L’últim xoc de Sànchez i Borràs

ArgelersJordi Sànchez va ser qui va demanar a Laura Borràs que deixés la conselleria de Cultura per ser la seva número dos a les eleccions del Congrés de Diputats, en la llista que va encapçalar el 2019 des de la presó de Soto del Real. Ara bé, d’aquell tàndem i de la sintonia que probablement el va propiciar en queda ben poc tres anys després. Des que l’exlíder de l’ANC va assumir la secretaria general del partit el 2020 i que Borràs va ser la cara visible de Junts a les eleccions, els dos dirigents no han fet més que allunyar-se i discrepar en les qüestions clau: des del pacte de govern, que Sànchez va tancar amb el president, Pere Aragonès, i que Borràs mai ha vist amb bons ulls, fins a l’últim debat que han tingut dins de Junts, sobre com respondre a la sentència del 25% de castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La divergència estratègica ha sigut una constant fins a l’última executiva que dilluns va encapçalar Jordi Sànchez com a secretari general.

L’ARA ha reconstruït a través de diverses fonts aquesta última reunió de la direcció, que lluny de tenir un final plàcid de mandat va viure una trobada dura. Laura Borràs no volia que es reunís el Govern a quarts d’una d’aquell mateix matí per aprovar el decret llei sobre el català, però Sànchez es va acabar imposant. Ella demanava tenir abans el beneplàcit de Plataforma per la Llengua i recelava de la redacció d’algun article, així com del fet que no es mantingués el calendari inicial, que preveia aprovar primer la proposició de llei pactada amb ERC, Junts, el PSC i els comuns -ajornada arran del recurs al Consell de Garanties de la triple dreta-. L’ordre dels factors, en l’àmbit legislatiu, altera el producte, ja que les normes que prevalen són les últimes aprovades i, en aquest cas, el decret llei era més contundent en el rebuig als percentatges de les llengües.

El posicionament de Borràs va enervar Sànchez, que no veia més marge després de setmanes de negociacions amb ERC i a poques hores d’acabar-se el termini del TSJC: el consell executiu estava convocat des del dia abans pel president Aragonès i el decret llei, en definitiva, l’havia proposat Junts, de manera que va defensar que no s’entendria que fossin ells ara els que l’aturessin. A més, no compartia els problemes de redactat que veia la presidenta del Parlament i dirigents del seu entorn en el decret, i fins i tot va insinuar si algú tenia problemes de comprensió lectora, segons expliquen diverses fonts de la direcció. Un missatge que va indignar la presidenta del Parlament, tot i que Sànchez no s’hi havia referit directament. També la consellera Violant Cervera, pròxima al ja nou secretari general, Jordi Turull, va defensar a capa i espasa tirar endavant el decret, mentre que el president del grup parlamentari, Albert Batet, va resoldre que, si el problema era mantenir el calendari, el decret del Govern es podia acabar tramitant com a projecte de llei un cop arribés al Parlament.

El resultat del debat és sabut: el Govern va aprovar el decret pel català i després Junts va sortir a treure pit perquè Esquerra havia assumit la seva estratègia davant el TSJC. Cal veure ara, amb la nova direcció 50-50, cap on es decantaran les discussions.