CRÒNICA
Política10/01/2023

L'últim exercici de supervivència d'Arrimadas

La candidatura oficialista de Cs confia escombrar Bal a les primàries i rellançar el partit

MadridResulta encomiable la resistència d'Inés Arrimadas a tirar la tovallola. Després de ser traïda per gairebé tothom al seu propi partit (Albert Rivera, Juan Carlos Girauta, Edmundo Bal, etc.) aquest dimecres i dijous es juga la seva supervivència política en unes primàries que l'enfronten a Bal i que han obert el partit en canal. Els partidaris de la candidatura oficialista, que encapçalen l'eurodiputat Adrián Vázquez i la dirigent balear Patricia Guasp, s'han reunit aquest dimarts al vespre en un local de copes del barri de Chamberí per celebrar el final de la campanya, però en realitat l'acte s'ha convertit en un homenatge a Arrimadas i en un festival de retrets al seu número dos al Congrés.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els ànims venien caldejats pel debat del dia anterior, en què es van dir de tot. Bal, per exemple, va revelar que Vázquez li havia dit en el passat que creia que Arrimadas havia de deixar de ser la portaveu al Congrés, i això es va interpretar com un cop baix, a més d'una falsedat, per part dels arrimadistes. "La candidatura oficialista és la del vicepresident que ara vol ser president", ha dit Guasp als periodistes. Entre els assistents a l'acte hi ha els últims d'Arrimadas, el seu petit exèrcit amb el qual pensa escombrar Bal i dirigir la refundació del partit: el diputat Guillermo Díaz, l'actor Félix Álvarez i, sobretot, la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, la qual no pot amagar una certa incomoditat, ja que considera que l'espectacle que està donant el partit és un llast per a les seves expectatives electorals.

Cargando
No hay anuncios

El to dels atacs a Bal va pujant per moments i en algun moment l'acusen de voler implantar un sistema de partit "presidencialista i cesarista". El fantasma de l'escissió i la fractura recorre el local, i per això tant Guasp com Vázquez insisteixen que a partir del dia 16, després de l'assemblea del cap de setmana, estan preparats per recosir el partit i rellançar-lo de cara a les autonòmiques i municipals del maig. L'ambient, però, no és tant d'eufòria com de representar els últims exponents del veritable liberalisme espanyol, els últims de les Filipines, els últims d'Arrimadas també. Són només 70 o 80, la majoria es coneixen i es dediquen a repartir-se abraçades i encaixades de mans. Hi ha joves amb aspecte modern per al que és l'estil clàssic madrileny i persones més madures amb pinta d'advocats o professors universitaris. En tot cas una minoria.

Aquest dimecres començaran les votacions de les primàries. Tot el que no sigui una victòria clara dels oficialistes abocarà el partit a una crisi que, ara sí, pot ser letal. L'aplaudiment més llarg i càlid se l'emporta Arrimadas quan es recorda la seva victòria electoral a Catalunya el desembre del 2017. Fa tant de temps d'allò, però, i han canviat tant les coses! "Inés", com l'anomenen els assistents, reparteix petons i abraçades com en els vells temps. El seu ha sigut un constant exercici de supervivència des que Albert Rivera va saltar del vaixell i la va deixar amb un partit destrossat i un minso grup parlamentari de 10 diputats. Les enquestes auguren que no se'n sortirà, però ella no vol donar el gust als seus adversaris interns. La incògnita és quants quedaran al seu costat al final de la cursa.