L'últim servei de Manuel Marchena
El nou CGPJ haurà de nomenar el relleu del president de la sala segona del Suprem, que acaba mandat al novembre
MadridAmb la confirmació del jutge Pablo Llarena de no amnistiar Carles Puigdemont, la resolució d'un eventual recurs de l'expresident de la Generalitat recaurà en la sala que presideix Manuel Marchena. El magistrat que va condemnar els líders de l'1-O, però, no serà un dels que participaran de la decisió: seran Susana Polo, Eduardo de Torres i Vicente Magro, els integrants de la sala d'apel·lacions que des que es va iniciar la causa del Procés s'encarrega de les impugnacions que els encausats presenten contra els escrits de Llarena. L'últim servei de Marchena a la lluita judicial contra els impulsors del referèndum haurà sigut, probablement, la negativa a extingir la inhabilitació dels exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Per què? En menys de dos mesos acaba el seu mandat.
Marchena compta els dies que falten per abandonar la presidència de la simbòlica sala segona del Tribunal Suprem. Segons el Butlletí Oficial de l'Estat, el 8 de novembre serà l'últim i el magistrat no vol ser-hi ni un dia més. Si el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no ha escollit el seu successor abans, a partir d'aquell dia el magistrat més veterà ocuparà temporalment la presidència. Es tracta d'Andrés Martínez Arrieta, de 69 anys, al Suprem des de 1998 i un dels membres del tribunal que va jutjar el Procés. També és el magistrat més antic de tot el Suprem i, per això, fa uns dies va acompanyar Isabel Perelló en la seva entrada al saló de plens per prendre possessió com a nova presidenta de la institució.
Un costum trencat
Anteriorment, hi havia hagut la tradició que l'integrant més antic de la sala era l'elegit per liderar-la, però la dinàmica es va trencar l'any 2014 quan Marchena va guanyar la batalla a Cándido Conde-Pumpido, ara president del Tribunal Constitucional. Els vocals proposats pel PP van fer valdre la seva majoria al CGPJ per triar un perfil conservador. Amb aquest precedent sobre la taula, a la Moncloa compten que Martínez Arrieta no ha de ser necessàriament el pròxim president de la sala penal del Suprem, més enllà de l'etapa que pugui estar en funcions. Tot i que en dos anys es pot jubilar, diverses fonts jurídiques consultades per l'ARA creuen que això no és un obstacle i que podria postular-se per al càrrec. Hi ha qui va més enllà i assegura que Arrieta ha confirmat a alguns col·legues que presentarà candidatura.
Cofundador de l'associació de jutges Francisco de Vitoria, la segona amb més afiliats, podria ser una figura de consens que d'entrada desbloquegés una de les principals paperetes que té el nou CGPJ. Amb l'elecció de Perelló ja s'ha constatat la divisió 10 a 10 entre el bloc conservador i el progressista, que ara la presidenta pot desempatar. Amb tot, per a l'elecció d'alts càrrecs com el de president de la sala segona cal una majoria reforçada de 13 vocals. Hi ha una hipòtesi que circula entre passadissos: que Arrieta, de perfil centrista i discret, exerceixi una presidència "de transició" fins a la seva jubilació i, després, superada la "voràgine de l'amnistia" –apunta una font–, s'esculli algú que encara aguantaria al càrrec després del cessament de l'actual CGPJ l'any 2029. Aquesta persona podria ser Ana Ferrer, més significada en el sector progressista i afí al govern espanyol, discrepant en la no aplicació de l'amnistia als líders de l'1-O, i un dels noms que el grup conservador del CGPJ no ha acceptat per presidir l'òrgan de govern dels jutges. Caldrà veure si rivalitzarà amb Arrieta al novembre.
Encara queden setmanes i mesos per arribar a aquest punt. El CGPJ recentment constituït ha de crear diverses comissions, com la permanent –és qui treu a concurs les vacants– i la de qualificacions, que és la que proposarà al ple els noms per ocupar les places que s'han de cobrir. N'hi ha un centenar a designar arreu de l'Estat i, concretament, 30 al Suprem. D'aquestes, quatre són presidències de sala –comptant la futura de Marchena–, 15 són vacants de magistrats a la sala tercera, sis a la quarta i tres a la primera i la cinquena. A més, s'han de nomenar presidents dels TSJ d'Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, el País Valencià i Catalunya.
Etapa post-Barrientos al TSJC
Després de tres anys amb el mandat caducat i vuit en el càrrec, Jesús María Barrientos serà rellevat com a màxim responsable del TSJC. El seu pas per la presidència de l'alt tribunal català haurà estat marcada per la seva oposició ferotge al Procés: va condemnar l'expresident Artur Mas pel 9-N i els membres de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell per l'1-O. Per part de l'Associació Professional de la Magistratura, l'associació de jutges majoritària i de tarannà conservador, sona el jutge Antonio Recio com a candidat a rellevar Barrientos. Fonts progressistes del TSJC consultades per l'ARA, però, apunten que correspondria un canvi de perfil ara per al càrrec. En aquest sentit, esperen que els vocals catalans del CGPJ –n'hi ha quatre comptant la presidenta Perelló– pressionin per nomenar algú amb una mínima sensibilitat catalanista, no com fins ara.
El nou CGPJ haurà de fer molts equilibris per consensuar nomenaments, però n'hi ha tants a fer que això fins i tot podria facilitar les coses. Ara bé, hi ha pocs tresors com el de la presidència de la sala segona del Suprem, que Marchena deixarà després del seu últim servei contra l'amnistia.
