzat per l’electorat, ja que ha baixat en percentatge de vot, ni que sigui unes centèsimes, respecte als resultats que ell mateix va aconseguir ara fa tres anys.
En aquestes condicions, són els d’Abascal els que tenen la paella pel mànec, els que poden imposar la seva entrada en el govern autonòmic com a condició per donar suport a la investidura de Mañueco. No hi ha dubte que, si Vox aposta fort, com sembla, el PP haurà de cedir. No té més remei perquè una repetició de les eleccions seria catastròfica amb un candidat tan desgastat.
La Moncloa respira
Per al govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz tampoc hi ha bones notícies. Una part important dels votants que van donar suport a Tudanca fa tres anys s’han decantat ara per opcions de l’Espanya Buidada com Sòria Ja!, que ha arrasat a la seva província, o s’han passat al lleonesisme de la Unió del Poble Lleonès, que duplica resultats a Lleó i triplica l’escó que tenia fins ara. El PSOE té un problema de projecte i lideratge a Castella i Lleó que haurà d’afrontar si vol aspirar algun dia a trencar l’hegemonia conservadora que ja dura des del 1987, quan va guanyar José María Aznar.
Tot i així, la maquinària propagandística de la Moncloa posarà ara tota la pressió en Pablo Casado i en la seva més que possible entesa amb Vox. Recordem que el PSOE no va tenir mai grans expectatives a Castella i Lleó (tot i els CIS cada cop menys creïbles de Tezanos), i que la seva gran batalla seran les andaluses. Després del resultat d’aquest diumenge, és possible que Moreno Bonilla tingui poques ganes d’avançar les eleccions i prefereixi esperar fins a finals d’any. Sap que el precedent d’un govern PP-Vox a Castella i Lleó mobilitzaria l’esquerra a Andalusia. I com recorda un dirigent socialista: “El PSOE andalús no està en el seu millor moment, però no és cap broma”.