L'últim històric del PSC davant la nova fornada d'alcaldes

BarcelonaEl desembarcament dels socialistes al Govern ha sacsejat el mapa de poder municipal del PSC. La reorganització per tapar els forats que han deixat els líders locals que han passat a l'administració de Salvador Illa se suma a la renovació que els socialistes van posar en marxa als seus ajuntaments des del 2021, aprofitant que el vent els ha bufat de cara a les urnes. Hi ha, però, un històric que aguanta en un dels seus feus metropolitans: és Antonio Balmón (Barcelona, 1960), alcalde de Cornellà des que l’expresident de la Generalitat i exministre José Montilla li va cedir la vara el 2004. Vint anys després, explica, Balmón continua trucant els seus regidors si detecta que alguna cosa no rutlla, sigui de dia o de nit, quan de tant en tant passeja per Cornellà per revisar com està tot. "Si veig alguna cosa fora de lloc, hi faig una foto i ho dic als regidors. Al juliol vaig trucar-ne un perquè sabés que hi havia un contenidor que no estava bé. El dia que això em deixi de preocupar, plegaré", explica a l'ARA. Per ara, aquest moment encara no ha arribat. Balmón preveu acabar el mandat i, fins i tot, fer-ne un altre. Quan se li pregunta si pot batre el rècord de veterania, recorda el cas de Lluís Tejedor, alcalde del Prat durant 37 anys. I afegeix, en to de broma: "Fins llavors, encara em queda".

Mentre Balmón continua al peu del canó a Cornellà i com a vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l'aterratge del PSC a Palau han volat els alcaldes més foguejats a Esplugues, Esparreguera, Viladecans o Pineda de Mar. Aquests relleus se sumen als anteriors a la investidura de Salvador Illa a l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, Gavà, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Mollet, Granollers o Sant Adrià de Besòs: entre jubilacions i nomenaments ministerials, al Senat i a la Generalitat, fins a una dotzena d’alcaldes han cedit el pas a successors amb menys galons (i, en alguns casos, també més joves). Balmón defensa que hi hagi transferència de l'experiència municipal cap a la Generalitat, però també reivindica que líders com ell es quedin per no descapitalitzar el món local. "Entre tots fem diferents papers", apunta.

Diverses fonts socialistes admeten que al mapa de responsabilitats municipals hi ha hagut molts canvis en molt poc temps, però confien que el temps permeti fer germinar lideratges tan robustos com els que ara han perdut –per exemple, Núria Marín a l'Hospitale de Llobregat o Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet– a temps per les pròximes eleccions, les del 2027. Així i tot, assumeixen que alguns funcionaran i altres no.

Qui és qui en la nova fornada

Però, qui és qui en la nova fornada d’alcaldes del PSC? Una de les joves promeses municipals, segons fonts socialistes, és l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, relleu de l'ara cap de gabinet de Salvador Illa, Eduard Rivas. De professió és músic i compositor i va fer el salt a la política el 2019 com a regidor d'educació i cultura. El 2021 es va fer militant del PSC, explica a l’ARA, en un moment en què el Procés començava a anar de baixa i l’aposta pel diàleg de Pedro Sánchez i Salvador Illa el va fer-se sentir més proper al partit, que té a Esparreguera una agrupació especialment catalanista. Tot i la nova responsabilitat, Jurado continua component música quan pot. "La meva idea és tornar a la meva professió quan acabi l'etapa a la política", recalca.

A Viladecans, la designació de l’històric Carles Ruiz com a president de FGC (tot i els seus plans d'acabar el mandat) va fer saltar la sorpresa: Olga Morales s'ha convertit en la primera dona a ocupar el càrrec al municipi malgrat dur només un any com a regidora. Tot i aquest ascens fulgurant, no és una nouvinguda en política: milita al PSC des dels anys 90 i coneix l'ajuntament per dins perquè hi ha treballat com a funcionària 15 anys. Psicòloga de formació, treballa per posar-se al dia de totes les carpetes de la ciutat amb la vista posada a impulsar-hi un pla d'habitatge assequible. "Li agrada el contacte amb la gent, li surt de natural. És algú amb sensibilitat social", explica una font de l'entorn de l'alcaldessa, tècnica en cooperació internacional. Té una afició que comparteixen molts líders del PSC, començant per Illa: córrer.

Nous reptes

A Palafrugell i a Pineda de Mar, el moviment dels exalcaldes als alts càrrecs també ha deixat pas a dues dones que, com Morales, són les primeres a assumir aquesta responsabilitat als municipis. Laura Millán, mestra de professió i nascuda el 1991, pren el relleu de l'ara secretari general d'Economia, Juli Fernández, després d'haver fet tàndem amb ell a les llistes l'any 2019. "A l'estiu, quan li van proposar passar al Govern, vaig dir-li que em veia en cor d'assumir la responsabilitat i que en tenia moltes ganes", recorda. Millán ha pres formalment possessió aquest octubre després d'agafar les regnes al setembre, quan hauria començat el curs escolar, i assegura que troba a faltar l'ensenyament: "Puc aportar una part d'això a la feina d'alcaldessa, de la mateixa manera que en Juli hi aportava experiència econòmica", afegeix. Té entre cella i cella millorar carrers, platges i barris perquè Palafrugell sigui una bona ciutat per viure-hi a l'hivern, més enllà de la temporada turística, i amb una agenda cultural pròpia.

Sílvia Biosca, nova alcaldessa de Pineda de Mar, té el repte de succeir un alcalde que ha estat 17 anys en el càrrec i a qui coneix des que tots dos eren petits perquè eren veïns al barri del Poblenou, on els seus pares es van instal·lar vinguts des de Lleida. Va viure la política a casa: el seu pare, mestre, també va ser regidor. Biosca vol continuar el projecte de Xavier Amor i aposta, com ell, per una alcaldia propera als veïns. Li agrada l'esport ("Però jo no corro", matisa), és politòloga i té a mitges un negoci de menjar preparat amb la seva parella al poble. Era la número dos d'Amor i el seu relleu natural a l'Ajuntament. És un cas similar al del nou alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz, escollit després que Pilar Díaz, batllessa durant 18 anys, fos nomenada delegada del Govern a Barcelona. Sanz era el delfí per excel·lència: "Portava tota la vida preparant-se per a això", comenta una font.