La Universitat Catalana d'Estiu, àgora i motor del catalanisme polític

PradaAquest dilluns ha quedat inaugurada la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada, que, enguany, com ha sigut des del moment de la seva fundació, el 1968, tornarà a ser àgora i motor del catalanisme en diferents àmbits, sobretot en el de la política. Quan el Principat, les Illes Balears i el País Valencià encara estaven sota les urpes del franquisme, la Catalunya del Nord es va convertir en l'espai de llibertat ideal per posar en connexió els opositors a la dictadura de tots els Països Catalans. I, des d'aleshores, hi han passat tots els presidents de la Generalitat de Catalunya, cantants com Lluís Llach, Raimon, Els Pets o Jordi Savall, professors universitaris de totes les disciplines reconeguts a escala internacional i, esclar, centenars d'alumnes. Aquests últims anys, arran del Procés i de la repressió de l'estat espanyol, Prada ha tornat a agafar protagonisme i sovint ha marcat l'actualitat de la política catalana.

Espai de llibertat en ple franquisme

"Ens vam inspirar en la reforma universitària francesa que va arribar amb el Maig del 68", assegura el director de l'UCE, l'historiador Jordi Casassas. Influïts per aquests aires progressistes que arribaven d'Europa i en un context de llibertat com el que es respirava a Prada, l'UCE, per exemple, va ser la primera universitat dels Països Catalans a teoritzar i fer seminaris sobre feminisme, amb grans professores, com Maria Mercè Marçal. "A partir de la mort de Franco, la nostra tasca consisteix en la normalització en tots els camps de la llengua i la cultura catalana", explica Casassas. De fet, a l’UCE es va tirar endavant el 1973 el manifest El català, llengua d'expressió científica després que Adolfo Suárez digués que no es podia utilitzar el català en àmbits tan seriosos com el de la física i, el 2000, es va signar de manera simbòlica la constitució de l'Institut Ramon Llull.

De Tarradellas a Torra

L'any 1986 Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili durant tres dècades, va anar a Prada a un concert que es va celebrar en homenatge als catalans exiliats durant el franquisme, entre els quals destacaven figures com Pau Casals o Pompeu Fabra. Més endavant, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va protagonitzar un dels episodis més memorables de l’UCE. Va convocar eleccions des de dalt del pic de l'Aneto als seus 69 anys –portava dues dècades al capdavant del Govern– per demostrar que encara estava en plena forma i podia batre el candidat socialista d'aleshores, Pasqual Maragall, i va emplaçar els mitjans a fer-li les preguntes que volguessin a l’UCE. Segons els veterans de Prada, mai més hi han tornat a anar tants periodistes.

L'últim president de la Generalitat que va parlar a l’UCE va ser Quim Torra, el 2019, en un discurs grandiloqüent en què va assentar les bases del que havia de ser, a parer seu, l'estratègia independentista dels mesos següents: recuperar la iniciativa i el conflicte contra l'Estat. Amb un discurs similar, l'any passat l'expresident a l'exili Carles Puigdemont va assegurar que el full de ruta de l'independentisme ha de passar per una "confrontació intel·ligent" i unitària contra Espanya. De fet, avui tres gendarmes de la sotsprefectura de Prada de Conflent han vingut a demanar a l'UCE si hi tornaria a assistir Puigdemont. A l'edició d'aquest any no està previst que hi assisteixi el president de la Generalitat, Pere Aragonès, però sí que ho farà la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una conferència titulada Reflexions sobre Catalunya, una nova etapa, que abordarà la mateixa qüestió que els parlaments de Torra i Puigdemont.

Altres anys també han visitat l’UCE el primer ministre de França, Jean Castex, quan era alcalde de Prada, i polítics de diferents espais com Raimon Obiols, Pere Portabella, Joan Clos, Xavier Trias, Celestino Corbacho, Joan Laporta, Francina Armengol, Ernest Benach, entre molts altres. I, més enllà de les conferències dels càrrecs polítics, l’UCE també va significar un impuls important per a la consulta d'independència de Catalunya a Arenys de Munt del 2009, la primera manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional de Catalunya del 2012 o el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Enguany també hi participarà el conseller de Salut, Josep Maria Argimon; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i el conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. "En celebrar-se sempre en aquestes dates, quan el ritme de l'actualitat és baix i just abans de començar el curs, els polítics utilitzen l’UCE com a aparador per anunciar les línies mestres de les polítiques que volen emprendre durant l'any", conclou Casassas.