L'Estat pressiona la Generalitat per desencallar la B-40: "Seiem i signem"

MADRID / BARCELONAL'Estat pressiona la Generalitat per aconseguir el desenllaç final sobre el conveni de la ronda Nord de la B-40. "Quan vulgui la consellera [de Territori, Ester Capella], seiem i signem l'acord". Així de clara ha estat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, aquest dimecres en una entrevista a Els Matins de TV3. El govern espanyol, doncs, accepta l'últim document que hi ha damunt la taula i fins i tot assegura que "ja no s'ha de parlar res més". "El que hem de fer és signar perquè no hi ha diferències en el contingut", ha reiterat Sánchez. De fet, la ministra ha dit que aquest va ser el missatge que ahir dimarts li va traslladar a la flamant consellera.

En paral·lel, i durant el seu primer ple al Parlament com a nova responsable de Territori després de la sortida de Juli Fernàndez, Capella ha sostingut que la Generalitat també està "preparada" per firmar l'acord per la B-40. Alhora, però, la nova consellera ha demanat segellar el pacte "en els termes" acordats i ha recriminat als socialistes que "intentin introduir coses que l'acord no diu".

De fet, des de la Generalitat mantenen la prudència i asseguren que no hi ha novetats. Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, anticipava que veia difícil assolir un acord definitiu amb l'Estat abans de les eleccions generals del 23 de juliol. Llavors va arribar a argumentar que el govern espanyol "està en funcions" i que això és un "condicionant" que dificulta desencallar aquesta qüestió. La ministra, però, ha recordat que malgrat que el Congrés de Diputats i el Senat estiguin dissolts, l'executiu espanyol "no està en funcions". De fet, la llei espanyola de govern aprovada l'any 1997 deixa clar que un govern de l'Estat no està en funcions fins després de la celebració d'unes eleccions.

Des del govern espanyol asseguren que ja no cal parlar de res més "perquè no hi ha diferències". Des de la Generalitat apunten, però, que no hi ha hagut cap mena de contacte des del 8 de maig, quan es van enviar de Barcelona a Madrid les últimes esmenes al document treballat a finals d'abril. El cert és que a finals d'abril la Generalitat i l'Estat es van reunir a Madrid i van deixar un conveni gairebé enllestit, sobretot perquè es va acordar que la inversió per a les obres de la ronda Nord no sortiria de la disposició addicional tercera. La ministra de Transports ha confirmat aquest dimecres que els diners sortiran dels pressupostos del ministeri i que "no aniran en detriment" d'altres inversions planificades.

D'aquella reunió, les dues parts en van sortir amb un missatge: "Hi ha voluntat d'acord". Tanmateix, damunt la taula continuaven existint elements "tècnics i jurídics" que calia perfilar, com defensaven aleshores des de la Generalitat. Com va avançar l'ARA en el seu moment, l'altre principal escull de la negociació ha estat el traçat que ha de tenir la carretera. En definitiva, per a l'Estat ara mateix ja no hi cap element ni de fons ni tècnic que impedeixi firmar un acord, un fet que no comparteix la Generalitat.

Fonts properes a la negociació confirmen que no només s'ha tancat el tema pressupostari, sinó també el traçat. "Es posa el focus en allò en què estem d'acord", afirmen les mateixes fonts. És a dir, en el tram de 5 quilòmetres entre Terrassa i Sabadell que s'estava negociant. "No s'entra en res més", afegeixen. Així doncs, no s'entra en la possibilitat d'anar més enllà, però tampoc en un "no" explícit a una ampliació en un futur. Alhora, l'acord estableix la constitució d'una comissió paritària de seguiment de les obres formada per l'Estat i la Generalitat. Fonts de la negociació apunten que no s'ha establert un calendari de reunions, però que n'hi haurà de "periòdiques".

Les mateixes fonts afirmen, fins i tot, que "ja feia dies que es tenia clar l'acord", però el context no ho ha posat fàcil, amb unes eleccions pel mig, la reprovació de la ministra de Transports per part del Parlament fa només dues setmanes i el traspàs de cartera a la conselleria de Territori.

Conflicte històric

Amb tot, el cert és que aquest és un tram de carretera –s'estan negociant poc més de 5 quilòmetres– que històricament ha enfrontat ERC i el PSC –perquè els republicans hi estaven en contra i els socialistes a favor– i que el govern de Pere Aragonès es va avenir a fer a contracor a canvi que el partit de Salvador Illa li aprovés els pressupostos per al 2023. Malgrat aquest pas endavant dels republicans, la seva negativa històrica continua molt present a la taula de negociació, i això manté obert un temor: que el contingut del text no s'acabi materialitzant, cosa que preocupa principalment el ministeri de Transports, que és qui posa els diners. És per aquest motiu que la lletra petita, i sobretot els condicionants, són tan importants.