L'última sentència del TJUE sobre euroordres: una nova carta per a la defensa de Puigdemont
Luxemburg considera que els estats, a l'hora de valorar les euroordres, han de tenir en compte si el mètode d'elecció dels jutges impacta en la causa
BarcelonaEl primer semestre del 2022 és un moment decisiu per a la batalla jurídica dels exiliats, ja que abans del mes de juny es calcula que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà sobre la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont –i la resta d'eurodiputats de Junts– i les prejudicials que va plantejar el Tribunal Suprem al qüestionar el rebuig a l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. És en aquest context que la defensa de Puigdemont ha rebut la darrera sentència del TJUE sobre Polònia i els Països Baixos, que afecta directament –sostenen– el que ha de decidir aviat Luxemburg. Aquest dimarts el tribunal ha precisat en quins casos l'autoritat judicial pot apreciar un risc de vulneració del dret a tenir un procés equitatiu: ha de tenir en compte si el procés d'elecció dels jutges té un impacte directe en la causa que analitza.
Bèlgica va denegar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig a Espanya al considerar que hi havia un risc de vulneració de la presumpció d'innocència i que el Tribunal Suprem no era el competent per dictar l'euroordre. Una resolució judicial que el mateix jutge instructor de l'1-O va portar al TJUE amb l'argument que la justícia belga s'havia extralimitat a l'hora de valorar l'euroordre i reclamant que fixés fins a on poden entrar els estats a estudiar els casos que els arriben.
Ara la defensa de Puigdemont interpreta que amb la sentència del TJUE d'aquest dimarts, que afecta Polònia, ja es responen algunes de les preguntes plantejades per Pablo Llarena i que, segons el seu criteri, Luxemburg ho fa en un sentit que els és favorable. És per això que asseguren que citaran aquesta resolució judicial per defensar les seves tesis davant el tribunal de la Unió Europea. Una nova carta per als advocats de l'expresident que caldrà veure si Luxemburg dona per bona quan arribi l'hora de la veritat.
El cas afecta dos nacionals polonesos que es troben als Països Baixos i que el seu país demana que siguin entregats per complir una pena de privació de llibertat. Arran d'això, el tribunal de primera instància d'Amsterdam demana a Luxemburg si ha de tenir en compte les "deficiències sistèmiques" del sistema polonès i si això pot afectar el dret fonamental a tenir un procés equitatiu. Cal tenir en compte que a Polònia els jutges s'escullen a proposta del Consell Nacional del Poder Judicial (KRS), que arran de la reforma del sistema que es va fer el gener del 2018 "ha deixat de ser un òrgan independent", segons considera el mateix TJUE. Doncs bé, Luxemburg dicta ara que els tribunals que rebin euroordres, abans d'executar-les, han de valorar si es respecta el dret fonamental de ser jutjat "pel jutge establert per llei" i que això inclou el procés de nomenament dels jutges del país en concret.
Ara bé, també subratlla que amb el fet que els magistrats siguin nomenats per un organisme (el KRS) en què hi ha membres representatius dels poders legislatiu i executiu no n'hi ha prou per denegar l'extradició. El TJUE afirma que l'afectat ha d'aportar elements que acreditin que aquest procés de nomenament ha tingut un impacte directe en la seva causa. D'altra banda, Luxemburg també afegeix que a l'hora de valorar una euroordre s'ha de tenir en compte la "situació personal de l'afectat, la naturalesa del delicte, el context fàctic i qualsevol altra circumstància pertinent per apreciar la independència i imparcialitat de l'organisme jurisdiccional", així com "declaracions públiques" de les autoritats estatals.
Fonts de la defensa veuen reforçades les seves posicions respecte de les de Llarena després d'aquest pronunciament, amb un sistema de selecció del govern dels jutges qüestionat a Espanya i més tenint en compte els dubtes sobre si havia de ser o no el Suprem qui s'encarregués de jutjar els màxims responsables de l'1-O.
Calendari
El 3 de gener l'advocat de Carles Puigdemont va demanar que es fixés la vista oral per als casos de les prejudicials de Llarena i també per resoldre sobre la immunitat que afecta els eurodiputats de Junts, un dels passos preceptius abans de la sentència. Segons fonts de la defensa encara estan a l'espera de la cita i quan es produeixi està previst que el TJUE resolgui en uns dos mesos –un mes perquè hi digui la seva l'advocat general i un mes després per emetre la sentència–.