L'UME desmenteix Ayuso: l'exèrcit ja es va activar per la DANA abans de rebre ordres oficials

La presidenta madrilenya suggereix que l'Estat va retardar-ne el desplegament "en això que anomenen els Països Catalans"

La població afectada per la DANA al País Valencià cotninua amb els treballs de neteja.
3 min

BarcelonaLa picabaralla política per la gestió de la DANA que enfronta el PP i el PSOE ja esquitxa fins i tot l'exèrcit. Després que el president valencià, Carlos Mazón, s'espolsés les responsabilitats en la gestió de l'emergència en la compareixença a les Corts Valencianes aquest divendres, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha anat un pas més enllà. En un acte del partit, la dirigent del PP ha suggerit aquest dissabte que l'Estat va retardar intencionadament el desplegament de l'exèrcit el 29 d'octubre al País Valencià, on la xifra de morts per la DANA ja s'enfila fins als 217. “No sé si no han volgut enviar l’exèrcit a temps perquè això que anomenen els Països Catalans no vegin que tenen al costat una gran institució com és l’exèrcit d’Espanya, que sempre hi és quan se’l necessita”, ha dit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Unitat Militar d'Emergències (UME) ha sortit ràpidament a desmentir aquestes declaracions. En roda de premsa, el general en cap Javier Marcos ha garantit que l'exèrcit es va activar a la província de València el 29 d'octubre a les 15.41 hores, quan van tenir coneixement de les primeres inundacions, abans fins i tot de rebre "ordres oficials". Al costat de la ministra de Defensa, Margarita Robles, Marcos ha compartit imatges que demostren que l'UME va ser al País Valencià "des del minut u", on continuen treballant uns 8.500 militars per avançar en la reconstrucció dels municipis arrasats pels aiguats. Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que hi hagués cap "apagada informativa" per part de l'Estat sobre la situació de les riuades al País Valencià, tal com va sostenir Mazón aquest divendres.

Un altre dels assenyalats per Mazón, l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), també ha sortit a desmentir la tesi del president valencià que la Generalitat no va tenir informació de la gravetat de la situació per poder llançar les alertes, que són de competència autonòmica. Segons l'Aemet, entre les 17.00 i les 18.00 hores del 29 d'octubre ja es va abordar, al centre de coordinació operativa integrat (Cecopi), la possibilitat que la presa de Forata no resistís. Però no va ser fins tres hores més tard que la Generalitat Valenciana va enviar massivament missatges a la població alertant del greu perill que corrien per aquest motiu. Al llarg de la tarda la reunió es va suspendre i no es va reprendre fins les 19.00 hores, segons aquest ens.

El retard en aquest l'avís i la falta de seguiment de la crisi són dos dels motius pels quals l'oposició valenciana ha exigit la dimissió de Mazón; els socialistes fins i tot han ofert els seus vots al PP per investir un nou president al marge de Vox que pugui formar un consell tècnic que lideri la reconstrucció i que després convoqui noves eleccions. Però, lluny de defugir el xoc amb l'Aemet, la Generalitat valenciana continua confrontant amb aquest ens, que depèn del govern espanyol. Mazón demana ara a l’executiu de Sánchez que concreti si coneixia des de les 17.30 hores que la presa de Forata podia trencar-se i “no va prendre cap decisió”, esquivant un cop més la responsabilitat del seu equip davant aquest escenari. En un comunicat aquest dissabte, la conselleria de Justícia i Interior també ha assegurat que la reunió del Cecopi no es va suspendre en cap moment de la tarda: "La conselleria qualifica de sorprenent que precisament una de les entitats que no estava físicament al centre de l'Eliana s'atreveixi a dir que el Cecopi es va suspendre quan en tot moment es va atendre la gravetat de la situació", afirmen. Al mateix comunicat, la conselleria demana a l'Aemet que "se cenyeixi a les seves funcions competencials i emeti informacions que responguin al rigor que requereix la gestió de la pitjor catàstrofe natural" que ha patit el País Valencià.

L'estratègia del PP

Fent-se els sords davant les crítiques a Mazón, els populars continuen buscant en la crisi a València un filó per desgastar el govern de Pedro Sánchez, ara que han aconseguit apuntar-se un punt fent perillar el nomenament de la vicepresidenta espanyola Teresa Ribera com a nova comissària europea. Aquest dissabte Ayuso ha assegurat que l'executiu del PSOE i de Sumar "mai hi és quan se'l necessita", cosa que, a parer seu, ja es va veure amb la pandèmia de la covid. “Mai sabrem què hauria passat si el govern valencià fos d’un altre signe. Lamento que s’abandoni la gent”, ha afirmat. El vicesecretari de coordinació autonòmica i local del PP, Elías Bendodo, ha buscat atacar els socialistes pel flanc de la corrupció, que havia estat la principal via ofensiva del PP contra Sánchez abans que esclatés la crisi de la DANA. Segons Bendodo, Sánchez està "totalment inhabilitat per la corrupció" del cas Koldo, però també per la investigació a la seva dona, Begoña Gómez, que aquesta setmana va comparèixer davant l'Assemblea de Madrid per la seva relació amb la Complutense.

stats