L'últim fitxatge de Sánchez que ha piulat contra el rei i el PP

BarcelonaLa historiadora Carmina Gustrán (1984) ha estat l'elegida pel govern espanyol per ser la comissionada de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco. L'executiu de Pedro Sánchez l'ha presentat com una persona "sense color partidista" -no consta que militi al PSOE-, però la seva tria ja ha aixecat crítiques de les dretes aquesta setmana. Qui és i què pensa Carmina Gustrán?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Nascuda a l'Aragó, és llicenciada en història a la Universitat de Saragossa i ha estat acadèmica a les universitats angleses de Newcastle i Leeds. Alhora, la seva experiència cultural passa per l'organització del V i el VI Congrés Iberoamericà de Cultura fins a ser tècnica del ministeri de Cultura de Mariano Rajoy el 2013 i de l'Ajuntament de Madrid entre 2019 i 2021, també en mans del PP. Tanmateix, només cal donar un cop d'ull al seu compte de X (@CarminaGustran) per veure que no és gaire pròxima als populars. La primera publicació del compte és una repiulada contra la gestió del PP valencià el 2012. Com aquesta, també té altres repiulades de moviments del 15-M i la PAH en què s'assenyala la "corruPPlàndia".

De tarannà republicà, l'encarregada d'Espanya en Llibertat té missatges contra el rei, repiulades a la revista El Jueves on es lamenta de l'"estupidesa" dels Borbons o al compte del 15-M de Saragossa cridant a sumar-se a una manifestació contra la Corona. També va mostrar-se públicament a favor de manifestar-se en contra la llei mordassa del PP i va posicionar-se en contra de la seva reforma laboral del 2012.

D'altra banda, l'afició de Gustrán és el cinema. El 2022 va publicar la seva tesi doctoral, Tiniebas: El franquismo en el cine español (1975-2000), una anàlisi de 163 pel·lícules ambientades a la dictadura. Considera que el cine és una manera de "conèixer el passat" i per això lamenta, com va afirmar en una entrevista a Eldiario.es, que en aquestes creacions el franquisme era "en molts casos tan sols un teló de fons", sense abordar amb profunditat el règim dictatorial. En aquesta mateixa entrevista, de fet, critica el socialisme de Felipe González i afirma que va fomentar un esperit "acrític, tebi i covard": "Al PSOE no li interessava obrir el debat. Volien una Espanya moderna a qualsevol preu i el cinema del passat els incomodava".