Ximo Puig: "L'operació Catalunya és el més greu que ha passat en democràcia"

BarcelonaXimo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Ha començat la ponència de l’amnistia al Congrés, una mesura que vostè ha defensat. Per què li sembla encertada?

— Buscar el retrobament i la concòrdia és fonamental, i el 2017 hi va haver un alt grau d’irresponsabilitat per totes les bandes. La política són dues qüestions fonamentals: diàleg i defensa de l’estat de dret. I ara estem veient que l’estat de dret no només el van qüestionar els independentistes sinó que es van utilitzar els aparells de l’Estat contra uns partits polítics determinats. És el més greu que ha passat a Espanya en les últimes dècades.

¿La defensa de l’amnistia és una posició majoritària dins del Partit Socialista?

— És una posició complexa, però el PSOE ha expressat el seu suport a les accions que ha dut a terme Pedro Sánchez. I jo crec que és un exercici d'una enorme responsabilitat per la convivència.

Hi ha enquestes que apunten que la militància no ho veu bé.

— És un procés que dependrà molt de com es vagi produint i de com acabi. Però l'audàcia és fonamental en política. La decisió de Suárez de legalitzar el Partit Comunista no tenia suport en absolut, ni d'aquells que l'havien nomenat. Però la política no es pot fer a cop d’enquestes.

Abans esmentava l'operació Catalunya. Què s'hauria de fer per depurar aquestes pràctiques?

— Saber tot el que ha passat, perquè és molt greu. És una mena de super-Watergate. El cas que li va costar la presidència a Nixon era d’espionatge a un partit; això va més enllà, posa en qüestió l’estat de dret.

És el més greu que ha passat en democràcia?

— Crec que sí, significa utilitzar tots els aparells de l’Estat per donar cobertura a un partit i a l'opció concreta d’aquell espai polític. 

Fa 10 anys que hi ha informació sobre la policia patriòtica, sis que el PSOE governa, i no és fins ara que es posa el crit al cel. Té alguna relació amb el fet que es necessiti un acostament amb Junts?

— No és d’ara, però ara s’agreuja. I crec que això va més enllà de Junts, fins i tot diria que de Catalunya. Qui sap si aquesta manera d’actuar s’ha aplicat a altres llocs. Em preocupa que això es pugui establir des del mateix Estat, perquè la institucionalitat és fonamental.

S'ha parlat d'alguna fórmula per incentivar que les empreses que van marxar puguin tornar a Catalunya. Moltes van marxar al País Valencià. Què li semblaria? 

— La millor campanya que pot fer la Generalitat de Catalunya és generar la màxima estabilitat i confiança. Les empreses se situen allà on els convé. Nosaltres hem vist sempre aquest procés de localització com una oportunitat per millorar la competitivitat, però mai en confrontació amb Catalunya ni com una operació anticatalana.

Però li sembla una bona mesura?

— En aquests moments no crec que sigui la via. Les empreses prenen les decisions que els correspon. 

Creu en una Espanya federal?

— Crec que és la millor solució per a Espanya.

La veu possible?

— No és fàcil. Madariaga deia allò de “España necesita una larga conversación”. I jo crec que la necessita. Quan algú com la presidenta de Madrid diu que es reconeix en l'Espanya premusulmana, tenim un problema. De què estem parlant? Hi ha fins i tot una falsificació històrica. La pluralitat d’Espanya és prèvia a la Constitució. I l’estat de les autonomies no té sentit només per donar una solució a Catalunya i al País Basc; la realitat d’Espanya és molt diferent. I hem de fer possible no la coexistència sinó la convivència. 

L’Espanya federal requereix també una conversa entre socialistes.

— Tenim posicions diferents també en funció d'on hem nascut. No és el mateix tenir una única llengua al territori que dues, conforma biografies i sentiments diferents. 

Sempre s’ha mostrat partidari d’una reforma de la Constitució. No seria avui més conservadora?

— Hauríem de procurar que no. Jo he tingut debats amb el senyor Feijóo, i ara el desconec en alguns plantejaments, i crec que molts dirigents del PP podrien defensar una idea federalista. Però ara vivim una futbolització de la política ridícula en molts aspectes, i el posicionament de la dreta i l'extrema dreta fa impossible els acostaments. Però en algun moment això haurà de canviar, perquè la Constitució no pot morir agònicament. Els que l’estimen hauran de saber que cal canviar-la. 

L’independentisme continua reclamant el referèndum.

— En aquests moments no veig que sigui ni urgent ni una solució. 

I en quin moment diria que es troben les relacions entre Catalunya i el País Valencià?

— Una de les meves ambicions l’any 2015 va ser precisament recuperar la relació, perquè dúiem 20 anys de guerra freda. Vaig venir a Catalunya, Puigdemont va venir a València i vam establir la possibilitat d’una sèrie de reunions entre governs. Però quan es va iniciar el Procés, Catalunya va deixar de mirar València. Fins al punt que vam celebrar una cimera pel Corredor Mediterrani, impulsada per empresaris valencians, que van venir a Barcelona, i no hi va assistir l’aleshores president Torra. L'acostament dels empresaris valencians era sincer i positiu i crec que aquesta resposta va generar un rebuig considerable per part dels valencians.

Ha tornat a parlar amb Puigdemont des d’aleshores?

— Malauradament no, però espero que parlem en un futur.

Per què costen tant les relacions entre els dos territoris?

— La dreta té un ancoratge en l’anticatalanisme, però crec que ara la societat valenciana no és majoritàriament anticatalana. Però la dreta encara juga aquest paper, i en l’àmbit cultural és molt negatiu com intenten confrontar la llengua i la cultura. 

Està en risc, la llengua?

—  En risc està sempre tot, no? Però hem passat tres segles sense cap oficialitat i el valencià s'ha mantingut. Ara hem de fer un esforç cívic per aconseguir que no només estiguem en una posició de resistència, sinó avançar perquè les dues llengües oficials tinguin les mateixes oportunitats. 

Un tema clau: la reforma del finançament. És possible aquesta legislatura?

— És obvi que és necessari dotar les comunitats autònomes de suficiència financera i d’una redistribució de recursos adequada. És imprescindible que hi hagi una actualització d’un model que està produint desigualtat. 

Ja fa prop de vuit mesos del 28-M. Canvia gaire, la vida fora del Palau de la Generalitat?

— Sí, sobretot pel desgast que significa prendre decisions permanentment. I la descompressió ajuda també a veure-ho tot amb una certa distància.

Va optar per fer coincidir les autonòmiques amb les municipals, que es van convertir en un plebiscit contra Sánchez. Si tornés enrere ho canviaria?

— És probable. Dir que no canviaries res de la història és un problema de falta d’intel·ligència. Si tots tinguéssim diferents oportunitats faríem el possible perquè sortissin d’una altra manera.

Estem pendents de saber què passa amb el lideratge socialista al País Valencià.

— Durant el primer trimestre s’ha de convocar el congrés per escollir nou líder, i que tingui temps de construir una alternativa. Hem de continuar avançant en dos elements claus: d’una banda, una obertura permanent per a la majoria social, ser capaços de generar confiança fora del nostre territori ideològic; per l’altra, el fet del valencianisme. 

I vostè, com s’imagina el futur?

— M’agradaria ajudar a fer que hi hagi un govern de progrés al País Valencià i mantenir a Espanya una política oberta que entengui la realitat plurinacional. I en l'àmbit personal, fer el que m’agrada: llegir, escoltar i passejar.