L’OTAN i Melilla posen al límit les tensions de la coalició

MadridEl gir a l’esquerra del PSOE arran de la patacada electoral a Andalusia comença a exhibir fissures i Unides Podem llança avisos. Si el govern espanyol vol aprovar els últims pressupostos de la legislatura abans del cicle electoral del 2023 ho haurà de fer de la mà de la majoria de la investidura, i ho complica la retòrica que Pedro Sánchez ha establert sobre les polítiques de defensa i d’immigració, dos àmbits trufats d’ideologia. Aquesta setmana ha coincidit la cimera de l’OTAN amb la tragèdia de Melilla, dos episodis que han evidenciat les discrepàncies de fons entre el PSOE i Unides Podem. Ahir el president del grup lila al Congrés, Jaume Asens, va arribar a insinuar que la política migratòria del PSOE és racista. La qüestió ja no és si es pot trencar la coalició de govern –la formació lila ha deixat clar que no–, sinó com arribarà l’esquerra als crucials comicis de finals del 2023 o principis del 2024 per fer front a una dreta envalentida.

Els dos socis sabien que seria una setmana complicada en les seves relacions i ja s’havien conjurat per no esbombar les seves discrepàncies especialment sobre la cimera de l’OTAN. Unides Podem va entendre que no podia entorpir Pedro Sánchez en el seu paper d’amfitrió de les màximes figures internacionals. El PP havia intentat setmanes enrere burxar en les divisions internes de l’executiu i s’havia instal·lat en un debat sobre si els ministres d’Unides Podem acudirien a la cita. S’ha demostrat estèril perquè els assistents són els que hi han d’assumir un paper, com el mateix president i els ministres de Defensa i d’Exteriors. A més, si el govern espanyol critica constantment el PP per parlar malament d’Espanya a l’exterior, la coalició no es podia permetre donar una mala imatge amb tots els focus polítics i mediàtics situats a Madrid.

Els equilibris d’Unides Podem

Melilla va esclatar a pocs dies de la cimera i va amenaçar la pau interna. En un primer moment, Unides Podem va mantenir un perfil tan baix que va resultar inexplicable: la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, no va fer una piulada sobre els fets fins gairebé dos dies després. La xifra de morts i l’allau de peticions perquè s’investigués la tragèdia, entre elles la de l’ONU –i ahir s’hi va afegir Amnistia Internacional–, han fet que Unides Podem hagi elevat el to. Ahir Asens va instar Sánchez a fer una “reflexió” perquè el seu llenguatge sobre els fets “és molt semblant al que utilitza la dreta”, li va etzibar. “Tanta protecció mereix qui fuig de la guerra d’Ucraïna com qui fuig de la guerra del Sudan”, va afegir.

Prèviament, Sánchez havia afirmat a la SER que el seu “deure és salvaguardar la integritat territorial i la tranquil·litat dels ciutadans”. Durant la sessió de control al Congrés, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que el govern treballa “desarticulant màfies, salvant vides i protegint les fronteres”. A més, va qualificar de “falsedat” que els gendarmes marroquins actuessin en territori espanyol –imatges publicades a Público així ho acreditarien– i que hi hagués devolucions en calent.

La Fiscalia ja ha obert una investigació i Sánchez va afirmar que “col·laborarà” amb la justícia, per bé que la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, insistia a través d’una carta als ministres d’Exteriors i d’Interior que caldria promoure una investigació independent. Ahir l’organisme del govern del Marroc vinculat a la defensa dels drets humans va assenyalar, segons informava el mitjà local Nadorcity, que els cossos dels migrants morts no serien enterrats fins que es completés una investigació.

L’ampliació dels EUA a Rota

L’altra pota de conflicte és la despesa militar. Unides Podem no tenia prevista una gran campanya d’oposició contra el pacte de Sánchez i el president dels EUA, Joe Biden, perquè l’exèrcit nord-americà desplegui fins a sis destructors a la base de Rota. Però Asens no va poder evitar mostrar el seu rebuig i va advertir que el seu grup té una posició “diferent” del seu soci. Va ser el PP qui va garantir ahir el seu suport a la reforma del conveni bilateral amb els EUA. Fonts governamentals apuntaven ahir que no hi ha pressa per portar-ho al consell de ministres i que els destructors no s’instal·laran aquest any. Quan arribi el moment s’haurà de tornar a revisar la salut de les relacions amb els socis de govern i d’investidura.